L’ULL de la Tramuntana. Feia dies que no es veia. El nom
de la tramuntana procedeix del llatí transmontanus, que vol dir d'enllà
de les muntanyes. I així és, en efecte. Aquest vent traspassa els
Pirineus i arriba arrauxat fins a nosaltres. Quan comença a bufar, queda
aquest forat sobre la Junquera, quedant la part del Vallespir ben neta
sense núvols i en canvi els Empordans ben tapats. La principal
característica de la tramuntana és la seva impetuositat, que va a
ratxes, i d'això en tenim sort. Són ratxes que duren un parell de segons
i llavors baixa i, al cap de poc, torna a bufar fort. Per sort, és un
vent sec. Quan hi ha massa humitat, en aquest país, la gent demana la
tramuntana que vingui a assecar els camps.
Fages de Climent així deia en la seva Oració al Crist de la Tramuntana:
«Braços en creu damunt la pia fusta, /
Senyor, empareu la closa i el sembrat, /
doneu el verd exacte al nostre prat /
i mesureu la tramuntana justa /
que eixugui l'herba i no ens espolsi el blat».
#naturalocalBE #elmanescalfañé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada