Foto

La fotografia de la capçalera és d'en Lluís Bosch i va ser feta en un dinar de Nadal de Trenquem el Cuc, tocant la tenora amb en Josep Pascual de l'Estartit i amb un "públic" totalment entregat.

dimecres, 25 de maig del 2016

Transhumància des d'Avinyonet de Puigventos fins a Llanars

Enguany tornaré a acompanyar a la família Fontdecaba de Llanars que portaran el seu ramat a les pastures d'estiu de les muntanyes de sota el Costabona.

https://www.youtube.com/watch?v=AFc7gskuVsk

diumenge, 8 de maig del 2016

Transhumància

El primer diumenge de maigse celebra la Fira de la Transhumància a la Santa Creu del Jutglar, Olost.
Es fa un esmorzar de pastor i es mostren diferents treballs amb llana.

diumenge, 20 de març del 2016

Les columnes del Palau de la Generalitat

Cadascuna de les quatre columnes que avui decoren el Palau de la Generalitat va ser esculpida d'una sola peça fa quasi 2.000 anys per picapedrers de la zona de l'antiga Troia (a l'actual Turquia).
Amb unes quantes columnes més, aquests monumentals blocs de granit van travessar la Mediterrània per formar part d'algun temple de l'antiga Tàrraco.
El temple, segurament dedicat a l'emperador August, va desaparèixer.
i a finals del segleXVI, l'arquitecte Pere Blasi va fer portar les quatre columnes a Barcelona per embellir el Palau de la Generalitat. Almanac del cordill.

dimarts, 1 de març del 2016

Almanac del cordill

El MARÇ marceja.
No enganya a ningú.
No convé refiar-se'n del Març.
El clima encara pot ser fred.
Però ens hem de posar a treballar de valent a l'hort.
Sembrem melons, carbasses, cebes, cogombres, pebrot i tomàquets.
Hem de cuidar que les verdures més delicades quedin ben protegides.

diumenge, 7 de febrer del 2016

30/01/16 Anada a buscar oli a ASPA

Enguany hem tornat a buscar oli a la Coop. del Camp d'Aspa.
Degut a la poca collita de 4 € litre a passat a 4,60 €.
Varem fer la visita cultural a Lleida
El Modernisme lleidatà fent una petita camina per l'eixample de Lleida. Edificis construïts a principis del segle passat. Vegeu-ne algunes.
Escoltant la guia.


l'Escorxador

entrada peatonal

Pati i nau

detall reixa forjada

entrada de les cases noves

Cases noves o de Balasch

La Vinícola_ Casa Baró

Casa de la Lira

Casa Xammar

Cinema Vinyes

Casa Magí  Llorens

Sostre de l'entrada principal

Entrada

Casa Melcior

dimecres, 3 de febrer del 2016

POLLEGUERA (ALMANAC DEL CORDILL)

Ni menjar sopes sense cullera ni tenir porta amb polleguera.
Aixó es deia en inventar-se les frontisses...
Perquè abans, les portes s'aguantaven amb polleguera: una barra vertical de ferro o fusta, encaixada en dos clots a la llinda (un a dalt i un a sota).
Sobre la polleguera girava la porta..., però si es desencaixava, era difícil de tornar-la a posar.
per això quan algú ens fa perdre els nervis i ens treu del nostre estat d'ànim habitual, encar diem: "em treus de polleguera"!!!

dissabte, 23 de gener del 2016

La gla

La gla (f.), aglà (m. o f.) (del llatí glans id.) o bellota (f., de l'àrab ballūta, alzina) és un fruit característic de les plantes del gènere Quercus (família Fagaceae).
Dins d'aquest gènere hi ha espècies arbòries: l'alzina, la carrasca, la surera i totes les espècies de roures i arbusts com garric, que fa les glans més grosses.
Les glans d'alzines i roures s'han destinat des de l'antiguitat a alimentar ramats de porcs, ovelles i cabres.
Roures i alzines són arbres molt preuats dels nostres boscos.
Són resistents i poden viure segles.
Produeixen la gla, un fruit que en èpoques passades es molia per a fer-ne pa.
Les glans agraden als porcs, ratolins i esquirols... i a uns quants ocells.
Les rates les amaguen sota terra.
A vegades no les recuperen, i aquelles glans germinen i es converteixen en arbres.
Gla
Alzina

Alzina surera

Roure

Visita a Sidillà (10-01-16)

El diumenge, sortida matinal amb bici, hem visitat Sidillà (Sant Romans de les Arenes) poble perdut, prop de la illa del Ter entre Foixà i Jafre.
Abandonat a l'edat mitjana a causa dels moviments de sorra del Ter a conseqüència de la Tramuntana.
Fa un temps que s'actua per preservar l'església romànica que hi ha.
Mig soterrada per l'arena, es pot veure encara el terra interior i l'opus spicatum de les parets exteriors.
Amb una teulada de ferro (corten) amb les bigues per sobre, ha quedat força digna.
teulada de corten amb bigues exteriors.

Vista des de Llevant

Interior


Terra amb l'entrada a migjorn original


Vista des del Nord-Oest

dimecres, 13 de gener del 2016

L'ESPATLLAT

L'espatllat era un malt molt habitual que es tractava amb remeis casolans i de medicina popular.
Poca gana, fatiga, desmanegament general, dolors a la nou del coll i a l'estèrnum....
Ja no existeix l'espatllat?
Pregunteu als osteòpates, especialistes en estructura corporal, que tenen molta demanda i resolen molt problemes de salut.
Els noms de les malalties canvien, però no pas les persones i els seus mals!!!




adj 1 Que ja no funciona o que funciona malament.
 
2 pop PAT 1 Dit de la persona malaltissa, desganada, de mal color, però sense febre.
  
2 Dit del malalt afectat d'algun esquinç o luxació, causat per un mal gest, especialment de la part superior del tòrax.
  
3 Dit del membre que ha sofert algun dany i ha esdevingut invàlid parcialment o totalment.
  
4 espatllat de pit Dit de la persona que sofreix una o diverses molèsties imprecises (anorèxia, ois, aprimament) atribuïdes a una defectuosa posició esternal, que en medicina popular el curandero guareix mitjançant massatge vertebral i suspensions axil·lars.
 

dilluns, 4 de gener del 2016

Almanac del cordill

LES CALENDAS
Per els romans, el primer dia de cada mes.
D'aquesta paraula llatina ve el mot "calendari".
Sembla que el dia de "calendas" els cobradors romans anaven pel carrer cridant.
Cridaven perquè la gent pagués els tributs.
I sembla que el llibre on els cobradors apuntaven els comptes era el "calendarium"

  • Ianuarius: de Jano,
  • Februarius: dedicat a Februus (o Plutó)
  • Martius: en honor a Mart,
  • Aprilis: es un nom de dubtosa interpretació.  Venus, Apru en etrusc. O a l'arribada de la primavera, estació en que s'obren (aperire) les flors.
  • Maius: alguns afirmen que estava dedicat a la mare de Mercuri, la deessa Maya, que s'encarregava de la fertilitat agrícola.
  • Iunius: consagrat a Juno (Iuno).
  • Quintilis: per ser el cinqué mes (quinque: cinc). A la mort de Juli César va anomenarse Iulius en honor seu.
  • Sextilis: mes sisé (six: sis). Es dedicà posteriorment a Octavio Augusto i va rebre el nom d'Augustus.
  • Septembris: mes seté (septem: set)
  • Octobris: mes octau (octo: vuit).
  • Novembris: mes nové (novem: nou)
  • Decembris: mes desé (decem: deu)

dimarts, 8 de desembre del 2015

diumenge, 13 de setembre del 2015

Migdiada

Les virtuts de la migdiada són defensades per metges de totes les especialitats.
Mitja hora de son és suficient per refer el cos.

El Julivert

El julivert és un ingredient al qual normalment no donem la importància que hauria de tenir.
Com que moltes vegades és un regal de la fruiteria o la peixateria no el valorem prou.
Fins al punt que es pot arribar a considerar tot un superaliment gràcies l’elevada concentració que té en alguns nutrients: és l’aliment amb més vitamina K i amb molta vitamina C i A, minerals, antioxidants i té molts efectes terapèutics.
Curiosament els pastors el cullen abans de florir i pels voltants de sant Jaume, 25 de juliol.
Diuen que provaca el zel a les ovelles .


Pío Font Quer, va escriure en el seu llibre de plantes medicinals, que la ramaderia feia servir el julivert per a “escalfar” les ovelles.
Un cop sec s’afegia a les herbes o alfals amb aigua una mica salada.
Aquesta pastura calenta donada a les ovelles tot l’any i tanmateix pels marrans perquè les facin prenyar.
Si es vol tenir xais per a Any Nou, es té que donar julivert per sant Jaume, doncs en aquesta època les bèsties no estan en zel.


Dites

Al meu pare sempre hem deia:

Només es té el que s'estalvia.

i

Tot no es pot tenir.

Els càntirs negres (Almanac del cordill)

Els càntirs negres agraden a molta gent.
La terrissa negre o fumada va ser una especialitat dels ceramistes de Quart, al Gironès i Verdú, al Urgell.
Per aconseguir el color gris o negre, el ceramista posa feixos de llenya molla al forn i el tapa hermèticament.
Així és com el fum espès penetra pels porus del fang.
El càntir (silló s Lleida)és fet amb ceràmica, un material ideal per a mantenir l’aigua per sota de la temperatura ambient.
Com?
Pura i simple termodinàmica: El líquid s’evapora prenent energia del líquid contingut en el recipient rebaixant-ne la temperatura.
L’aigua es filtra a l’exterior a través dels porus de les parets, convertint l’evaporació en un procés continu.
El procés s’anomena refrigeració evaporativa, i de forma planera seria equivalent a dir que el càntir sua.
Cada gram d’aigua evaporada extreu més de 500 calories del total del líquid, i en un ambient adient l’aigua d’un càntir pot arribar a refredar-se fins a deu graus respecte a la temperatura exterior. 
Dos són els factors, doncs, que fan possible el funcionament d’aquesta nevera sense endoll: la porositat i una baixa humitat ambiental. La forma del recipient i el nivell del líquid també intervenen,  tot i que en menor mesura, en el rendiment frigorífic del selló.
 No només la termodinàmica juga un paper clau en el cas que ens ocupa: la química és especialment important en el procés de cocció, íntimament relacionat amb la coloració grisenca de la ceràmica negra.
El forn triga unes deu hores en assolir, la temperatura de cuita (980ºC) que es manté estable durant una hora passada la qual el forn s’omple de llenya i es tanca hermèticament, xemeneia inclosa.
Degut l’alta temperatura i a la manca d’oxigen la llenya es carbonitza, i el procés genera una atmosfera reductora rica en CO que consumeix tot l’oxigen que té al seu abast, incloent el de l’òxid fèrric que trobem en l’argila, que esdevé òxid ferrós-fèrric i dona a la ceràmica la característica coloració gris en comptes del to original, vermellós.



diumenge, 23 d’agost del 2015

Festa Major de Castellterçol

Ahir i avui festa Major a Castellterçol.
Ahir cercavila amb gegants i capgrossos amb ball de gegants amb coreografia d'Enriqueta Capellades i música d'en Quimet Serra.

Tallaferro

Griselda
Avui Ball del Ciri en versió curta i Dansa amb passeig d'autoritats.