Els càntirs negres agraden a molta gent.
La terrissa negre o fumada va ser una especialitat dels ceramistes de Quart, al Gironès i Verdú, al Urgell.
Per aconseguir el color gris o negre, el ceramista posa feixos de llenya molla al forn i el tapa hermèticament.
Així és com el fum espès penetra pels porus del fang.
El càntir (silló s Lleida)és fet amb ceràmica, un material
ideal per a mantenir l’aigua per sota de la temperatura ambient.
Com?
Pura i simple termodinàmica: El líquid s’evapora prenent energia del
líquid contingut en el recipient rebaixant-ne la temperatura.
L’aigua es
filtra a l’exterior a través dels porus de les parets, convertint
l’evaporació en un procés continu.
El procés s’anomena refrigeració
evaporativa, i de forma planera seria equivalent a dir que el càntir
sua.
Cada gram d’aigua evaporada extreu més de 500 calories del total
del líquid, i en un ambient adient l’aigua d’un càntir pot arribar a
refredar-se fins a deu graus respecte a la temperatura exterior.
Dos són
els factors, doncs, que fan possible el funcionament d’aquesta nevera
sense endoll: la porositat i una baixa humitat ambiental. La forma del
recipient i el nivell del líquid també intervenen, tot i que en menor
mesura, en el rendiment frigorífic del selló.
No només la termodinàmica juga un paper
clau en el cas que ens ocupa: la química és especialment important en el
procés de cocció, íntimament relacionat amb la coloració grisenca de la
ceràmica negra.
El forn triga unes deu hores en assolir, la temperatura
de cuita (980ºC) que es manté estable durant una hora passada la qual
el forn s’omple de llenya i es tanca hermèticament, xemeneia inclosa.
Degut l’alta temperatura i a la manca d’oxigen la llenya es carbonitza, i
el procés genera una atmosfera reductora rica en CO que consumeix tot
l’oxigen que té al seu abast, incloent el de l’òxid fèrric que trobem en
l’argila, que esdevé òxid ferrós-fèrric i dona a la ceràmica la
característica coloració gris en comptes del to original, vermellós.
