dissabte, 7 de juliol del 2012
dimarts, 3 de juliol del 2012
L'espoli del Ter, fins al 2061
La privatització d'Aigües Ter-Llobregat comporta augmentar l'extracció del Ter
S'incompliria la promesa de retorn de cabal, que el govern havia avalat
El Ter al seu pas per el Pont de la Barca de Girona. Foto: JOAN SABATER.
ICV va anunciar ahir que portarà la concessió als jutjats
El compromís amb el Ter quedarà com a paper mullat. L'anterior govern
de la Generalitat havia planificat un programa per reduir
progressivament el transvasament del Ter cap a l'àrea metropolitana de
Barcelona. Els objectius eren passar dels 190 hectòmetres cúbics
habituals durant bona part de la dècada del 2000 a un màxim de 115 hm³
el 2015. Entremig, el 2010, no es podia passar dels 150 hm³ i el 2012,
dels 130.
El govern entrant va assumir aquest compromís. Fins i tot l'actual director de l'ACA va afirmar l'abril de l'any passat: “El compromís és vigent i volem retornar cabals al Ter en els terminis i quantitats anunciats.” Ara sembla que la situació s'ha capgirat i que les necessitats econòmiques del govern a curt termini poden fer variar aquests compromisos. L'avantprojecte d'explotació per a la privatització d'Aigües Ter-Llobregat inclou una anàlisi econòmica i financera del servei, i compta obtenir fins a mil milions d'euros per la concessió. D'aquests, uns 400 es pagarien aquest mateix any, i la resta serien en diferit.
La concessió seria a 50 anys, fins al 2061, i el document fa una projecció de l'evolució de la demanda i de les fonts de producció d'aigua. La principal font de subministrament continua sent l'aigua del Ter, que oscil·la entre els 120 i els 166 hm³ anuals en funció de les sequeres. La resta, fins a arribar a entre 210 i 250 hm³ de demanda prevista pels municipis, prové sobretot del Llobregat. En canvi, les dessalinitzadores del Prat i de Blanes es mantenen en xifres baixes de funcionament, i només està previst activar-les més a fons els anys de sequera. Això és degut a l'alt cost de l'aigua dessalinitzada, que encariria el preu de l'aigua i de la concessió.
Per tant, el transvasament del Ter es manté com a font principal d'abastament d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona. A més, recuperaria la tendència a l'alça que s'havia aconseguit capgirar aquests últims anys, cosa que posaria en risc el compliment tant de la llei del Ter del 1959 –on s'estableix que el riu ha de portar sempre més de 3 m³ per segon a Girona– i també del pla sectorial de cabals de manteniment. A més, el document no inclou altres variants, com ara la progressiva reducció d'entrada d'aigua a la conca del Ter a causa del canvi climàtic, que diversos estudis ja han detectat.
Des del Departament de Territori i Sostenibilitat es va recordar que el procés de privatització d'Aigües Ter-Llobregat no està tancat. A més, es va insistir que fins ara el govern ha complert els compromisos adquirits amb la conca del Ter.
El govern entrant va assumir aquest compromís. Fins i tot l'actual director de l'ACA va afirmar l'abril de l'any passat: “El compromís és vigent i volem retornar cabals al Ter en els terminis i quantitats anunciats.” Ara sembla que la situació s'ha capgirat i que les necessitats econòmiques del govern a curt termini poden fer variar aquests compromisos. L'avantprojecte d'explotació per a la privatització d'Aigües Ter-Llobregat inclou una anàlisi econòmica i financera del servei, i compta obtenir fins a mil milions d'euros per la concessió. D'aquests, uns 400 es pagarien aquest mateix any, i la resta serien en diferit.
La concessió seria a 50 anys, fins al 2061, i el document fa una projecció de l'evolució de la demanda i de les fonts de producció d'aigua. La principal font de subministrament continua sent l'aigua del Ter, que oscil·la entre els 120 i els 166 hm³ anuals en funció de les sequeres. La resta, fins a arribar a entre 210 i 250 hm³ de demanda prevista pels municipis, prové sobretot del Llobregat. En canvi, les dessalinitzadores del Prat i de Blanes es mantenen en xifres baixes de funcionament, i només està previst activar-les més a fons els anys de sequera. Això és degut a l'alt cost de l'aigua dessalinitzada, que encariria el preu de l'aigua i de la concessió.
Per tant, el transvasament del Ter es manté com a font principal d'abastament d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona. A més, recuperaria la tendència a l'alça que s'havia aconseguit capgirar aquests últims anys, cosa que posaria en risc el compliment tant de la llei del Ter del 1959 –on s'estableix que el riu ha de portar sempre més de 3 m³ per segon a Girona– i també del pla sectorial de cabals de manteniment. A més, el document no inclou altres variants, com ara la progressiva reducció d'entrada d'aigua a la conca del Ter a causa del canvi climàtic, que diversos estudis ja han detectat.
Des del Departament de Territori i Sostenibilitat es va recordar que el procés de privatització d'Aigües Ter-Llobregat no està tancat. A més, es va insistir que fins ara el govern ha complert els compromisos adquirits amb la conca del Ter.
ICV ho denunciarà
El
grup d'ICV-EUiA va denunciar ahir aquest procés de privatització que ha
iniciat el govern, i l'incompliment del compromís amb el Ter que
representa. El diputat Joan Boada va avisar que “això condemna a mort el
Ter, a les comarques gironines el riu també és vida, i el govern el que
fa és vendre el Ter a una empresa”. Salvador Milà, també diputat d'ICV
al Parlament, va avisar que, tal com s'està plantejant la concessió
d'ATL, “és una concessió il·legal que portarem als jutjats i també a la
Unió Europea”. En aquest sentit, va advertir que les previsions respecte
al Ter incompliran les directrius europees referents a la qualitat de
l'aigua i dels rius, i també el compromís amb el Ter i el pla de gestió
de conques. A més, van recordar que l'estació d'aforament de Girona fa
mesos que no funciona i que, per tant, no hi ha dades actualitzades.
LA XIFRA
166
hectòmetres cúbics
és el que es preveu transvasar habitualment i en condicions normals del Ter a Barcelona.
2015
segons
el compromís del Ter, és l'any a partir del qual només es podrien transvasar 115 hectòmetres cúbics del riu.
Paelles (Almanac del cordill)
dimarts, 26 de juny del 2012
Cop letal al Català des del Colonialisme ESPAÑOL
Cop del Suprem espanyol a la immersió en l'ensenyament infantil
El tribunal anul·la el caràcter vehicular del català en aquest període formatiu entre els 3 i 6 anys
En la sentència, el tribunal es basa en la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estatut, i anul·la els articles d'aquest decret de la Generalitat que regula l'ensenyament entre els tres i sis anys en els aspectes lingüístics; diu que el castellà s'ha d'incorporar com a llengua docent vehicular. El Suprem accepta el recurs presentat per un pare contra la sentència del Tribunal Suprerior de Justícia de Catalunya que no tocava la immersió en aquest àmbit educatiu.
Què anul·la el Suprem?
També queda anul·lat l'article 4.3: 'Els nens i les nenes que cursin el segon cicle de l'educació infantil tenen el dret a rebre l'ensenyament en català i a no ser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de la seva llengua habitual. En qualsevol cas es respectaran els drets lingüístics individuals de l'alumne o alumna, d'acord amb la legislació vigent.'
La sentència ataca de ple a immersió lingüística en català. Queda clar amb l'anul·lació d'aquest altre article, el 4.4: 'En funció de la realitat sociolingüística de l'alumnat, s'implementaran metodologies d'immersió lingüística de la llengua catalana amb la finalitat de potenciar-ne l'aprenentatge'.
A més, elimina l'article 10, sobre 'la normalització en l'ús de la llengua catalana en totes les actuacions docents i administratives i el tractament de les diferents llengües en el centre.'
I encara suprimeix l'article referent a l'atenció preferent en català dels alumnes nouvinguts. 'A fi de procurar la més ràpida integració possible de l'alumnat estranger que s'incorpora al sistema educatiu de Catalunya, els centres han de dedicar una atenció preferent a l'aprenentatge de la llengua catalana, vehicle d'expressió normal en les activitats educatives de les escoles', diu l'article 14.3, anul·lat pel Suprem.
Ara a pagar les autopistes de Madrid
Foment salva les radials de Madrid amb 290 milions d'euros més
La ministra Ana Pastor ha afirmat que moltes de les autopistes de peatge estan en una situació "insostenible"
Cau la primera concessionària d'autopista radial de Madrid GAIZKA RODRÍGUEZ
El govern espanyol disposarà aquest any de 290 milions d'euros en préstecs participatius per ajudar les concessionàries d'autopistes en risc de fallida –les radials de Madrid– pel sobrecost generat per l'expropiació de terrenys. Així ho ha indicat aquest dilluns la ministra de Foment, Ana Pastor, durant unes jornades sobre infraestructures a Santander. Segons ha explicat la ministra, els crèdits participatius i l'ampliació dels comptes de compensació a les autopistes fins l'any 2021 són algunes de les solucions per aconseguir que el sector pugui sobreviure.
La ministra ha assegurat que són "mesures provisionals", ja que Foment treballarà per millorar la llei d'expropiacions forçoses i aconseguir un repartiment "equilibrat" dels risc en les concessions. Pastor ha recordat que moltes de les autopistes de peatge estan en una situació "insostenible" pel descens del trànsit i pel "sobrecost" de les expropiacions, que en alguns casos s'han disparat fins al 175%.
diumenge, 24 de juny del 2012
Sant JOAN (Almanac del cordill)
La nit de Sant Joan és màgica, tan a ran de mar com a muntanya.
Convé fer una bona revetlla, i un bany nocturn al mar, si pot ser.
La festa de les FALLES és una festa de foc, molt popular a Isil com a d'altres indretsde la Vall d'Aran
Convé fer una bona revetlla, i un bany nocturn al mar, si pot ser.
Però de temps antic la tradició mana sortir a collir herbes remeieres,
que en aquesta època de l'any tenen gran potència guaridora.
La Puput(almanac del cordill)
La Puput és un ocell molt vistós, que es diu així perquè així canta:"pu-pu-put".
Però també podem associar el nom al fet que els seus nius fan molta pudor. Així que se senten atacats, els pollets deixen anar una cagarada molt pudenta. per cert quan se sent en perill, el puput també enlaira la seva bonica cresta groguenca, acabada en taques negres. La cua i les plomes tenen franges blanques i negres.
Però també podem associar el nom al fet que els seus nius fan molta pudor. Així que se senten atacats, els pollets deixen anar una cagarada molt pudenta. per cert quan se sent en perill, el puput també enlaira la seva bonica cresta groguenca, acabada en taques negres. La cua i les plomes tenen franges blanques i negres.
dissabte, 23 de juny del 2012
Peatges a l'ombra
El #novullpagar ha posat al descobert el model injust dels peatges catalans, 'el peatge a l’ombra a la catalana' posa al descobert el saqueig a tota una generació
L’anomena’t sistema alemany
d’inversions o més conegut com 'peatges a l’ombra' el començà a
utilitzar el Govern del President Pujol, i està basat en fer pagar
l’obra a les empreses constructores i que aquestes cobrin cada any de
l’administració que ha encarregat l’obra amb els corresponents
interessos. El sistema és emprat principalment per obres de gran
envergadura, el problema sorgeix quant el Govern del President Montilla
abusa del model i l’adapta a tot tipus d’’obra, des d’una carretera, a
un ambulatori, a una escola o una presó. L’abús és tant evident que ni
tant sols es preocupen dels tipus d’interès que acaben pagant. El
conseller Nadal n’és el ideòleg i el conseller Castells l’executor.
Nadal, inauguració de l'eix diagonal inversió ACS 380M, Generalitat paga 1400M
Comparteix
És un primer exemple, i pel seu cost és un veritable escàndol. L’eix diagonal és una carretera de 64 kilòmetres que uneix Manresa i Vilanova i la Geltrú, l’empresa adjudicatària, ACS -Florentino Perez, una de les grans empreses del IBEX-35 amb més de 14.000 milions d’endeutaments i en situació de fallida- va invertir en la seva construcció 380 milions d’euros, va acabar l’obra al 20111. Per la carretera la Generalitat haurà de pagar fins a l’any 2041 quasi 1.400 milions d’euros, un increment del 368% del seu cost. Si la Generalitat hagués anat a buscar el crèdit a preu de mercat, o via bons patriòtics com a molt s’hagués doblat el seu cost. És a dir, la Generalitat li farà guanyar a l’empresa ACS, un mínim de 600 milions d’euros en 30 anys, més ben dit cada català li regalarà a l’empresa de Florentino 85.-€ pel seu benefici. Són dades facilitades per la pròpia Conselleria.
El Conseller Nadal pot omplir pagines de diari, però “el peatge a l’ombra a la catalana” és una veritable vergonya
Ara fa unes dies l’ex-conseller Nadal escrivia un article al diari El Punt on defensava el model d’inversions amb peatge a l’ombra, el que no deia era que en el país d’origen d’aquest model, Alemanya, vigilaven el tipus d’interès que aplicaven les constructores i el que és segur és que no aplicaven interessos d’usura com han fet en aquest país les grans constructores, que sense posar diners -els hi prestaven les mateixes entitats catalanes- obtenien amb els ulls cecs de l’administració uns beneficis escandalosos.
L’ex conseller Nadal en el seu article intenta embolicar la troca i es vol espolsar les puces sobre la seva nefasta actuació, deu pensar que un dia o altre els peatges a l’ombra esclataran pels alts costos que pagarem entre tots els catalans. Diu Nadal “Barrejar el problema dels peatges amb el deute i el peatge a l'ombra és embolicar la troca confonent conceptes.” . El que si que es embolicar la troca és parlar de peatges a l’ombra i no contestar cap de les preguntes que qualsevol persona de bé es faria.
Per què es paguen interessos d’usura a les obres adjudicades pel sistema de peatges a l’ombra? Per què no es va anar al mercat del finançament, quant resulta que les grans constructores l’obtenien amb l’aval de l’obra adjudicada? Cap tècnic de les conselleries d’Economia o del Departament de Política territorial i Obres Públiques es va adonar que les obres acabaven costant tres i quatre vegades el seu cost?
El directe!cat està investigant el que ha representat de costos extraordinaris pel país el model anomenat “peatges a l’ombra” avui fem lliurament d’una primera part, resta encara molt per explicar, quines són les empreses adjudicatàries de tants beneficis sense risc i sense esforç? Qui són els responsables d’aquest saqueig? Qualsevol persona que tingui informació que cregui pot ser interessant ens la pot enviar a denuncies@directe.cat
diumenge, 10 de juny del 2012
diumenge, 3 de juny del 2012
Eines (Almanac del cordill)
"BONA EINA FA MITJA FEINA"
Les eines ens ajuden a fer la feina.
L'eina bona no és la més complicada o la més bonica sinó la més útil, aquella que s'adequa a la tasca que fem, i a l'entorn on treballem.
La bona eina ha de ser fàcil d'emprar i d'arreglar.
Per cert, convé que tinguem ben ordenades, netes i arreglades les nostres eines.
"EINA PERDUDA JA NO SERVEIX" (sic)
Les eines ens ajuden a fer la feina.
L'eina bona no és la més complicada o la més bonica sinó la més útil, aquella que s'adequa a la tasca que fem, i a l'entorn on treballem.
La bona eina ha de ser fàcil d'emprar i d'arreglar.
Per cert, convé que tinguem ben ordenades, netes i arreglades les nostres eines.
divendres, 25 de maig del 2012
Faves
Ara al Maig, tasteu les primeres faves de la temporada, son tendres i delicioses.
Ofegades, amb cansalada i botifarra negre (han de porquejar) i unes fulles de menta fresca.
Ofegades, amb cansalada i botifarra negre (han de porquejar) i unes fulles de menta fresca.
Almanac del cordill: "l'alfals"
Alfals:
1 m. [LC] [BOS] [AGA] Herba perenne de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliolades, flors moradenques, en raïm, i fruit caragolat en hèlix, sovint cultivada per a farratge (Medicago sativa).
L'alfals és una planta farratgera, o sigui que serveix per alimentar el bestiar.
El nom li ve de l'àrab i significa "el millor aliment".
En diferents indrets de Catalunya, se'n diu "userda".
L'alfals té virtuts medicinals. Té moltes vitamines i sals minerals. Presa en infusió o germinada va bé contra les hemorràgies, l'anèmia i certs processos reumàtics.
1 m. [LC] [BOS] [AGA] Herba perenne de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliolades, flors moradenques, en raïm, i fruit caragolat en hèlix, sovint cultivada per a farratge (Medicago sativa).
L'alfals és una planta farratgera, o sigui que serveix per alimentar el bestiar.
El nom li ve de l'àrab i significa "el millor aliment".
En diferents indrets de Catalunya, se'n diu "userda".
dimarts, 22 de maig del 2012
dimarts, 15 de maig del 2012
13-05-12, les dues cares de l'Albera
Petit recorregut per l'Albera amb l'Ernest Costa com a guia.
Hem visitat, amb una quarantena de persones més, la part mediterrània i la part Atlàntica.
Veieu-ne unes quantes fotografies:
 |
| Ernest Costa, excel·lent fotògraf i gran coneixedor dels Països Catalans |
 | |
| Arqueta |
 | |
| Bell-lloc de Cantallops |
 |
| Castell de Requesens |
 |
 |
 |
| Auró |
 |
| Sureda vella |
 |
| clima Mediterrani |
  |
| Pou de neu i/o glaç amb arcada central |
 |
| Coll fronterer entre Requesens i S Marti de l'Albera |
 |
| el Rosselló |
 |
| Veladre |
 |
 |
dissabte, 12 de maig del 2012
Maig (Calendari dels pagesos)
El maig deixa l'ordi granat
i el blat espigat.
Ningú s'alabi del blat
fins que el maig sigui acabat.
Pel maig, murtra,
pel setembre fruita.
MURTRA_ f. [LC] [BOS] Arbust perennifoli de la família de les mirtàcies, de fulles ovades, lluents i aromàtiques, flors blanques i fruit en baia, el murtó, que es fa a les màquies de les terres mediterrànies d’hivern temperat (Myrtus communis).
Que creix a les dues vores del Mediterrani. Etimològicament Myrtus communis prové del grec myrtos que significa perfum per ser una planta molt aromàtica i communis per ser relativament abundant.
i el blat espigat.
Ningú s'alabi del blat
fins que el maig sigui acabat.
Pel maig, murtra,
pel setembre fruita.
MURTRA_ f. [LC] [BOS] Arbust perennifoli de la família de les mirtàcies, de fulles ovades, lluents i aromàtiques, flors blanques i fruit en baia, el murtó, que es fa a les màquies de les terres mediterrànies d’hivern temperat (Myrtus communis).
Que creix a les dues vores del Mediterrani. Etimològicament Myrtus communis prové del grec myrtos que significa perfum per ser una planta molt aromàtica i communis per ser relativament abundant.
diumenge, 6 de maig del 2012
El Farro(Almanac del cordill)
És un plat de la Garrotxa fet amb brou i farina de blat de moro.
Pot ser dolç o salat.
Equival a la "polenta italiana, però no pas al farro italià que és una classe de blat.
I no s'ha de confondre amb el "farro tarragoní", que consisteix en una escudella, on la mongeta hi té un paper destacat.
Pot ser dolç o salat.
Equival a la "polenta italiana, però no pas al farro italià que és una classe de blat.
I no s'ha de confondre amb el "farro tarragoní", que consisteix en una escudella, on la mongeta hi té un paper destacat.
dissabte, 5 de maig del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)