02-05-25

 Gestió forestal -1
Existeixen 4 grans grups tipus de gestió forestal, segons quin sigui el seu objectiu i els serveis del bosc que volem potenciar:  
* la gestió paisatgística,  
* la silvicultura per l’aprofitament,  
* la gestió protectora,
* la dinàmica lliure si la intenció principal és conservar la biodiversitat que hi viu.
Des de fa uns 50 any el bosc, en si mateix, ha deixat de ser rendible econòmicament per als propietaris per dues raons principals: el preu de la llenya ha baixat i els costos d’extracció ha pujat.
Així doncs ens trobem que la Silvicultura com a activitat económica, dintre d’un sistema capitalista, és improductiva o inclús negativa.
Resultat: els boscos no s’exploten, ni és netegen ni s’aclareixen.
Curiositat:
El 63,6 % de la superfície de Catalunya son boscos, unes 2.042.000 hectàrees, de les  3.210.800 totals. Que son els 32.108 km2 del País.

01-05-25

 Núvol - 47; inofensiu, però afavoreix i magnífica la foto

30-04-25

 La bassa d’aigua plujana.
Per a la subsistència a pagès era vital l’aigua, tant per a les persones com per als animals.
En terres de secà, calia recollir l’aigua de la pluja i algunes cases tenien cisternes  per l’aigua de la teulada i una bassa vora el mas per guardar l’aigua pel bestiar.
Només les cases que tenien una bona font podien tenir un viver per retenir l’aigua pel consum i si en sobrava per l’hort familiar.
Curiositat:
La definició de bassa ja indica que és una excavació per retenir l’aigua plujana, sovint impermeabilitzada amb argila.

29-04-25

 El procés de vitificació torna a començar com cada primavera.
Els ceps tornen a brotar quan semblava que estaven morts.
Cal esperar que el temps no ens faci cap mala passada i alguna gelada malmeti aquests brots tendres.

28-04-25

 La servera - 4
Sorbus domestica, és un arbre  caducifoli que fa un fruit en forma de pera petita que cal sobre madurar envoltada de palla des del sempre fins per Nadal.
Els sucres que conté després de la maduració la fan agradable pel seu consum. :
És un arbre que abans era prop de moltes masies, però com que la fruita no és consumible d’immediat, s’ha deixat perdre.
Curiositat:
En temps dels romans, se’n feia un suc que un cop fermentat era una beguda alcohòlica i se’n deia “cerevisa”, d’aqui el nom de la fermentació de l’ordi: cervesa!!!

27-04-25

Les escarxofes estan en el seu punt àlgid , tant la morada de Mallorca com la rodona del Prat estan sortin.

25-04-25

 Tirabec o estirabec o pèsol fi o pèsol caputxí.
Ha començat la seva floració.
Tot i ser una lleguminosa es considera una verdura ja que se’n consumeix la baina quan es tendra i els grans son petits, per evitar l’amargor i l’enduriment de la baina.
Era apreciat temps abans, però ha perdut importancia el seu consum.
Curiositat:
El seu cultiu afavoreix el sol ja que és un fixador de nitrògen de l’aire

24-04-25

L ’espiga de l’ordi surt de la tija a finals d’abril, això canvia el color verd intens dels sembrats cap a un verd més groguenc fruit de l’aparició de l’aresta tant en els de dues com en els de sis carreres.  
Curiositat:
Les espigues de sis rengles tenen l’espiga més curta, 6-7 cms, la de dos rengles sol arribar

als 10.

23-04-25

 Amb l’ordi mig espigat però amb el País ben florit: Visca Sant Jordi!!!

22-04-25

 Ànec Collverd.
L’Anas Platyrhynchos es una au (ocell) salvatge.
Viu a l’hemisferi nord i presenta dimorfisme sexual, essent el mascle el que porta el plomatge del coll d’un verd metàlic que el distingeix com a espécie.
És un animal que per reproduir-se busca zones humides amb abundant aigua: rieres, rius o basses.
Tot i ser omnívors prefereixen plantes terrestres.
Neda molt bé gràcies a que te membrana interdigital.
Tot i ser un ocell corpulent pot volar.
Ara estan buscant parella.
Curiositat:
Fins que no és adult presenta un plomatge semblant a la femella

21-04-25

 Masia d’Esplugues
ESPLUGA ve del llatí “speluca” i del grec “spelygx” (espeleologia : estudi de les coves) significa cova natural.
La majoria de coves estan en zones calcàries i han estat formades per la dissolució de la calç en l’aigua, ja siguin corrents superficials o subterrànies.
A Catalunya hi ha diverses masies situades en aquestes cavitats naturals.
Aquesta està al Moianès. El lloc està datat el s. XII, el mas del s. XV, però la construcció actual data del s. XVIII, fins el 2002 va ésser habitada.
Davant del mas i per sobre la riera de Fontscalents hi ha un pont romànic del s. XI.
És la seu de l’Ecomuseu del Moianés.
Curiositat:
Hi ha molts: pobles, llocs, massos, municipis , barrancs a Catalunya amb aquest nom

20-04-25

 La molsa - 3
Les pluges del mes de març han fet que a les zones més ombrívoles dels boscos hagin crescut les molses.
Quan tenen molta humitat aprofiten per reproduir-se, simplificant-ho molt, un cicle és per espores i el següent és sexual.
Heus ací algunes de les més de 800 varietats que viuen al nostre país.
Curiositat:
Els Briofits ( molses) fa més de 450.000.000 d’anys varen ser els primers ésser vius en colonitzar la part emergida de la Terra.

19-04-25

 La farigola o timó
El Thimus Vulgaris, és una arbustiva Mediterrània que creix de forma espontània i floreix des de final de març fins el juny.
A Catalunya oriental se’n diu farigola ( del llatí : ferricula) a la occidental timó ( del llatí: thimus).
S’ha utilitzat per fer: begudes, aromatitzar menjars, desinfectar ferides, cremar com a encens, embalsamar, perfumar aigua, etc.
Durant molts anys era una herba remeiera bàsica.
És cull ara que està florida i s’aseca per poder guardar-la tot l’any.
La mel monovarietal de farigola és molt apreciada.
Curiositat:
La sopa de farigola és exquisita!!! 

18-04-25

 Patates - 12
Plantades el 2 d’abril, quan la terra tenia una bona saó, ha començat a aflorar la part aèria de la planta, en només 14 dies.
Aquestes tiges son les encarregades de fer la funció clorofilica per transformar els nutrients que capten les arrels en els tubercles.
Curiositat:
Les patates no surten de les arrels, com pot pensar molta gent, sinó de la part de la tija subterrània  modificada.

17-04-25

 Riera de Fonts calents.
Neix sota el mas Montserrat i en direcció oest va baixant, encara dintre del terma de Castellcir, passa per la Bauma de Fontscalents d’on rep el nom, la font ja no raja, i tirant avall passa per sota el pont romànic del mas d’Esplugues, protegit per una gran bauma, troba la font de la Vinyota i el seu gorg, mes endevant trobem les poues de la Vinyota i el Vapor, dos Molins el Vell i el Nou, rep per l’esquerra el torrent de l’Àngel,  trobem el pou de captació d’aigua de Castellterçol, la rasclosa del Roquer (rentador de llana) i rep pel sud el Xaragall dels Pollancres formant la riera de la Fàbrega que en direcció nord passa per les 4 poues de la Ginabreda.
Curiositat:
Recordo els arrossos de crancs del país que fèiem familiars i amics als anys 50-60 a sota la bauma de Fontscalents, que te encara una imatge de la Mare de Deu de Lourdes. 

16-04-25

 Per la pervivéncia de les espècies és vital la seva forma de reproduir-se.
Una part molt important dels vegetals ho fa a través de llavors i aquestes adapten diferents formes per quedar-se aprop o anar a raure més lluny.
Curiositat:
La majoria de les llavors solen contenir menys del 10-12 % d’aigua per així poder sobreviure més temps; això si, quan agafen aigua i temperatura és desenvolupen si troben un substracte adient!!!

15-04-25

 Colza - 8
Aquest cultiu està en ple procés de floració.
Si la fecundació és bona cada flor donarà una baina ( silícua) dintre de la cual hi hauran les llavors.
Curiositat:
Per a consum humà és el tercer oli més usat a la cuina de tot el Món

14-04-25

 La figuera - 3
La conreada és dioica per tant te les dues parts reproductives en el mateix peu.
Ja ha començat a despuntar i aviat florirá.
N’hi ha que fan figues de 1a flor ( figaflor ) i figues de 2a flor ( tardanes), d’altres només figues  de 2a flor.
La figa en si mateixa és una flor, com és l’escarxofa.  
Curiositat:
La polinització la fa un insecte anomenat “vespa de la figuera” que no és una vespa, la femella és alada i el mascle no.

12-04-25

 Ahir várem aprendre que sorra és qualsevol gra d’una mida entre 2 mm i 0,065 mm que prové de la divisió de les roques a causa del vent, l’aigua o la diferencia de temperatura, amb presencia de esquelets calcaris i sovint contaminada amb micro plàstics.
La bisbalenca Rosa Pons Sayols, ens en va fer cinc cèntims i ens va portar una petita mostra de les més de 1200 que en té de tot el Mon.
Curiositat:
Clara diferencia entre les sorres d’aigua ( marines i fluvials) i les del vent (desèrtiques), brillants i pulides unes i mates les altres

11-04-25

 Eclipsi de Sol.
Des de l’Antiguitat els eclipsis de Sol han estat classificats com a fenòmens SOBRENATURALS.
El fet es que l’estrella, el satèl·lit i el planeta, s’alinean de tant en tant, si la Lluna estes en la ecliptica de la Terra cada mes hi hauria dos eclipsis.
Però la Lluna gira al voltant de la Terra amb una desviació d’uns 5 graus i es per això que el fenomen és natural.
Els tres tipus d’eclipsar: parcial, total i anul·lar tenen lloc en Lluna Nova.
Curiositat:
El total i l’anul•lar tenen lloc perquè els dos diametres (Sol i Lluna) els veiem quasi bé iguals: el Sol està 400 vegades més lluny i és 400 vegades més gran.