Foto

La fotografia de la capçalera és d'en Lluís Bosch i va ser feta en un dinar de Nadal de Trenquem el Cuc, tocant la tenora amb en Josep Pascual de l'Estartit i amb un "públic" totalment entregat.

divendres, 21 de maig del 2021

tempus discurrit... 17-05-21

 Santa Maria de la Mar, antigament Santa Maria de les Arenes, ( sembla ser que en aquesta zona hi podia haver agut una arena o amfiteatre romà) és una església del gòtic català, construïda entre 1329 i 1383.
A l’any 1005 apareix com a parròquia de Vilanova de la Mar, barri extramurs com vàrem explicar ja en el primer post.
El terratrèmol del 1428 enderrocà la rosassa i provocà la mort de 30 persones.
Té 4 portes: la de la façana principal, la de les Moreres, de Sombrerers i una a l’absís que dona al Passeig del Born.
Tot i que te tres naus, l’impressió que hom té al entrar-hi es quasi d’una sola nau.
Així com la catedral la va fer construir la monarquia, la basílica la va construir el Poble, contribuint-hi especialment els bastaixos, carregadors del moll.

Curiositat:
La construcció de l'església és l'assumpte principal de la coneguda novel·la d'Ildefonso Falcones, L'església del mar. #trepitjantBCN #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #edificissingularsBCN #elmanescalfañé









 

Tempus discurrit... 16-05-21

 Passejant pel barri de la Ribera(5)
El fossar de les Moreres, actualment es una plaça, però corresponia a un dels dos cementiris(fossar ve de fossa: lloc on s’enterren els desconeguts) que tenia S. Maria del Mar.

L'onze de setembre de 1714, durant la Guerra de Successió, l'últim reducte resistent era format per Santa Eulàlia, els baluards de llevant i de Santa Clara, així com el barri sencer de Ribera. El fossar era el cementiri més proper i en ell varen ésser enterrats els seus defensors.
Pels volts de 1870 es començà a celebrar al fossar l'Onze de setembre amb caire d'homenatge als caiguts i reivindicatiu del fet català. Des d'aleshores, aquest indret esdevingué un lloc fortament testimonial i plenament arrelat a la consciència i memòria històrica del país.
Avui dia és un memorial de guerra pels morts que hi va haver en el Setge de Barcelona.
Està situat a la façana Sud de la basílica.
Curiositat:
La degeneració i dessacralització de l'espai va durar fins que la poesia de Frederic Soler Pitarra va cridar l'atenció sobre la significació històrica del lloc. A la poesia s'explica que un fosser i el seu nét hi enterren els defensors morts a la Barcelona de 1714, quan els porten el cadàver d'un soldat dels assetjadors, fill del fosser i pare del noi, es neguen a enterrar-lo:

« Al fossar de les Moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.» #trepitjantBCN #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #fetsdenostrahistòria #elmanescalfañé








Tempus discurrit... 15-05-21

 El gran duc (bubo bubo) és una au amb els ulls grossos i de color taronja, i dos plomalls al cim del cap que recorden ben bé unes "orelles", tot i que no tenen res a veure amb el sentit de l'oïda.
És el rapinyaire nocturn més gran del món, ja que mesura entre 29 i 73 cm del bec a la cua, i la seua envergadura alar ronda d'1,38 a 1,7 m (una mica més petit que l'àguila daurada). El seu pes oscil·la entre 1,5 i 4 kg. Les femelles són més grans que els mascles i poden arribar a pesar tres quilos i fer més d'un metre i mig de punta a punta d'ala.
Menja carn viva: rates, conills, talps, ànecs i perdius, així com d’altres rapinyaires diürns.
La seva veu és un udol profund, tipus úú-oo, que pot arribar a sentir-se fins a 2 km de distància.
Avui n’he posat un, de fibra, a CMdlG per que vigili les cireres, a veure si enguany, en podem collir algunes, abans que els estornells!!!
Curiositat:
S’estima una població d’unes 1000 parelles als Països Catalans.
Viu des de Portugal fins al Japó i des de Mongòlia fins a Escandinàvia!!! #CMdlGBE #naturalocalBE #faunalocalBE #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé 






 

Tempus discurrit... 14-05-21

Ahir era S. Pere Regalat, diu la tradició: “per S. P. Regalat, tot aixut o tot mullat”, “si plou per S. P. R., 40 dies d’aigua al teulat”, “si plou per S. P. R. , plou 40 dies de comptat”.
Ni Sol ni pluja o una mica de cada, però ha fet possible que pogués asprar les tomaqueres.
Una feina manual d’artesania arquitectònica ancestral. Ara esperar que no plogui cada dia com l’any passat, que va provocar una sèrie de malures, especialment de fongs, a la vinya, les patates i les tomaqueres. #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé



 

Tempus discurrit... 13-05-21

 Passejant pel barri de la Ribera(4).
Continuant els tres posts anteriors, trepitjaren avui el passeig del Born i alguns carrers amb carisma.
Si continuessin el carrer del Rec avall deixant el passeig a ma dreta veuríem que tota la part dreta té porxos de columnes de pedra (fotos 1,2 i 3). Si reculem cap el Passeig del Born (fotos 4 i 5) podrem observar, a ma esquerra, l’edifici on va arribar la destrucció borbònica: hom pot veure a la 4a. planta la meitat d’un finestral gòtic, mitja casa enderrocada per la venjança.( 6, 7)
Si continuem pel Passeig a ma dreta trobem un carrer significatiu del barri: el MONTCADA, amb gran quantitat de Palaus de mercaders. (8).
També hi trobareu el Museu Picasso i els 4 patis dels Palaus nobles: Aguilar, Baró de Castellet, Meca i Finestres.
Si tornem al passeig ja podem veure l’entrada de Llevant de S. Maria i el Fossar de les Moreres.
Curiositat: al començament del carrer Moncada a ma dreta hi ha el que diuen que es el carrer més estret de BCN: el de les mosques (9i10) #trepitjantBCN #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

El carrer Crehuet, a Horta, encara és més estret.

                                4
                                5
                                1
                                2
                                6
                                7
                                8
                                9
                                10
 

dimecres, 12 de maig del 2021

Tempus discurrit... 12-05-21

 Passejant pel barri de la Ribera(3).
El Born
El Mercat del Born és un dels primers i més importants edificis construïts amb ferro a Barcelona.
L'estructura de columnes de fosa i cavalls metàl·lics va ser fabricada per La Maquinista Terrestre i Marítima.
Va funcionar com a mercat fins el 1971, al 2002 al fer obres per transformar-lo en la Biblioteca Provincial, es van trobar les restes de la ciutat medieval, que es poden visitar actualment. Representen la vida medieval de la Barcelona fora-muralles. Tota la zona fins a la meitat del Passeig del Born fou enderrocada al 1717 com a càstig després de 14 mesos de setge al 1714, per construir-hi la CIUTADELLA ( fortí militar pentagonal amurallat) Per a la seva construcció va ser necessari demolir part del barri de la Ribera: 1200 cases, es va desviar el Rec Comtal i es van derruir diversos edificis d'interès artístic, com els convents de Sant Agustí, Santa Clara. Al mateix temps es va refer el baluard del Castell de Montjuïc per dominar la ciutat.
A meitat del segle XIX fou enderrocada i actualment només se’n conserva “el arsenal”, que és l’edifici del Parlament.
Curiositat:
Born vol dir: combat a cavall en camp clos entre cavallers i/o plaça on tenia lloc el torneig.

#trepijantBCN #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

Curiositat, el mastil qui hi ha a l'entrada del Born amb la senyera fa 17,14 metres d'alçada.

El barri que em va veure néixer...

 








tempus discurrit... 11-05-21

Passejant pel barri de la Ribera(2)
Si continuem pel carrer del Portal Nou arribarem a la plaça del Comerç i just davant trobem el Passeig Lluís Companys i enfront ens queda el TSJC a l’altra costat del passeig.
A ma esquerra veurem l’Arc del Triomf, construït per a l’Exposició Universal de 1888 de la qual n’era la porta d’entrada. No és pas un arc militar, i està fet sobre una base de pedra de Montjuïc, amb maó vist i vidriats. Té uns 30 metres d’alçada.
El Passeig té unes faroles espectaculars.
Baixant per C. Comerç trobarem el C. dels Petons a ma dreta, continuarem fins al C. Princesa i seguirem pel del Rec. (prop hi tenim l’estació de França)
Arribarem al Born.
Curiositat:
Aquesta zona fa 50 anys si trobaven les seus dels traginers i "recaders" que baixant de comarques portaven i s'emportaven caixes i paquets, el meu avi i més tard el meu pare tenien la seu al C. Rec, 22
#trepitjantBCN #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé






 

Tempus discurrit... 10-05-21

 Passejant pel barri de la Ribera(1)
Districte X.
Aquest barri va ser molt important els segles XIII, XIV i XV, es va construir fora muralla quan el mar hi era molt proper, ja que la Barceloneta actual era una illa (de Maians).
Si van construir, per part dels comerciants notables Palaus( carrer Montcada
) i una catedral (S. Maria del Mar) per demostrar es seu poder.
Avui te dues zones ben delimitades: la Ribera i el Born (abans anomenat Ribera del Rec Comtal).
Destaquen:
Llotja de mar, llotja de cereals o llotja de BCN, la basílica de S. Maria del Mar, el carrer Montcada, el Fossar de les Moreres, la Ciutadella, l’antic mercat del Born i el jaciment del Born.
Les fotos son de la plaça de S Agustí Vell, ja que hi havia hagut el Convent de S. Agustí, que fou edificat al 1.300 i enderrocat al 1714, per construir els “glacis” de la Ciutadella
#trepitjantBCN #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

 









 

Tempus discurrit... 09-05-21

 La civada (avena sativa) és una herbàcia anual, cal replantar-la cada any. És un cereal o poàcia. Serveix d’aliment tant a les persones com als animals.

És una planta rústica, poc exigent en sòl, ja que s'adapta a terrenys molt diversos. Prefereix els sòls profunds i argilo-arenosos, rics en calç però sense excés i que retinguin humitat, però sense que quedi l'aigua estancada.

Curiositats:
A Catalunya la dita pagesa Civada rai indicava que era un conreu al qual es prestava molt poca atenció.
També existeix una dansa tradicional, el Ball de la civada, pròpia de la Catalunya Vella, en què hom balla en rotllana i representa per la mímica les feines de plantació i collita de la civada a través d'una estrofa única amb variants inicials adequades. #quasiqmzero #naturalocalBE #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé




 

tempus discurrit...08-05-21

El bruc ja és ben florit.
És una espècie (Erica cinerea) perenne i arbustiva.
Els brucs secs, són molt resistents i serveixen per a fer escombres, para-sols i tanques o barreres decoratives. També s'empren per a farcir panells aïllants. Sovint el bruc per a tanques i para-sols es comercialitza cosit amb filferro.
És una fusta forta i resistent, i de la soca d’en fan pipes per fumar tabac.
El bruc boal (Erica arborea), també es coneix com a bruc mascle, bruc de soques, bruc de bou o bruc de pipes. “Arborea” ve del llatí i vol dir semblant a un arbre.
Hi ha un bruc d’hivern que floreix a la tardor i que fa flors liles i/o vermelloses
Curiositat:
Fa multitud de flors que proporcionen a les abelles un pol·len que fa una mel excel·lent!!!

 #quasiqmzero #naturalocalBE #floralocalBE #elmanescalfañé




 

Twmpus discurrit... 07-05-21

Cruïlles i les tres torres.
Cruïlles pertany al Baix Empordà, i hom pot distingir des de la distància tres torres: una quadrada de pedra fosca, situada a l’antiga muralla avui pertany a una casa particular, una segona també de planta quadrada que pertany a l’església parroquial de Santa Eulàlia, havia sigut subsidiària del Monestir de S. Miquel, té pintures romàniques i un retaule gòtic, i una tercera torra, situada actualment al mig de la plaça major, aquesta de planta circular i 26 metres d’alçada, que es la torre de l’homenatge de l’antic Castell dels marquesos de Cruïlles-Peratallada.
Curiositats:
Des de 1973, Cruïlles , Monells i Sant Sadurní de l’Heura, és el municipi amb el topònim català que té més lletres, 43; i també un dels més grans en superfície quasi 100 quilómetres cuadrats.  

#poblesambhistòriaBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé