Les abelles

Quasi un terç de la pol·linització del planeta depèn de les abelles. La pol·linització permet que les flors facin llavors i fruits.
Hem de tenir cura de les abelles, hi ha científics que diuen que si desapareixen també desapareixerem nosaltres!

15-06-2013 1ª visita als arrosars

L'arròs comença a treure el nas!!!

Una bona opinió

Mas contra els zombis Enric Vila 11-06-2013

L'enquesta que dóna la victòria a ERC en les properes eleccions és la demostració més clara que hem tingut fins ara que el president Mas està portant el procés de manera excel·lent. Per raons que no vénen al cas aquests últims mesos he vist moltes sèries nordamericanes. He vist sèries sobre zombis, sobre invasions extraterrestres, sobre marines islamistes, sobre lladres de guant blanc, sobre polítics sense escrúpols, sobre advocats sense títol i fins i tot sobre justiciers urbans disfressats de Robin Hood, defensant la seva ciutat futurista amb arc i fletxes.

A banda de l'entreteniment, la gràcia que té veure sèries nordamericanes és que et donen una idea de quines coses preocupen el poder més enllà dels discursos que fan els intel·lectuals que gestionen la propaganda del sistema. Les sèries són les novel·les franceses del moment, et diuen cap a on va el món i on són les arrels dels grans conflictes. Ara, per exemple, està de moda dir que el progrés de les nacions depèn de la qualitat de les institucions. És un discurs que serveix perquè alguns diaris semblin seriosos i perquè el Jordi Cañas sembli alguna cosa més que un porter de discoteca. No obstant, el discurs de la crisi institucional emmascara el moll de l'os del problema d'Occident, i és que la gent comú ha perdut la tensió espiritual. 

En totes les sèries nordamericanes que he vist el missatge és el mateix: la qualitat de les institucions és un reflex de la qualitat humana de la gent, de la seva capacitat de filar prim a l'hora de prendre decisions morals complexes i de la seva resistència a les excuses que els dolents ens posen sempre. Els Estats Units eduquen el públic per combatre l'enemic interior. No només l'enemic que s'amaga entre la gent, el criminal o el terrorista, o el polític corromput pel poder, sinó també l'enemic que portem dins. Totes les sèries que he vist sembla que treballin per superar l'home massa creat per la cultura dels vells estats-nació. Aquest home petulant i capritxós, que devora més del que produeix perquè ha perdut el contacte amb la terra i no es coneix a ell mateix. Contra la retòrica del polític que atia el fals idealisme i l'enveja de la gent, o contra el columnista que repeteix els tòpics que el fan quedar millor, els americans reivindiquen l'home que defensa els seus amors concrets de les perversions del sistema, si cal saltant-se la llei.

La maduresa ho és tot i el missatge subliminal d'aquestes sèries és que tot s'aguanta per un pèl i que la base de la democràcia i la pau social no està en mans dels polítics, ni dels militars, sinó del coratge i el talent de persones molt diverses que saben qui són i què volen fer amb la seva vida. Occident viu un moment d'estancament i pessimisme, i necessita la força moral dels seus ciutadans per renovar el sistema sense engegar-lo a fer punyetes. El que fa Mas de tirar endavant sense patir pels interessos de partit és el que el fa creïble el procés cap a la independència i el que dóna al país l'oportunitat de crèixer més enllà de les antigues pors i dels vells contes de fades.

La majoria dels columnistes que cobren per equivocar-se diuen que Mas trencarà CiU, però jo diria que més aviat es carregarà el que queda del sistema autonòmic. Per això, els fatxes i l’esquerra franquista estan tan nerviosos. Justament perquè no governa per afavorir el seu partit és més difícil d'aturar i posa més en evidència les ombres xineses del sistema. El pont aeri, que va voler convertir Mas en un ninot, ara acarona el somni d'una ERC esvalotada i impacient que li doni una excusa per tornar a espantar  la gent i recuperar el control sobre el païs. Una part de l’elit encara confia en l'infantilisme de la massa per evitar la independència i branda el fantasma d'una ERC guanyant per poc i d'una convergència trencada i cainita.

Mentre van perdent lectors, algunes capçaleres venen l'estampeta d'un Mas atrapat entre Espanya i Esquerra. Per la seva banda, Mas posa a prova el patriotisme d’ERC i CiU i el coratge dels columnistes que donen lliçons de democràcia mentre publiquen en diaris en els quals està prohibit escriure paraules com independència i referèndum; Mas posa a prova l'idealisme dels nois de la CUP que promouen la cultura de la ràbia, sovint bordant per Twitter com gossos salsitxa. I, per descomptat, apel·la al pragmatisme dels senyors de Barcelona, alguns dels quals podrien perdre part dels seus negocis si posen massa resistència al curs dels esdeveniments. 

L'únic que fa Mas és posar a prova la maduresa del país. Està posant les condicions perquè cadascú tingui èxit o es faci mal solet. Ho fa amb una barreja de fe i d'escepticisme. I ho fa per ell mateix, que és el motiu pel qual s'han de fer les coses. Alguns diuen que trencarà CiU i regalarà la Generalitat a ERC. Jo crec que, si Mas i Junqueres saben mantenir el rumb prescindint dels cants de sirena i les ombres xinesques que genera el poder, els que han de patir són els altres partits. I Madrid, naturalment, quan es convoqui el referèndum.

Mercadona???

Mercadona elimina mas de 1800 productos españoles por extranjeros

Posted on marzo 10, 2013

MERCADONA IMPORTA EL ACEITE DE OLIVA HACENDADO DE MARRUECOS Y LO ENVASA EN PORTUGAL

Nos quejamos de que España está en crisis, pero no nos damos cuenta de que comprando en los establecimientos de este súper empresario sin escrúpulos llamado Juan Roig estamos alimentando a la bestia y fomentando la destrucción del tejido empresarial español. Como podéis comprobar en la imagen, Mercadona, a pesar de ser una empresa “netamente” española y valenciana, no tiene ningún problema en saltarse a los agricultores de su tierra e importa directamente las naranjas de Argentina durante todo el año, saltándose la temporada de naranjas valencianas.

Además, el aceite de oliva Hacendado, de muy baja calidad, lo envasa Sovena, una compañía ubicada en Portugal cuyo principal accionista es Roberto Centeno, casado con una hija del señor Roig. Este mismo Roberto Centeno ha comprado miles de hectáreas de olivares en Marruecos para Roig, que se preocupa mucho por el futuro de España y se atreve a opinar de cómo hacer las cosas públicamente, pero no se corta un pelo a la hora de llevarse la producción del aceite a Marruecos y su envasado a Portugal. Una parte del aceite se importa desde Túnez. La consecuencia es una evidente reducción de calidad para ofrecer precios bajos. Tal y como ocurre con el pescado o con la progresiva eliminación de la charcutería tradicional de corte al momento para dejarla sólo en una charcutería de paquete con un menor coste en todos los sentidos. Lo mismo pasa con la fruta, que se vende a granel y es de mucha peor calidad. Otro tanto ocurre con los cereales, fabricados en Francia.

Mercadona tampoco le hace ascos a importar calabazas de Panamá, pero tal vez el caso más paradójico se da en la sección de pescadería. En Vigo, el primer puerto de Europa por volumen de pescado descargado y que gestiona casi la mitad de la pesca en España, el pescado que se ofrece en los supermercados Mercadona no es fresco y, desde luego, no es gallego. En su mayoría se trata de pescado congelado procedente de África o América del Sur. Lo mismo pasa con los mejillones y las almejas, que en su mayoría son importados desde Chile, Francia o Marruecos.
Mercadona es la cadena con mayor importación de leche extranjera (sobre todo francesa y portuguesa) y la envasa como si fuera española. Se trata, pues, de una materia prima que entra en España a muy bajo precio y que Mercadona utiliza en sus puntos de venta como producto reclamo, a poco más de 50 céntimos el cartón, cuando la realidad es que los costes de producción de la leche y toda la cadena transformadora superan ampliamente ese precio. Esa venta por debajo del coste real obliga a las empresas que compran la leche en España a pagar menos en origen si quieren competir con las marcas blancas. Se trata, pues, de una competencia desleal que obliga a cerrar las empresas que no entran por el aro. De hecho, en Galicia, Mercadona veta en sus supermercados marcas gallegas como Río y Larsa.

Lo mismo sucede con la chufa de la Denominación de Origen de Valencia, con los turrones de las Denominaciones de Origen de Xixona y Alacant o con un producto tan básico como el arroz. No estamos hablando de cualquier producto. Hablamos de productos estrella de la región de la que Mercadona es originaria. Todo producto con Denominación de Origen y que puede “obligar” a pagar más a los productores es eliminado de los estantes para así permitir la entrada de productos extranjeros más baratos. El caso de la chufa es muy representativo, ya que Mercadona vendía entre el 40 y 50% de toda la horchata que se vende en España, con lo que la eliminación de la chufa valenciana de los estantes supone una condena a muerte para los pequeños productores. De esta forma, se trae chufa africana a bajo coste, cuya calidad no tiene nada ver con la chufa valenciana.

Nota aclarativa: Como amantes de la comida saludable, libre de aditivos y seguidores fieles de una alimentacion que apoye a los pequeños empresarios ponemos a vuestra disposicion los datos que, no tratan mas que de informar y concienciar sobretodo de que debemos comprar a los pequeños empresarios, a las tiendas de nuestro barrio, a nuestros vecinos, familiares etc.

Recuerda:

OCELLS!

WEB MOLT INTERESSANT SOBRE ELS OCELLS:

http://www.enciclopediadelasaves.es/

Dites

De l'Almanac del cordill

Els uns patim, els altres patam, i tots petem.

A peu  es va a tot arreu.

Alls tendres

De l'Almanac del cordill
Els alls tendres ara estan al punt més alt del seu esplendor. l'all tendre és la planta jove de l'all. Té les mateixes propietats que l'all sec.
Proveu de fer una bona truita d'alls tendres.
I si encara trobeu espàrrecs de marge, la truita no deixa de ser EXCEPCIONAL!!!

El MAIG

Almanac del cordill.
Al maig cada dia un raig.
Procureu no protegir-vos de la pluja sota d'un arbre, perquè encara us quedareu més xops.

"qui s'aixopluga sota d'una fulla, 
dues vegades es mulla"

Horticultura

Els FaBo ja hem començat a plantar a l'hort.
Ara és temps de plantar: carbassons, albergínies, cebes, TOMÀQUETS (o tomates), pebrots i melons.
Hi tenim tomàquets de penjar, pebrots del piquillo, escarola, enciam i maduixes.

No fa truites qui ous no trenca!

Tret de l'almanac del cordill.
L'ou és un  aliment extraordinari, que ha d'aparèixer molt sovint a les nostres taules. Però és un aliment que es pot contaminar fàcilment. I per això ens cal pendre mesures higièniques.
Als ous se'ls ha d'evitar canvis bruscos de temperatura. Un cop han sortit de la nevera, no hi han de tornar mai. A la botiga no els tenen refrigerats, per això mateix. amb tota seguretat han estats transportats fins allí en camions refrigerats. Siés així, millor que no els poseu a la nevera. Guardeu-los a temperatura ambient. I netegeu-los abans de cuirnar-los, fregan-los amb un paper de cuina humit.
Quan separem el rovell de la clara, no ho fem amb la closca.
Noservim mai la truita amb el mateix plat on l'hem girat.
Finalment, mengem-nos els plats cuinats amb ous així que han estat preparats.

Per Sant Jordi espiga l'ordi

Els trens d'alta velocitat!

Fem trens per anar lluny i no hi va ningú, en canvi els de rodalies, plens cada dia fins a la bandera, estan fets un desastre TOTAL!!!
Visca el cervellet dels nostres polítics ben pensants!!!

AVE Cliqueu ací.

La solidaritat de l'Estat Español

Anuncia gratuït per els productes de quilòmetre 0

Casa Martell

L'Empordanet està exuberant!!!

Heus ací la mona d'enguany

Els meus padrins"adoptius": la Gemma i en Xevi de La Folcrà de S. Pau de Seguries han complert amb el seu deure :

O caixa o faixa!!!

tret de l'almanac del cordill
En Prim (General) dixit.
Amb dotze pams de llargada, i de teixit molt resistent, la faixa ha estat peça imprescindible per a pagesos i traginers, gent de feina dura, que han de subjectar la musculatura abdominal. També la porten els castellers i, curiosament, els militars, per bé que la seva és de seda i serveix només per distingir els generals. Per cert, havent d'esclafar una rebel·lió popular a Barcelona, el famós militar Joan Prim va exclamar: "o caixa o faixa", que volia dir: mort o ascens. I va ser faixa: la de general.

Si encara hi som a temps, pedem fer-hi quelcom!

Els 5 penediments més freqüents quan se'ns acosta la mort

Una infermera australiana que va treballar durant anys en cures pal·liatives ha saltat a la fama amb un llibre que recull la seva experiència i explica de què ens penedim quan estem a punt de morir

ARA

Barcelona | Actualitzada el 09/02/2013 20:20

 

El moment de la mort porta a la reflexió / THINKSTOCK

 

Ens passem la vida lluitant per objectius inútils o superflus? Ens deixem portar per coses que deixarem de trobar importants quan ens ho mirem en perspectiva i que ens obliguen a deixar de banda altres activitats més gratificants? Molta gent respondria 'sí' a aquestes preguntes, més o menys per intuïció. Però des de fa uns mesos, se'n té conformació empírica mitjançant el llibre 'The Top Five Regrets of the Dying' [Els 5 penediments més freqüents dels moribunds], publicat per una infermera australiana especialista en cures pal·liatives.

Aquest és el rànquing, segons Bronnie Ware, que ha vist i ajudat a morir molts pacients:
1. Tant de bo hagués tingut el coratge de viure la meva pròpia vida, i no la que esperaven els altres. És el penediment més freqüent, segons explica Ware. Quan s'acosta la mort, la gent s'adona que no ha complert els seus somnis i ha d'assumir que ha estat per decisions que ells mateixos han pres o han deixat de prendre.

2. M'agradaria no haver treballat tant. És el penediment de tots els homes, que lamenten no haver estat prou pels seus fills quan eren petits. Algunes dones també en parlen, però, per raons generacionals, poques de les dones que va atendre Ware havien tingut la feina com a activitat principal.

3. M'agradaria haver tingut la valentia d'expressar els meus sentiments. Molta gent reprimeix els seus sentiments per evitar conflictes i arriba a la mort amb la sensació d'haver tingut una vida mediocre i amb sentiments d'amargor.

4. M'agradaria haver mantingut més el contacte amb els meus amics. L'autora assegura que ha vist remordiments molt profunds en pacients que morien, perquè descobrien que havien deixat perdre amistats molt valuoses atrapats pel ritme del dia a dia.
5. M'agradaria haver-me permès ser més feliç. Aquesta sensació és "sorprenentment comuna" entre els moribunds, segons Bronnie Ware, que assegura que la gent entén, quan ja és massa tard, que la felicitat és una elecció, i que ells mateixos se l'han limitat.

La JUSTICIA

Si ni les etiquetes diuen el que hi ha, què mengem?

Nestlé retira del mercat productes Buitoni amb carn de cavall

Nestlé ha retirat del mercat a l'Estat espanyol i Itàlia productes de pasta Buitoni que suposadament eren de carn de vedella però als quals s'hi ha trobat carn de cavall, informa l'agència Reuters. La companyia alimentària més gran del món, que va assegurar la setmana passada que els seus productes no estaven afectats per l'escàndol, ha dit que la decisió de retirar aquests productes arriben després de proves fetes durant el cap de setmana, que han trobat més d'un 1% d'ADN de cavall als aliments. El portaveu de Nestlé, Chris Hogg, ha dit aquest dimarts que no es preveu que aquest gest tingui un impacte financer a la companyia, ja que no la quantitat dels productes retirats no és molta.

Els productes retirats a l'Estat i a Itàlia són els ravioli i els tortellini de vedella Buitoni, així com les lassanyes a la bolonyesa congelades que es feien servir per a càterings i que són produïdes a França.

L'escàndol de la carn de cavall en productes etiquetats com a vedella s'ha escampat per tota Europa des del mes passat, produint altres retirades de productes, queixes del consumidors i investigacions governamentals a les complicades cadenes alimentàries del vell continent.