L'aigua de l'abeurador

Les necessitats d’aigua potable en vaques de raça Frisona son:

Tipus d’animal /Litres per cap i dia
Vedelles/ 20-40
Braves/ 40-60
Vaques eixutes/ 75-100Vaques en lactació/ 130-200

I en vedells d’engreix: 10 litres per 100 kg. P.V.

Per exemple: Una vaca de 650 quilos de pes viu i que faci 35 litres de llet i a una temperatura ambient de 25ºC té un consum 170 litres d’aigua.

Aigua consumida por quilo de pes viu 170 / 650 = 0,260 litres.

Una persona de 80 quilos tindria de con­sumir 80 x 0,260 = 21 litres d’aigua.

Si tinguéssim que ingerir nosaltres aquesta quantitat d’aigua, ens preocuparíem de la seva qualitat?

Perquè no fer-ho, doncs amb la de les nostres vaques?

La restricció en la ingestió d’aigua, disminueix més les produccions animals, que la deficiència de qualsevol altre aliment.

Els factors que més influeixen en la ingestió d’aigua son:

1. La ingestió de matèria seca (per cada quilo de Matèria Seca necessita 1,5 litres d’aigua)
2. La producció lletera (per cada litre de llet produïda hi ha un consum de 0,9 litres d’aigua)
3. La humitat de la ració (per sobre del 50% d’humitat, sempre que parlem d'UNIFEED, hi ha una disminució del consum d’aigua, no és així si estem per sota del 50%)
4. La temperatura i humitat ambiental; a més temperatura més consum d’aigua (ull a l’estiu) i a més humitat ambiental, si és a l’estiu més consum si és al hivern menys consum.
5. EI consum de sal comuna (a més consum, més set i per tant més litres, cal vigilar, però a l’estiu que no manqui l’aigua per evitar intoxicacions per sal)
6. La temperatura de l’aigua per beure. A l’estiu ha de ser fresca i al hivern no pot ser massa freda.
7. La disponibilitat i qualitat de l’aigua. És important que els animals puguin disposar d’aigua neta i fresca SEMPRE, per això cal que els abeuradors estiguin ben posicionats i que disposin com a mínim 7 centímetres lineals per cap

Quina aigua fer servir a la nostra explotació?

Segurament que moltes explotacions no han fet mai analítica de l’aigua que beu el seu bestiar, no cal si utilitzen aigua d’abastiment municipal.

Si no l’hem fet, cal actuar de la següent manera:
1º.-Presa de mostres: Ha de ser en flascons estèrils (comprar en Farmàcies) d’un litre de capacitat. Cal prendre una doble mostra: Primer a l’entrada de l’aigua al dipòsit de l’explotació (per conèixer en origen la seva qualitat); i després en un abeurador (per conèixer el que beu la vaca realment)
2º.- On enviar-la i quin anàlisis hem de demenar? Hi ha molts Laboratoris que ens poden fer aquest servei, encara que el millor és portar-la a la farmàcia més propera, si ens poden fer aquest servei. Cal demanar anàlisi físic, químic i bacteriològic.
3º.- Com interpretar els resultats? Una vegada tinguem les anàlisis el millor és comentar-ho amb el Veterinari de l’explotació, els valors considerats com acceptables i els considerats com de risc son els següents:

	ACCEPTABLE	RISC
TOTALS SÒLIDS EN SOLUCIÓ	<3000>	> 3000 mg./ L.
CONDUCTIVITAT ELÈCTRICA	<3000>	> 6000
NITRATS	<40>	> 100 ppm.
NITRITS	<1>	> 10 ppm.
SULFATS	<500>	1000 ppm.
AMONÍAC	<0 -.05="">
COLIS FECALS	ABSÈNCIA EN 100cc.	> 10
STREPTOCOCUS FECALS	<10>	> 30
CLOSTRIDI SULFIT REDUCTORS	<10>	> 25

Corregir aspectes químics de l’aigua, és molt costos i difícil d’assolir.

Cal pensar en fer servir una altra font d’aigua, perforar el pou a més profunditat per veure si l’aigua surt més filtrada i per tant més potable.

També podem posar dipòsits de filtració i/o decantació per eliminar sòlids en solució.

La correcció de la mala qualitat bacteriològica de l’aigua (molt important en animals joves i en les eixutes) es pot solucionar amb el rentat i la desinfecció dels dipòsits i circuits de conducció, i seguidament fent posar un clorador automàtic acoblat a la bomba de l’aigua. La quantitat de Clor a incorporar és fins a 0,5 ppm de clor lliure. (Test de la ortotolidina).

COM QUE L’AIGUA ÉS EL FACTOR LIMITANT MÉS IMPORTANT,
CAL CONTROLAR-LA SEMPRE!

Un xurmer suïs

Pàgina web de la bruna dels Pirineus:

Punt ideal per ensitjar blatdemoro

La part farinosa (color més groc) ha d'estar al 50% del gra, en els grans de la meitat de la panotxa

L'ovari

L’ovari és la part de l’aparell reproductiu de les femelles on hi ha:

1. les cèl·lules germinals femenines, els òvuls
2. i on és segreguen les hormones femenines

Està situat a la part final de l’aparell reproductor femení, es troba dintre d’una membrana que l’envolta que té forma d’embut, i és la part que s’encarrega de recollir l’ou una vegada surt de l’ovari, transportant-lo a través de les Trompes de Falopi, que és el lloc on quedarà fecundat i on hi romandrà fins el dia 5 del cicle estral, el 6é dia baixa cap a la matriu on NIDIFICARÀ en un dels dos corns, si ha estat fecundat, quan arriba a la matriu ja té de 4 a 16 cèl·lules i és multipliquen constantment.

Quan les femelles neixen ja tenen la totalitat de folicles primaris dintre de l’ovari però no comencen a evolucionar fins que la femella assoleix la maduresa sexual, normalment en les vaques Holstein-Frisian sol passar entre 9 i 11 mesos, però depèn sobretot de l’alimentació que la alçada i el pes de l’animal arribin a uns mínims per poder començar a introduir-les en el cicle reproductiu de l’explotació. És una bona edat, si l’alimentació ha estat correcta, entre 15 i 17 mesos.

Heus ací el que li passa a l’ovari en els 21 dies, aproximadament, que dura un cicle regular.

Dia 0-1: La vaca està en zel, una mitjana de 18 hores (entre 12 i 24 ), tot i que en altes productores les últimes investigacions indiquen períodes més curts entre 8 i 10.
Unes 12 hores desprès d’acabat el zel Q (part visible del zel, sovint a la nit), gràcies a una descarrega brusca de LH (pre-hormona segregada per la hipofisi anterior) l’ovocit terciari explota i l’ou cau al receptacle que el recollirà per portar-lo ràpidament fins el començament de la Trompa de Falopi on ja hi han els espermatozous que han pogut arribar, ja per l’IA o per la monta natural amb un brau.

Dia 1-2: On ha quedat el forat del fol·licle les cèl·lules es transformen en un Cos Groc (Corpus Luteus), gràcies a que l’hipofisi continua enviant LH a través de la sang i el CG comença a segregar una hormona, la progesterona, que farà que la mucosa de la matriu és prepari.

Dia 2-5: Pervivència de l’ou a nivell del istme que no s’obre fins el dia 5 , deixant-lo caure a la matriu i augmentant la progesterona en sang.
A partir d'ací hi ha dues possibilitats:
1- que l’ou sigui fèrtil (blastocit) i nidifiqui, per tan hi haurà gestació.
2- que no sigui fèrtil, dintre no hi ha replicació de les cèl·lules, i per tan es perdi.

Dia 5-16: D’altres fol·licles poden madurar al ovari, però és moren ja que la progesterona no els deixa acabar de passar de primaris a terciaris, es transformen en atrèsics i desapareixen dintre de l’ovari.
Al entrar en contacte amb la matriu, l’ou comença a desenvolupar la placenta i fa que persisteixi la producció de LH i per tan de Progesterona per part del CG, que és transformarà en CG de gestació i la mantindrà fins els 4 o cinc mesos.Com que la matriu no detecta presència de placenta, passa informació a la hipòfisi per que pari de segregar LH, que no mantindrà fort el CG i disminuirà el nivell de progesterona.

Dia 16-18:
Persistència del CG, GESTACIÓ.
La mucosa de la matriu segrega prostaglandines (PGF2a)

Dia 18-20:
Persistència del CG, GESTACIÓ.
Les prostaglandines en 24 hores dilueixen les restes de CG que encara feien segregar restes de progesterona, i que indiquen a la hipòfisi que deixi de fabricar LH i comenci a produir FSH (pre-hormona encarregada de la maduració fol·licular), que passa a la sang i quan arriba a l’ovari fa madurar el folícle primari més receptiu.
El fol·licle passa a una fase de secundari i en el seu interior es van segregant estrògens que son els encarregats de provocar els símptomes del zel.

Dia 21-0:
Persistència de la gestació
La vaca comença a donar simptomatologia d’entrar en zel.

Comença un altre cicle

1. Vena.
2. Fol·licle primari.
3. Arteria.
4. Cavitat fol·licular.
5. Cumulus oofurus.
6. Corpus Luteus.
7. Vena.
8. Fol·licle terciari o de Graaf.
9. Fol·licle secundari.
   

La síntesi de la llet

La llet és produeix en els alvèols, que son unes estructures de forma més o menys esfèrica, recobertes per unes cèl·lules que son les encarregades de sintetitzar la llet.

El principal constituent de la llet és l'aigua i sempre hem dit que el factor més limitant per a la producció lletera és l'aigua, el fet és fàcilment constatable quan no en tenen o bé quan la temperatura ambient baixa molt, a l'hivern, llavors beuen menys i produeixen menys, augmentant els percentatges de greix i proteïna.

El component més important és la proteïna i la major part de la mateixa és caseïna (88-90%), la formació té lloc dintre de les cèl·lules i depèn en gran manera del contingut energètic de la ració, també hi trobem: Albúmina i Globulines en petites quantitats, sols augmenten al moment del part, hi arriben ja sintetitzades i sols són transportades cap al alveól. Quan hi ha mastitis el nivell de caseïna disminueix i augmenten l'albúmina i les globulines, la proteïna total és quasi la mateixa, però per fer formatge o iogurt només serveix la caseïna. A més a més hi ha un augment d'un enzim: plasmina, que descompon la caseïna i aquest enzim no el destrueix la pasteurització, essent, inclús a 4ºC, actiu, per això és important tenir llet amb poques Cèl·lules Somàtiques.

El sucre de la llet és la lactosa, és un disacàrid (conté dos sucres ajuntats entre ells), per sintetitzar-la cal anar primerament al remuc. Per que sigui comprensible ho explicarem d'una forma senzilla:

Remuc	Fetge	Mamaller	Mameller	Mamaller
Propionat ---->	Glucosa ----->	Galactosa ----->	Glucosa-galactosa ----->	Lactosa

En el remuc és forma mitjançant la fermentació ruminal el propionat, que passa per via sanguínia fins el fetge, que és l'encarregat de transformar-lo en glucosa, que passa a la sang i arriba al mameller on serà transformada en galactosa, que s'ajunta amb una molècula de glucosa formant la lactosa, que és el principal determinat de la pressió osmòtica de la llet, que regula la concentració dels seus components, per exemple quan hi ha mastitis el nivell de lactosa disminueix i per mantenir la pressió osmòtica augmenta la concentració de Clor i de Sodi (té sabor més salat) i poder observar un augment de la conductivitat, que podem detectar amb màquines de munyir modernes o amb el robot, pressuposant que la vaca té mastitis.

L'altre component important és el greix, i és forma en les cèl·lules secretores on s'ajunten tres àcids grassos amb el glicerol formant-se un triglicèrid.

Els A. Grassos provenen: un 50% de la grassa corporal, un altre part de la grassa de la dieta i un altre part de la síntesi de l'acetat provinent de la digestió de la fibra a nivell ruminal. Quan hi ha mastitis augmenta també un enzim que s'anomena lipasa que descompon el greix en els seus components i que fa enranciar la llet.

Els minerals estan lligats amb la caseïna i passen directament de la sang a la llet, la quantitat i qualitat dels mateixos, ve determinada per la facilitat d'absorció a nivell intestinal i sobretot per la solubilitat de les sals que consumeixen en la dieta.

Les vitamines al ser solament solubles amb el greix, van molt lligades amb el mateix, d'aquí ve l'importància que té beure llet sencera ja que la descremada ha perdut una bona part de les vitamines.

El control de la síntesi de la llet ve controlat per una sèrie d'hormones: la prolactina, estrógens, tiroxina i principalment per la BST(hormona del creixement), que és produïda en la glàndula pituïtària, l'injecció de BST en vaques al començament de lactació pot incrementar fins a un 20% la producció total, encara també augmenta l'ingesta. Tot i que als EEUU s'usa amb molta freqüència a Europa resta prohibida

La llet estàndard conté:

Aigua	87.5
Sòlids Totals	12.5
Proteïna	3.3
Caseïna	2.9
Lactosa	4.8
Cendres	0.7
Calç	0.12
Fòsfor	0.09
Immunoglobulines	1
Vit. A ugr/gr de greix	8
Vit D ugr/gr de greix	15
Vit E ugr/gr de greix	20

ELS ESTÒMACS DELS REMUGANTS

El fet més curiós i que la fa diferent de moltes espècies domèstiques és l’aparell digestiu

La missió principal del tub digestiu és la recollida, trituració, transport i digestió dels aliments, a més a més de l’absorció dels productes resultants de la digestió i finalment l’eliminació de les restes alimentàries.

ELS ESTÒMACS DELS REMUGANTS - Ocupen la meitat esquerra de la cavitat abdominal.

Tenen dues parts molt diferenciades: els tres primers tenen una acció totalment física i el quart té una funció essencialment glandular.

Actuen, doncs per preparar els aliments, que sons rics en cel·lulosa, perquè puguin ésser digerits en el quart estómac i més tard a nivell intestinal.

El primer estómac també té una gran importància, perquè actua com a reservori d’aliments.

Els estómacs s’anomenen:

1. Remuc o panxa
2. Reticle
3. Llibret
4. Quall.

El procés de remugar.-

La vaca es un herbívor i per tan necessita, per viure, molta més quantitat de menjar que un carnívor, ja que normalment els vegetals porten molta quantitat d’aigua i molta quantitat de fibra, que no actua com a aliment pròpiament dit. Per tot això els remugants tenen de menjar molta quantitat d’herba, però com que en estat salvatge tenien molts depredadors, agafaven tot el menjar de cop i anaven a amagar-se immediatament per no ser descobertes. Aquest procés va fer que al llarg del temps es transformessin en poligàstrics(més d’un estómac) i en remugants.

La vaca estira l’herba, si es que està en un prat, i se l’empassa cap el remuc, en el remuc es barreja amb el menjar que ja hi tenia, i amb una sèrie de bacteris i organismes vegetals, que ajuden a la digestió de les parets cel·lulars dels mateixos i la fibra que porten.

Quan a acabat el menjar, es retira a un lloc tranquil i llavors comença el procés de remugar enviant petites quantitats de menjar cap el reticle, el qual actua fen una petita bola (bolus) que llença gracies a un rot, que porta el gas metà que s’ha produït en la fermentació de la fibra vegetal, cap a la boca, on és triturat pels molars i premolars mitjançant un moviment rotatori efectuat per la mandíbula inferior, quan està triturat el menjar, torna al remuc on es barreja amb el que hi queda.

Aquest acte es repeteix constantment, una vaca ho fa de 8 a 11 hores cada dia, fins que el menjar té una mida inferior als 5 mm., llavors passa directament al tercer estómac que actua com a recuperador de l’aigua i la saliva que conté, aquest estómac s’anomena llibret degut a que té unes làmines molt semblants als fulls d’un llibre.

Una vegada s’ha escorregut l’aigua, el menjar passa al quart estómac, el quall, on té lloc la veritable digestió dels aliments, que son atacats pels àcids i degradats fins a principis immediats, que passant a través del pílor cap al budell prim des de on seran absorbits i per via sanguínia aniran cap al fetge que és la veritable cuina del cos animal.

La vaca

TIPUS. - VERTEBRATS
CLASSE. - MAMÍFERS

ORDRE. - ARTIODACTILS

FAMÍLIA. -BOVIDAE

SUBFAMÍLIA. - BOVINAE

GÈNERE. - BOS

ESPÈCIE. - BOS TAURUS

LA VACA -És la femella adulta del bou. A més de la seva elevada fecunditat, és apreciada principalment per la producció de llet: la quantitat que en produeix depèn de la família i la raça a les quals pertany i de l’edat, la conformació i l’alimentació que té.

CARACTERÍSTIQUES RACIALS.-

Els zootecnistes i paleontòlegs estableixen les següents formes salvatges o prehistòriques que han donat origen als bòvids del món.

1. BOS PRIMIGENIUS. - De crani allargat. Son races de treball principalment, influint per creuament en el bestiar dels Països Baixos.
2. BOS BRAQUICEROS. - De front ampli i allargat. El representant actual més proper d’aquest tipus és la vaca lletera de Jersey.
3. BOS FRONTOSUS. - De front gran i ample. És el fundador del bestiar Suïs i del bestiar Simental, el millor representant actual.
4. BOS AQUERATUS. -No té banyes. Es l'originari de les races de carn angleses. Els representants actuals més semblants son els Aberdeen-Angus i les vaques de Suècia.
   

Segons el pes s'han de dividir les races bovines actuals en els següents grups:

Eumétriques. - Quan el pes és entre els 550 i 650 quilos. Pertanyen a aquesta agrupació totes les races lleteres.
Hipermétriques. -Quan passen dels 800 quilos de pes, arribant fins els 1200 i 1400 quilos.
Hipométriques. -Son races molt petites, el seu pes no arriba als 450 quilos. Pertanyen a aquesta agrupació les races mantegueres.

PRINCIPALS RACES Quasi totes les races del món

• CARNISSERES - Durham, Red Polled, Aberdeen-Angus, Galloway, Hereford, Xarolesa, Santa Gertrudis, Llimusine, Asturiana de los Valles, Retinta, Rubia Gallega, etc
• DE TREBALL. - Gascona, Romangola, Morena del Atlas, Garonesa, Pirinaica, Asturiana de las Montañas, etc.
• LLETERES. - Holandesa, Danesa, Ayrshire, Simental, Friburgesa, Holstein (és la més alta productora de llet de totes les races, arribant fins a assolir 60 litres per dia en alguns exemplars; essent normal una producció en les de genètica alta de 25 fins a 45 litres diaris.)
• MANTEGUERES. - Jersey, Guernesey, Bretona, Suïssa, etc.

Moltes vaques tenen un certificat o carta genealògica que indica el seu "pedigree", que no és res més que la ascendència, o sigui els pares, mares i avis que ha tingut junt amb les seves produccions lleteres, la qualificació morfològica i els índexs genètics.
És de caire oficial i és dona solament a les vaques inscrites en el llibre oficial de raça.

A Catalunya les vaques que trobem amb més freqüència son les frisones, ja que son d'una alta especialització lletera, i entre les CARNISSERES destaquen: la Suïssa, la Xarolessa, la Pirenaica, i moltes més de creuades entre elles.
És un animal que consumeix vegetals fibrosos, per tant cal conservar-lo, perquè no entra en competència directa amb l’home i ens pot donar un excel·lent aliment: la llet.

La reproducció

Fetus boví d'uns 40 dies

Una vedella comença a ser fèrtil a partir de 9-10 mesos, ja

que a aquesta edat comencen a tenir zels, però perquè tingui un bon desenvolupament corporal cal esperar dels 15 als 18 mesos en la Frisona i dels 22 als 25 mesos en les d'aptitud carnissera.

La gestació d'una vaca dura aproximadament com la d'una dona: 9 mesos. Durant aquest nou mesos la brava (vedella que té més d'un any i menys de 3) comença a modificar l'estructura del mamaller i a créixer més ràpidament degut al canvi hormonal que provoca la progesterona (hormona encarregada de mantenir la gestació) en els últims dies s'omple el mamaller i comença a segregar calostre, que es transforma en llet als quatre dies desprès del part.

Normalment cada vaca de llet tarda entre 12 i 13 mesos(1 any) en tornar a tenir un altre vedell i és solen cobrir entre 60 i 80 dies desprès del part.

La vaca solament pot quedar prenyada quan està zel.

El zel és l'expressió externa per manifestar que a l'ovari hi ha un fol·licle de Graaf amb condicions d'ésser fecundat i poder reproduir-se i per tant perpetuar l'espècia.

La vaca presenta un zel fèrtil a la segona o tercera vegada que l'ha tingut desprès del part i en té un cada 21 dies aproximadament. Un zel sol durar entre 10 i 14 hores i les vaques accepten la monta natural (al brau) durant unes 8 hores, el PERÍODE de temps millor per inseminar està entre les 12 i 18 hores

Clarament la reproducció en les vaques (sobretot en les races lleteres) ha passat de ser natural amb el brau a artificial mitjançant l'inseminació.

Amb l'inseminació artificial podem millorar més ràpidament, tant les produccions com la morfologia, a les vaques s'els hi aplica actualment l'inseminació artificial, com a mètode de reproducció dirigida.

L'INSEMINACIÓ ARTIFICIAL. -Es l'introducció de cèl.lules germinals masculines a dintre de la matriu de la femella sense que hi hagi una veritable monta.

L'ús de la I.A en la cria comercial del boví està relacionat amb el fet de que un acoblament normal un brau produeix entre 50 i 100 vegades més semen del necessari per fer que una vaca sigui fecundada.

Mitjançant la recollida del semen, dissolent-lo i si és necessari emmagatzemant-lo, ultracongelat a 196 º C per sota de 0º C, es fa possible la cubrició de moltes vaques amb una sola ejaculació de brau.

Per conservar-lo a -196 º C s'utilitza el nitrogen líquid(N2), que permet guardar dosis seminals de braus d'altres països i inclús de braus que ja son morts.

D'aquesta manera hem lograt passar de tenir vaques que feien 3.500 litres en un any a vaques que fan més de 14.000.

En condicions normals, una vaca té un part, s'insemina als 60-80 dies desprès del mateix i s'eixuga , als 270-290 dies , resta 2 mesos eixuta i torna a tenir un altra part al cap d'un any.

També s'utilitzen d'altres mitjans com el trans-plantament d'embrions, ja siguin frescos o bé congelats. La tècnica consisteix en preparar una sèrie de braves receptores que aniran de bou el mateix dia que la vaca donadora, la qual ha estat triada entre les millors, mitjançant uns processos hormonals li provoquem una superovulació, normalment entre 10 i 20 fol·licles actius, dels que en sortiran una mitjana de 8 a 12 embrions fèrtils. Hem tingut ovulacions de 50 embrions

I últimament es parla ja d'embrions clonats, però amb preus desorbitats, 25.000 dòlars.

La Sanitat

<--glòbuls vermells

• La vaca té algunes malalties que es poden transmetre a l'home (zoonosis) i és per això que anualment se li practiquen una sèrie de proves per comprovar el seu estat sanitari i d'aquesta manera evitar que les transmeti a l'home.

• Així doncs la Tuberculosi, la Brucelosi (febres de Malta) i la Pleuropneumònia (Mal de la perdiu) estan controlades amb eficàcia, però darrerament n'ha aparegut una de nova, que ha causat estralls psicològics entre la població, sovint intencionadament mal informada, tot i que estem en el segle on l'informació escrita i visual estan pràcticament a l'abast de tothom.
• La Encefalitis Espongiforme Bovina (EEB) és una malaltia del sistema nerviós, que provoca una vacualització (vacuola és una petita bombolla) del cervell (encèfal) dels bovins adults. S'en diu espongiforme perquè l'aparença del cervell en el moment de la mort de l'animal és semblant al d'una esponja. L'agent etiològic o causal és un prió. (seqüència d'àcids aminats que formen una proteïna, anormal per la seva composició). Dintre del cos dels animals, inclús el de l'home, n'hi ha de prions, però tenen una estructura normal. La manera d'agafar la malaltia sembla ser que és per via oral: consum d'una quantitat de prions que superin la dosi infectiva, que encara és desconeguda. El temps d'incubació és desconeix també, però sembla ser que és llarg, desde 18 mesos fins a 10 anys. El procés de la malaltia en les vaques, només la poden patir les de més de 2 anys, sol ser d'uns 15 dies. Presenten ansietat, agressivitat, i por, essent molt sensibles al soroll i al contacte, finalment presenten incoordinació de moviments que fa que semblin boges (Mal de les Vaques Boges). Moren estirades al terra sense poder-se moure.
• Una bona font de proteïna son les farines que s'obtenen de les restes d'animals morts a l'escorxador o bé a les granges (farina de carn, farina de plomes, farina d'ossos, farina de sang), així com una bona font d'energia s'obté de grasses o greixos animals.
  

• Dintre un món on cal pensar sempre en recuperar totes les substàncies que pugin ser-ne i que d'altra banda poden ser contaminants i farragoses de ser eliminades, ja que necessitem més energia per ser destruides i aquestes en son unes d'elles.

• Per a l'obtenció d'aquests productes, s'utilitzen autoclaus que mitjançant un augment de la pressió, una dissolució amb dissolvent i un augment de la temperatura durant un temps prudencial fan que siguin totalment estèrils.

• Des de l'any 1924 s'en donen i no havia hagut mai cap problema. El fet és que fins l'any 1973, que hi va haver la 1ª gran crisi del petroli, les coses és feien d'una manera correcta, però l'encariment dels productes energètics va fer reduir el temps d'esterilització. Tot i que és feien les anàlisis correctament no és podien detectar aquests prions dolents (perquè és desconeixia que fossin patògens) i podria ser que la causa de la transmissió fos aquesta. A l'utilitzar la farina de carn, tant en l'engreix dels vedells com en els pinsos d'aus, porcs, etc., va desembocar uns 10 anys més tard en el 1er. cas d'EEB, aquest va ésser detectat per un veterinari anglès a l'abril del 1985. Al desembre de 1987 els científics relacionen la malaltia amb el consum de pinsos, on hi entren farina de carn i a partir del 1988 a Gran Bretanya es prohibeix el seu ús Tot s'hauria acabat així si al 1996 el Govern Britànic no hagués anunciat que la variant humana de la Malaltia de CREUTZFELDT-JAKOB podia ésser deguda al consum de vacu. Actualment la malaltia està en vies d'ésser controlada, que no vol dir erradicada.

• La veritat és que segons les previsions actualment hauria d'haver ocorregut un augment de casos de la variant humana de forma exponencial ja que ha transcorregut el que sembla ser el període d'incubació i això no està passant per tant a l'ésser una malaltia nova haurem d'esperar el desenvolupament que tindrà en un futur a mitjà termini.

Una bona vida, cal saber-la viure

Vaques fent-la petar en un prat

Proverbi xinés:

Si vols ésser feliç un dia, emborratxat.

Si vols ésser feliç un any, casat.

Si vols ésser feliç tota una vida, dedicat a l’agricultura i la ramaderia.

LA VACA NEGRE

Una vaca blanca fa la llet blanca i una vaca negra la fa .......

Els BIO-COMBUSTIBLES: algunes veritats no explicades

Ens estan venent les bondats d’uns carburants verds que segons diuen: frenen el canvi climàtic, desenvolupen el sector agrari i beneficien als pobres

Que son?

1. Alcohols: bioetanol, s’obté amb plantes amb:

• midons(tots els cereals i les gramínies)


• sucres(canya o remolatxa)

1. Olis: biodiesel, s’obté de plantes oleaginoses(que porten olis):colza, gira-sol, soja i especialment degut al seu elevat rendiment la palma .També una part petita: de l’oli cremat de les fregidores i del biogàs obtingut en algunes granges ramaderes.

1. La CEE reserva el terme BIO a tot que ve de l’agricultura ecològica, per tant el seu nom és un frau que cal denunciar. Apart la seva producció està disparant l’ús agroquímics a tot el món.

2. La seva combustió emet quantitats semblants de CO₂ a la gasolina i al diesel.

3. Cal sumar-li l’energia gastada en el cultiu, transport fins a la planta transformadora i la transformació per ella mateixa, a més a més augmenta el consum d’aigua a l’agricultura i desmesuradament en el procés d’obtenció: 1 litre d’etanol gasta 11 litres d’aigua per destil·lar-lo i 23 litres per la seva fermentació.

4. Ajuden al païssos a complir amb l’acord de Kyoto, ja que les seves emissions no es sumen a les dels gasoils i les benzines (és va acordar al mateix Kyoto entre els països firmants, diuen que en el procés consumeixen el mateix CO₂ que després emetran), criteri totalment ridícul, doncs per exemple els prats i els boscos n’absorbeixen molts més i son eliminats sistemàticament (la selva amazònica) a més d’empobrir les terres dels països tropicals doncs perden el carboni en forma de matèria orgànica. Amb un doble efecte negatiu: el carboni passa a CO₂ i la terra deixa de produir, que no vol dir res més que desertificació.

5. No permeten independència energètica. Encara que tota la terra cultivable d’EEUU i CEE es sembrés de cereals, gramínies i oleaginoses (i deixéssim de menjar clar) no “alimentaríem” ni la meitat dels cotxes per tant hauríem d’importar gra i biocarburants de països tropicals.

6. La seva producció no ajuda l’economia dels pobres països exportadors: BRASIL(etanol de canya) Indonèsia(biodiesel de palma) i Colòmbia, Malàisia, Tailàndia i Kènia.

Quin cinisme! Les multinacionals que els produeixen fan servir ma d’obra barata i terres barates (expropiacions forçades i extorsió amb paramilitars). S’adoba i fumiga massivament. La desforestació de la selva sembla no tenir límit provocant inundacions i sequeres. Mobilitza la gent del camp cap a les grans ciutats. Alguns governs reben finançament per els seus partits polítics.

7. Certificant la producció no garantim ni molt menys la desforestació. La canya de sucre augmenta en el centre de Brasil, on ja no hi ha SELVA, per tant poden certificar que no la destrueixen, però el cultiu de la soja i la ramaderia de carn han d’instal·lar-se a l’Amazònia (atenció: els arbres no ens poden tapar els bosc).

8. No ens expliquen res d’això perquè les empreses paguen estudis, que només canten les excel·lències dels mal anomenats BIOCOMBUSTIBLES, per tapar els que han fet universitats, algunes ONG i periodistes científics

9. Falsa estratègia. (PAN PARA HOY, HAMBRE PARA MAÑANA) Evident, doncs el blatdemoro, el blat, l’ordi, la colza i la remolatxa alimenten les noves fàbriques que s’instal·len per tot Europa, però serà impossible competir amb la canya de sucre i la palma. Les multinacionals energètiques hi estan invertint vertaderes fortunes. Han fet creure a la gent que no contaminen per tant no cal disminuir-ne el consum, podem allargar el consum del petroli al barrejar-lo, les empreses automobilístiques poden mantenir ventes sense canviar els motors, podem atrasar d’altres tecnologies.

10. La producció de menjar és menys rendible econòmicament que la d’energia. Les industries biotecnològiques estan desenvolupant llavors, adobs i enzims per produir biocombustibles.

11. Estan subvencionats. Els EEUU i CEE temen que països com: Veneçuela, Iran i Rússia tinguin un poder gran sobre l’energia mundial i com que no volen baixar el consum per no fer disminuir el creixement econòmic i insatisfacció al ciutadans (votants), és per això: que no inverteixen en altres energies més sostenibles, que diuen que cuiden el medi ambient i que amb això generen il·lusió als pagesos (abans han fracassat totes les polítiques agràries planejades pels polítics)

12. Equivocadament i vergonyosament, tots els sindicats agraris donen suport a aquesta estratègia. Evidentment doncs ara: el blatdemoro, el blat, l’ordi, la colza i la remolatxa alimenten les noves fàbriques que s’instal·len per tot Europa, però serà impossible competir amb la canya de sucre i la palma ja que produeixen més del doble de biocombustibles.

13. La causa principal de l’augment de preus agrícoles és i serà per culpa dels BIOCOMBUSTIBLES i de l’especulació.

14. Provocaran més fam. El preu del petroli segueix pujant i amb ell el dels aliments. Fins ara un home compatia amb un altra home per un quilo de blat, avui la seva competència directa es un cotxe, l’amo del qual té més poder adquisitiu.

15. La llet i la carn no pujaran de preu. La llet ha pujat conjunturalment per:

1. baix estoc de recria.


2. sequera en l’hemisferi Sud (Oceania produeix el 50% de tota la llet en pols mundial)


3. un augment de consum a la Xina i a l’Índia.


4. desaparició dels estocs de la CEE, per canvi en la PAC fa quatre anys.


5. manca de llet en pols , que és la que fixa el preu de la líquida.

Però les famílies asiàtiques, sud-americanes i africanes ja no poden permetre’s un consum de proteïnes animals perquè: el pa, les patates, l’arròs, l’oli i les llegums també pugen i hauran de reduïr la despesa més cara per mantenir la bàsica. Potser el pitjor vindrà quan al 2010 la producció i la recria estigui recuperada però els cereals estiguin al doble del preu actual.

16. S’acabarà tot cap el 2012 quan apareguin els biocombustibles de segona generació . Les multinacionals saben que això és insostenible i que finalment es prohibiran els aliments, que pot utilitzar l’home directament, per produir biocarburants. El fet es que s’està treballant per obtenir substituts: la biomassa (possiblement eucaliptus transgènics)

17. èticament és insostenible i vergonyant per la humanitat.

Davant del maremàgnum podem tenir algun tipus d’esperança abans que sigui tard ?

Els ramaders de cereals, llet i carn el que perden per un cantó ho guanyen per l’altra. Tenim en canvi els de vedells, porcs i pollastres que volen sortir al carrer per denunciar aquests fets, conscienciar al consumidor i exigir al govern español la moratòria de l’ús dels BIOCOMBUSTIBLES.

Caldria que tots el informes científics sortissin a la llum.

Caldria retornar a les vertaderes energies alternatives: solar, eòlica i biogàs.

Extracte d'un article de La Frisona Española