La qualitat dels ensitjats de blatdemoro

Ens trobem ja en plena sequera i potser que la Sitja de blatdemoro sigui difícil d'obtenir, per a la vostra informació us donarem el nostre punt de vista sobre la manera d’obtenir-ne els millor resultats.

Tal com s’estan posant els preus de: la llet, els cereals, la soja i els minerals i les vitamines. Hem de procurar, si utilitzem els productes propis, que siguin de la millor qualitat possible, doncs tot el que tinguin de menys ho tindrem de comprar de fora i per tant potser les despeses seran superiors als guanys.

Dintre de l’empresa de la llet hem de considerar dues parts ben diferenciades: l’agrícola i la ramadera

1. No sempre aprofitant la nostra producció agrícola, la producció de llet estarà optimitzada.
2. La rendibilitat d’una explotació ramadera lletera depèn en gran part de l’alimentació. (60-65 % dels costos totals)
3. La part d’explotació agrícola pròpia hauria de ser rendible, però sovint el TEMPS (pluja , sol , vent) tira per terra les expectatives més optimistes i ensorra les previsions.
4. Al no poder disposar de maquinaria pròpia per a ensitjar, tenim de fer-ho quan ens toca i quasi sempre quan ens toca no és mai el moment òptim per a cada menjar.
5. Fins ara els preus de la maquinaria eren factibles per obtenir llet, però actualment ens augmenten tan els costos fixes de producció que en moltes explotacions resulten insostenibles. (tres tractors + unifeed + escampa fems + “cuba” + remolc + remolc de bales + arades de discos + sembradora + estripadora + embaladora, etc…)
6. Les reparacions de la maquinaria i els preus de taller augmenten anualment amb l’IPC o més, en canvi els productes considerats de primera necessitat (i la llet n’és un d’ells) no poden pujar per evitar que la gent no els pugui comprar, d’aquesta manera podem mantenir una Societat Post-Industrial i de Serveis (que sovint son totalment innecessaris i han estan creats artificialment per la societat de consum)
7. Si som capaços de poder comptar les hores de maquinaria que destinem a la part agrícola de l’explotació veuríem com els costos de producció dels aliments propis son més alts del que pensem per que: la qualitat del producte és inferior i comparant-lo amb un de compra més car.

Ensitjat	% S.S.	Midó Sitja	Midó F.BdM	kgs	0.22 €	€ kg sitja	Cost	Cost ptes
Blatdemoro	28	170	720	0.236	0.052	0.054	0.106	17.64
Blatdemoro	30	200	720	0.195	0.043	0.054	0.097	16.14
Blatdemoro	33	300	720	0.050	0.011	0.054	0.065	10.82
Blatdemoro	36	340	720	0.000	0.000	0.054	0.054	9.00

En aquesta taula veiem que solament tenint en compte la quantitat de midons de l’ensitjat per poder tenir el mateix rendiment lacti, caldria afegir-hi des de 236 grs de farina de blatdemoro fins a 50 grs per cada quilo de sitja per fer la mateixa llet que amb un ensitjat òptim del 36% de SS.

Vol dir això que si solament som capaços de fer un ensitjat del 28% de SS (Substància Seca) el nostre ensitjat ens surt a 17,64 ptes per cada quilo enfront de les 9,00 del bo comptant la farina al preu que anat enguany.

Per obtenir bons ensitjats cal fer-los en el moment en que la planta presenta un grau de maduració ideal, el millor moment pel blatdemoro, ara que les màquines trinxen a la mida que volem des de 7 mm fins a 17 mm i tenen corrons per poder aplastar tots els grans, és:

1. Buscar dues o tres plantes significatives, per exemple comptar 10 fileres des del voral, mai de les primeres files.

2. Mirar si els grans de la panotxa tenen ja la forma de queixal, una petit solc en la part externa del gra.

3. Obrir la capsa per la meitat i observar que la part de farina del gra està al 50 % vegeu les fotos que adjuntem.

4. Al apretar els grans quasi no ha de sortir llet ni el grill del gra.

No hi ha cap regla per saber la maduració del gra en relació al temps que tardarà, ja que depèn principalment de dos factors:

· Temperatura ambient

· i Quantitat de Radiació Solar rebuda.

En condicions normals (temperatura de 18ºC mínima fins a 34ºC de màxima ¡ insolació des de les 7 del mati a 2/4 9 del vespre) i segons la nostra experiència per passar d’un 25% al 50% sol tardar una setmana. Mantenint la temperatura però sense radiació solar, dies ennuvolats i xafogosos, els dies de maduració poden quasi duplicar-se de 7 dies a 12 dies

Escandall de Sitja de BdM amb un 35% SS	Sobre terra	Rasa	Trinxera	Embolicat	Borsa 3 m.
Mermes en % de quilos	18	12	8	3	1
Preu del producte	6.11	6.11	6.11	6.11	6.11
Preu plàstic	0.30	0.40	0.20	2.80	1.30
Picar i transport	1.50	1.50	1.50	1.50	1.50
Preu sense mermes	7.91	8.01	7.81	10.41	8.91
Mermes	1.42	0.96	0.63	0.31	0.09
Cost	9.33	8.97	8.44	10.72	9.00

Si el nostre ensitjat esta posat sobre el terra directament caldrà comptar unes mermes superiors al que fem en rasa , en trinxera o bé en plàstic, veieu la taula d’escandall.

Cal dir que tan la 1ª com la 2ª opció, afecten molt negativament al medi ambient degut a que els sucs que deixen anar es colen fins al nivell freàtic, també passa així amb el de trinxera si no disposa d’una fosa per acumular els sucs que després haurem d’eliminar, amb tot i això veiem que el preu entre el que està fet sobre terra i el de rasa son pràcticament idèntics al de la borsa de 3 m (275.000 kgs),

Les mermes cal eliminar-les, SANEJANT LA SITJA, no es poden aprofitar per donar a les braves o a les eixutes, cal doncs fer-les servir com a matèria orgànica per adobar la terra, és consideren com a fems.

Al preu del trinxera cal afegir-hi els cost de la construcció i amortització de la Sitja que ve a ser de 0,50 ptes/kg.

(60 vaques x 25 kg/dia x 365 dies = 550.000 kgs + 8 % mermes = 600.000 kgs any, cal construir 2 (dues) sitges de 400 m3 = 5 ample x 2,5 d’alt x 32 llarg; cost aproximat junt amb la fosa de recollida de sucs uns 6.000.000 de ptes, essent generosos, 20 anys d’amortització = 300.000 anyals dividit entre 600.000 kgs = 0,50 ptes/kg )

Pràcticament surten tots ENTRE 8,94 i 9,00 ptes/kg = 0.054 €/kg però entre el trinxera i la Borsa única ens queda: en un els sucs i en l’altre la borsa de plàstic.

Sobretot la qualitat de l’ensitjat, ja que en el moment que la planta es trinxada i aplastada entre dintre de la borsa, l’absència d’aire (que és el gran enemic de l’ensitjat) fa que comencin totes les reaccions que faran una fermentació correcta, mentre que en la sitja de trinxera caldrà un treball més acurat i seriós per obtenir una sitja de qualitat, ja que sovint es tapen l’endemà, no si posen prou pesos al damunt i les fermentacions comencen als dos dies ocasionant les mermes en quantitat que hem comptat abans.

Cal dir també que cobrir la sitja amb neumàtics usats està arribant al seu fi, per que:

• son contaminants al dissoldre l’aigua de pluja el cautxú i d’altres substàncies
• i per que la malla d’acer que porta dintre, si cau a l’Unifeed pot provocar l’aparició de vaques clavades.

Elimineu els neumàtics per evitar problemes més endavant.

La sitja de BdM no es pot embolicar en bala, però l’hi hem posat per comparar preus, penseu que d’altres matèries que s’hi ensitjen poden sortir molt cares, sobretot si la quantitat d’aigua del farratge es molt elevada perquè emboliquem aigua quasi a 4(quatre) ptes el quilo. I tenim desprès molta feina per destruir els plàstics que ens queden.

Així doncs caldria embolicar en BALA RODONA només productes de qualitat: digestabilitat alta, proteïna vertadera alta, poca quantitat de NH3, proteïna soluble baixa i amb un nivell de humitat per sota el 65%. També és important que la humitat no sigui molt baixa per evitar el creixement de fongs dintre de la bala.

Consell: Aprofitar els aliments propis de l’explotació és bo, però cal obtenir-los de la millor qualitat possible, perqué el seu preu optimitzi les produccions.

CARTA OBERTA A TOTS ELS POLÍTICS!

A tots els polítics!

(que encara no entenen perquè augmenta l’abstenció entre els votants, heus ací solament algunes raons de les moltes que tenim els que ens movem dintre de l’anomenat sector primari)

Girona fa uns 30 anys, era una província (i encara ho continua essent, vull dir de província) més o menys equilibrada, si hi descomptem la primera línia de mar, que ja estava totalment DES-urbanitzada; tenia una bona capacitat industrial, una molt bona capacitat en turisme i un camp amb unes bones opcions per ésser, és a dir per transformar-se i convertir-se un sector primari que passava d’una economia de subsistència cap a una de productiva i equilibrada i que prometia una persistència sobre el territori.

Però de vint anys cap ençà les ments ben pensants d’aquest país, els politics és clar, que haurien d’haver estat el seny ordenador, han aconseguit una fita històrica: CARREGAR-SE EL TEIXIT HUMÀ DEL CAMP i per tant EL CAMP. D’altra banda estic ben segur que si ho haguessin volgut fer expressament, no se n’haurien sortit.

Degut a la mundialització, globalització o com n’hi vulgueu dir, s’han cregut que: “todo el monte és orégano”(que diuen els nostres veïns) i que nosaltres no cal que produïm, ja comprarem al mercat mundial; llet a Austràlia o Nova Zelanda, carn amb hormones als EEUU, formatges a França o Suïssa, cansalada a Dinamarca o Holanda i oli a Itàlia.

Ep, això si! Però primer ens portaran els seus porcs, els hi engreixarem, ens quedarem la merda, augmentarem els nitrits i nitrats de les nostres terres, rius i nivells freàtics. Ja a dia d’avui el 40% del territori és zona vulnerable, i els hi enviarem el millor oli del món, perquè ells, pobres, el puguin envasar desprès de manipular-lo.

Tothom hauria de saber que perquè un país pugui ser i mantenir-se ric ha de tenir primer de tot un bon rebost. També diuen els estreteges que totes les guerres les han guanyat els exèrcits que tenien la millor intendència.

A nosaltres, es veu que no ens cal, ja podem omplir-lo amb els diners que ens deixaran els turistes en dos mesos de Sol i platja; o potser amb els beneficis de les nostres (nostres?) industries.

Perquè el seny ordenador ha permès aquesta desfeta, que ben segur no tardarem a pagar.

Actualment al camp català hi treballa un 3 % de la població activa, fins ací molt bé, son xifres europees, resulta però que en 5 anys baixarem al 1,5 %. Això per les ments ben pensants és perfecte, és la xifra dels EEUU. Però resulta que la piràmide de població activa dels nostres pagesos i ramaders, no és tal piràmide, sinó un pla inclinat i ben inclinat. Avui l’edat mitjana és de 60 anys, són vells.

El recanvi generacional, no existeix i amb les oportunitats que els han donat per la seva regeneració, l’han acabat d’ensorrar. Podeu donar un vol per les nostres escoles professionals de capacitació agrària i veureu el nombre de joves que hi estudien, és descoratjador, de veritat!

Qui pot pensar en una economia agrària productiva, si estan pagant:

-perquè alguns camps estiguin erms(en guaret)

-per fer-hi gira-sols (si nosaltres tenim i fem servir oli d’oliva, tantes “pipes” mengem?)

-perquè els ramaders de muntanya han de rebre subvencions pels seus ramats de vaques alletants?

-perquè han de donar “primes” per cada vedell o vaca morta a l’escorxador?

Hi ha formes d’ajudar a mantenir o ampliar estructures agràries familiars que passin a ser empreses eficients i per tant productives, però mai amb el paternalisme que els polítics han tractat durant aquests 25 darrers anys als nostres pagesos i ramaders.

Tots els que han cregut en el paper del PARE ESTAT han hagut de plegar per no fer res. Esperaven i per tant no FEIEN. Els hi pagaven (i encara paguen) per no fer res, la improductivitat personificada.

Talment com l’atur mal entès que suportem els que treballem.

Algú pot arribar a pensar que les nostres Belles Comarques ho són, perquè sí?

Algú pot pensar que part del paisatge dels Empordans, o de La Selva, o del Ripollès no els han fet i el fan els nostres pagesos i ramaders?

Algú pot ésser tant il·lús en pensar que quan ja no n’hi hagin, llogarem jardiners per netejar les rieres i els marges, crearem empreses que sembraran per fer bonic (per rendibilitat ja no serà factible), o farem com els d’algun poble de la Costa Brava central que, "a falta de pan, buenas son las tortas” han hagut de posar, en un prat artificial vora la carretera, unes ovelles morfològicament correctes, però pobres! , ni es mouen, ni s’espanten, ni emmalalteixen, ni belen, podem dir científicament i amb tota certesa que no són vives.

Fa temps un assenyat ramader del Ripollès va dir-me un dia: ja sols fa falta que els dissabtes, diumenges i festes de guardar ens fotem la barretina, la faixa i un mocador de fer farcells a l’esquena i ens passegem per les nostres viles i contrades com si talment fóssim uns Patufets.

El cert és que no hem tardat pas tant. Sense anar gaire lluny podem veure-ho sovint. En el sector turístic això ja està passant, quasi cada diumenge veureu anunciats mercats medievals a les nostres contrades. Tothom va disfressat per vendre: mel, formatge, recuits i d’altres productes artesans, fan festes per poder omplir els pobles, fan trobades gastronòmiques i “menús” per omplir els restaurants.

Que trist es passar els dies de cada dia pels pobles de l’Empordà o del Pla de L’Estany a les deu del matí, ni una ànima, tu!, potser algun padrí assegut en un banc esperant el taxi per anar a fer receptes, però cap casa amb la porta oberta, les escoles tancades (ni un xisclet de mainada per enlloc), es a dir POBLES MORTS, SENSE VIDA HUMANA NI ANIMAL.

Els nouvinguts tenen el nas fi i no volen sentir ni olors (userda tallada) ni pudors (fem de vaca o de cavall), ni mosques ni tàvecs ni mosquits i hostes vingueren que de casa ens tragueren, totes les granges ben lluny del poble. Això si totes les cases arreglades amb la pedra vista per que FA MÉS MACO, quan la construcció catalana de sempre ha estat amb les parets arrebossades.

I els dissabtes i els diumenges cotxes tot-terreny per anar per les autopistes (…a fer cues), gent passejant amb xandalls de tots colors, sembla Festa Major

Per favor!, siguem una mica més intel·ligents i PLANIFIQUEM RACIONALMENT i sobretot amb ANTELACIÓ el futur del sector primari de tal manera que sigui: Productiu, Real i amb una Sostenibilitat que permeti mantenir la nostra terra amb un equilibri entre els tres sectors productius.

Si és que encara hi som a temps!

ESCONS INSUBMISOS

Hola noies i nois!

El temps corre i no te’n dones compte, i de cop, altra vegada ens convoquen a les urnes!

Avui faré proselitisme polític.

Fa temps que els polítics d’aquest país m’han defraudat, sempre he anat a votar, doncs per poder criticar cal participar, i veient que:

• cap fa el que diu,

• tots aspiren a perpetuar-se a la cadira,

• volen tenir prebendes en Diputacions i Consells Comarcals,

• els hi agrada remenar les cireres de “l’APARATO” del Partit,

• no volen acceptar amb valentia les llistes obertes,

• sí volen servir no sé quins interessos més o menys ocults.

el meu vot era en blanc i per tant era un vot perdut, però abans de les últimes eleccions vaig descobrir: “escons insubmisos” un partit sense partit, que només vol fer veure als polítics que si no canvien anem tots cap a la ruïna total de la DEMOCRÀCIA, els polítics no poden sentir-se amos, han de ser servidors, per això cada un dels escons que SURTIN romandran buits durant tota la Legislatura. (per vergonya dels polítics, si en tenen és clar)

Podeu veure el blog:

http://esconsinsubmisos.blogspot.com/

i també el “nostre”(de tots els demòcrates insatisfets) vídeo promocional

www.youtube.com/watch?v=L7akUlA5CX8

PER QUÉ LA LLET HA PUJAT DE PREU?

D'un temps cap ací le llet de cara al productor ha pujat de preu des de 0,30 € fins a 0,45 €, en poc menys de 4 mesos ha incrementat un 50% el preu.

La causa principal es que no hi ha llet en pols.

El preu de la llet a nivell mundial depend sempre del preu de la llet en pols, d'altra banda la llet en pols és necessaria per a quasi tots els productes làctics elaborats: iogurt, formatges frescos, etz.

Causes.-

1. El 50% de la llet en pols la produeix i la ven Oceania: Australia i Nova Zelanda; des de fa un any i mig hi ha sequera a tota la Zona. La producció ha disminuït i com que la producció és de caire extensiu han de sacrificar caps de bestiar per poder sobreviure els restants.

2. La CEE ha estat subvencionant els estocs de llet en pols i mantega fins fa 3 anys, però la Política Àgraria Comunitaria (PAC) era una carga molt gran pels presupostos de la CEE i va deixar de fer-ho, ara no hi ha estocs i per tant no hi possibilitat de regular el preu de la llet en pols, ni de la mantega

3. Quan hi ha abundància de llet els que posen el preu son les centrals de distribució i les grans superfícies(Dia, El Corte Inglès, Eroski, ...). Imposen les marques blanques que son més barates, ja que per fidelitzar clients les posen a preu de cost i fan que les marques de les centrals lleteres siguin més cares, a més a més fan trampes comercials com per exemple posar la seva a l'alçada de la ma i la de la central lletera amagada al prestatge més alt o al de baix de tot per així no poder-lo veure.

4. Quan n'hi ha mancança de llet el preu l'imposa la central lletera (Llet NOSTRA, ATO, Pascual, Puleva, ...). Com que no tenen llet, primer volen vendre la seva marca, no vol fer maquiles (envasar la seva llet amb la marca blanca de la gran superfícia) i per tant les marques blanques son més cares o bé no n'hi ha. Tot i així continuen amagant les de les centrals lleteres.

Primavera

Hivern

Tardor

Les vaques

El món de la vaca, principalment la de llet, ha fet un canvi radical en l’últim segle.

L’evolució ha estat deguda sobretot al fet que la inseminació artificial ha pogut accelerar la velocitat de millora genètica. Desprès d’utilitzar semen fresc i fer proves per veure els braus que milloraven les produccions i qualitat de la llet, es va assolir la congelació de cèl·lules masculines i d’aquesta manera poder guardar-les molts dies, inclús molts anys, cosa que permet el seu transport amb Nitrogen líquid que els manté a 196ºC sota zero.

Durant els últims 40 anys hem passat de produccions de 2.500-3.000 litres a 10.000-11.000 litres de llet en poc més de 10-11 mesos, això vol dir que les mitjanes de 10 litres per vaca i dia han passat a 30 litres.

Avui dia tenim vaques a les nostres explotacions que fan més de 60 litres cada dia (en moltes cases no els podrien ficar a la seva nevera) en dues munyides i poden arribar a 72 amb tres o quatre munyides en granges amb robots, que no necessiten l’esclavitud de la presència humana els 365 dies de l’any.

El menjar també ha canviat ostensiblement i ha estat un altre factor important per obtenir produccions importants, hem passat de menjar verd directament als prats, a portar el menjar als pessebres de les quadres que hi havia a la planta baixa de quasi totes les cases, fins i tot a les grans ciutats, desprès s’han construït ja explotacions específiques i el menjar els hi donem ja tot barrejat.

La sanitat també ha arribat a les vaqueries i actualment a TOTES les vaques els hi fan probes per controlar si pateixen malalties que puguin transmetre als homes.

El que ha canviat més ha estat la llet.

Actualment no cal bullir-la, com feien abans per eliminar els microbis que portava, avui dia hi ha granges que poder fer llet certificada amb totes les garanties sanitàries que no ocasionarà cap problema als humans que la beguin, i trobem al mercat llets PASTEURITZADES de qualitat immillorable tant de gust com d’olor.
També trobem molts derivats làctics que potser han substituït el vas de llet matinal que preníem tots nosaltres de petits. I en especial els formatges, tot un món de gusts i textures que fan les delícies dels gourmets.
Potser la sotragada més forta ha estat l’aparició de l'EEB, que ha fet baixar fortament el consum de carn de boví i especialment on s’ha notat més ha estat en les vaques de pastura. Però en un període curt entre 5 a 8 anys, ben segur que és podrà erradicar.
El futur sembla que va cap a un manteniment de les estructures ramaderes per tal de conservar tant els paisatges com els ecosistemes del nostre país per a un manteniment SOSTENIBLE de la nostra terra. Potser ací ja hem fet una mica tard i els polítics han cregut massa en la globalització de l’economia, han deixat desaparèixer masses estructures unifamiliars i ens costarà encarrilar novament el teixit agrari, que en aquest moment està molt envellit.
De totes maneres hem de ser optimistes.

L'AIGUA VIRTUAL

La creixent manca de recursos hídrics està provocant la presa de consciència sobre el “cost hídric” en la producció de bens, al igual que la crisi energètica de 1973 va introduir la necessitat d’avaluar els costos energètics de la fabricació d’un producte.

L’aigua virtual ("virtual water") es sol definir com el volum d’aigua necessària per elaborar un producte o facilitar-ne un servei. Per exemple: per produir un kilogram de blat son necessaris de l’ordre de 1000 litres d’aigua, mentre que per la producció de carn es necessària una quantitat d’aigua entre 5 i 10 vegades superior.

El consum per càpita d’aigua virtual que conté la nostra alimentació varia d’acord al tipus de dieta:

· 1000 litres/dia d’una dieta de supervivència

· 2600 litres/dia per una dieta vegetariana i

· 5000 litres/dia una dieta basada en carn.

D’aquetes dades se’n deriva clarament que el control de la dieta en països amb recursos hídrics escassos pot augmentar la quantitat d’aigua disponible per d’altres fins.

D’altra part, el comerç mundial de blat o qualsevol altra be de consum implica un flux d’aigua virtual dels països productors i exportadors d’aquests bens als països importadors i consumidors dels mateixos. De fet, el concep-te de "aigua virtual", fou introduït por Allan a principis de los 90, quan estudiava la importació d’aigua com una solució als problemes de la seva manca a l’Orient Mitjà. L’anàlisi de les importacions i exportacions d’aquesta aigua virtual suposa un punt de vista nou per pal·liar les situacions de dèficit hídric, ja que té en compte el consum real d’aigua. D’aquesta forma, els governs compten amb una eina molt millor per planificar la seva economia en relació amb la manca d’aigua, afavorint l’exportació de productes "cars en aigua" (water-expensive products) als països amb excedents importants, i animant a la importació als països que pateixen estrès hídric, com es el cas d’Espanya. Amb això s’aconseguiria un estalvi d’aigua que reduiria la pressió sobre els recursos hídrics existents per que aquests puguin esser utilitzats per d’altres propòsits.

A nivell global, el mercat d’aigua virtual té importants implicacions geopolítiques, doncs indueix importants dependències entre països, les quals poden convertir-se en un estímul per la pau y la cooperació o com una raó de conflicte. Potser en un futur pròxim, el desig de control de los recursos hídrics se sumarà al control dels recursos energètics en las polítiques internacionals de nombrosos governs. La pregunta es: ¿estaríem disposats a canviar la nostra dieta para evitar-ho?

A mi particularment hem costaria MOLT.

Sala de Munyir

RECOMPTE CELUL·LAR i MASTITIS SOTSCLÍNICA

Degut a varies causes, principalment a les altes temperatures d’enguany, hem pogut observar un augment de les mastitis clíniques de tipus Ambientals: E. COLI, PSEUDOMONES, KLEBSIELLA, PROTEUS , LLEVATS i FONGS

Les de la E. Coli, no solen donar recomptes cel·lulars alts degut que la infecció que provoquen és de curta durada, no persisteix i per tant no pot derivar cap a una mastitis sots-clínica (“subclínica”).En canvi solen ser greus per la salut general de l'animal.

La problemàtica que dona aquesta mastitis és de dues classes:

1- A nivell local inflamació amb: enduriment del quarteró, secreció amb absència de caseïna ( la proteïna de la llet ), per això sols és sèrum i no és de color blanc.

2- A nivell general un shock endotóxic provocat per les toxines que tenen els gèrmens dintre de les seves membranes.

És per això que aquesta mastitis moltes vegades no ens cal tractar-la amb antibiòtics, ja que el problema no és el microbi sinó les substàncies que ha deixat anar quan ha mort, les quals fan que l’animal ens quedi intoxicat.

Veiem que la vaca resta parada al mig del pati, amb el cap estirat, li cauen unes babes blanques, deixa de menjar, s’aprima ràpidament, se l’hi ensorren els ulls i fins hi tot al començament del procés pot quedar a terra no podent aixecar-se per la qual cosa es tracta com unes febres vitulàries.

En canvi la mastitis sots-clínica dona lloc a una infecció persistent, contra la qual l'epiteli de la mamella es defensa produint: les cèl·lules somàtiques, que no son altra cosa que les cèl·lules encarregades de destruir (o absorbir per digerir-les) les cèl·lules infeccioses: les Bactèries.

Aquestes són les Cèl·lules Somàtiques que baixen amb la llet, són detectades, per medis electrònics, i ens indiquen la salut del mameller de cada vaca. Normalment les bactèries que donen C.S. altes es transmeten a la sala de munyir i son: ESTAFILOCOCS, ESTREPTOCOCS, CORYNEBACTERIUM i MYCOPLASMA

Si mirem les cèl·lules del tanc; tenim una noció de la sanitat de tots els mamellers, però no coneixem quines vaques son les que tenen problemes ni quin o quins quarterons tenen una infecció persistent.

Si mirem les de cada vaca, veurem quines tenen mastitis sots-clínica, que normalment és cronifica i ens fa augmentar les C.S. Cal tenir en compte que les C.S. són altes tant al començament com al final de la lactació i que a partir de la 5ª lactació van augmentant progressivament.

Per saber els quarterons que tenim afectats podem realitzar d’una forma rutinària i senzilla el C.M.T.(Test de Califòrnia). Amb el Test sols tenim la certesa de quins quarterons son els afectats, però no sabem si els podrem curar o no.

Quan tenim un recompte cel·lular alt tenim de seguir els passos següents:

1. -Anàlisi de la llet del tanc per veure quins gèrmens hi tenim.

2. -Si trobem Estreptococs Agalactie o Estafilococs Aureus, cal identificar les vaques que el tenen i quin tenen, també caldria saber durant un període mínim de tres mesos consecutius, quines son les que mantenen alt el nivell de cèl·lules somàtiques.

3. -En cas de vaques amb Estreptococ Agalactie es pot efectuar un tractament de schock amb la Penicil·lina. Podem obtenir un èxit de curació d’un 90%. Es pot eliminar totalment de l’explotació, però si després de dos o tres tractaments no hem tingut èxit, cal eliminar la vaca.

4. -Les vaques infectades amb el Estafilococ Aureus, cal aïllar-les de les altres, munyir-les les últimes i sacrificar-les, doncs no tenen SOLUCIÓ, ja que totes les soques del microbi presenten resistències a quasi tots els antibiòtics.

5. -Una bona mesura seria obtenir una mostra individual als 15 dies del part per fer una identificació de gèrmens.

6. – Quan coneguem la situació cal saber si és pot medicar (antibiograma) i si val la pena fer-ho, doncs dependrà de: l’edat, el nº de lactació, el moment de la mateixa, la producció de la vaca.

7. – Fer repassar la màquina de munyir: polsadors, mugroneres, capacitat de buit, capacitat dels col·lectors, etc...

8. – Repassar la manera que munyim: rentem el braguer?, l’eixuguem amb un paper o amb una tovallola individual?, canviem les mugroneres d’una vaca a l’altra sense desinfectar-la?, fem pre-diping?, fem post-diping (iodòfors o segelladora)? Vegeu el butlletí nº 1 de Serveis Veterinaris.

9. – Eliminar les vaques velles que tenen recomptes cel·lulars alts

És evident que si tenim un recompte cel·lular alt no el podrem pas resoldre en uns pocs dies, caldrà treballar en cada un dels punts on podem tenir mancances, doncs si només treballem en un de sol no podrem assolir resultats que siguin palpables i per tant esperançadors de cara a un futur a curt termini.

Finalment si teniu problemes que no podeu resoldre, consulteu els nostres serveis, estarem sempre a la vostra disposició.

Els consumidors i la llet

Vet ací les expectatives del consumidor respecta a la llet de vaca. És un resum d'una enquesta telefònica feta per SAPROGAL. S.A. l'Octubre i Novembre del 2001, amb 66.102 trucades de les quals és van aconseguir 8.459 entrevistes.

Les condicions més importants pel consumidor son:

1. SEGURETAT DEL PRODUCTE (8,98%)

D'entre la seguretat donen molta importància a: la higiene del productor (37,8%), la frescor de la llet (33,4%), la marca (20,9%), el venedor no té importància (4,4%), però si en té les condicions higièniques d'on és ven la llet.

2. VALOR NUTRITIU (8,64%)

Pel consumidor el valor nutritiu de la llet és molt important, ja que el considera un aliment bàsic com: el pa, la carn, la verdura i la fruita. En canvi creu que una part molt important del valor nutritiu de la llet li donen els aliments que pren la vaca

3. ALIMENTACIÓ DE LES VAQUES (8,49%)

El 41,1% opina que l'alimentació de les vaques determina el valor nutritiu. Però un 33% no sap dir el que ni com influeix en la qualitat.

4. FORMA DE CRIA I BENESTAR ANIMAL (8,17%)

La forma de produir-la també els preocupa:

• Control sanitari (48,6%)
• El que mengen (21,8%)
• Cria a l'aire lliure (17,8%)
• Quadra neta (8%)

5. CARACTERÍSTIQUES SENSORIALS: olor, color, sabor...

• Sabor (66,6%). Li donen importància per: escollir llet sencera, per escollir una o altra marca i per distingir llets de diferent qualitat.

• Olor (11%)

• Color (6,8%)

• Cos (11,9%), textura dins la boca, si deixa ratlla al vas de vidre, etc.

6. ORIGEN DE LA LLET (7,21%)

• Producció a l'aire lliure (52,3%)

• Identificació del productor (20,4%)

• Zona geogràfica de procedència (21,8%). Astúries (34,2%) i Galícia (33,2%) son les dues zones més escollides pels consumidors, segueixen a molta distancia: Cantàbria (3,6%), Andalusia (3,1%), País Basc (1,2%) i Catalunya (0,8%)

7. PREU (6,66%)

8. IMPACTE MEDIAMBIENTAL (6,62%)

Els hàbits de consum estan així:

Llet sencera 50.7%

Migdescremada 32.9%

Descremada 26.8%

§Només beu un tipus de llet: 77,7%, dels quals un 44% la beu sencera, un 31,6% migdescremada, descremada un 20,6%, amb Calci un 2,3% i d'altres tipus un 1,4%

§Més d'un tipus de llet: 19.8%

Els que la beuen sencera ho fan: pel sabor (52,4%), per l'hàbit (13,9%), pel seu aport energètic (6,8%)

Els que la beuen migdescremada o descremada ho fan per: salut (60,5%) (colesterol, greix, consell mèdic, problemes cardíacs), per estètica (no engreixar-se) (17,2%) i pel sabor (millor sabor, menys pesada, no té nata) (16,5%)

On compren la llet:

1. Autoservei/supermercat 73,7%

2. Hiper o gransuperfícia 14,7%

3. Mercat o botiga tradicional 12%

4. Producció pròpia 1,4%

5. Venda a domicili 1,1%

6. Compra a majorista 0,9%

7. No compra mai 0,7%

Conclusions de l'estudi:

• La llet de vaca encara és considera un bon aliment, que contribueix a la salut humana pel seu valor nutritiu i també per l'aport de Calci.

• Quasi ningú hi troba elements negatius.

• En una de cada cinc families es veu més d'un tipus de llet.

• És considera que els nens tenen de beure la sencera per ser la més adequada.

• Per sobra l'estètica, la salut és el criteri d'elecció per les descremades i migdescremades.

• Cada dia augmenta la noció de seguretat alimentaria.

• L'alimentació de les vaques és el factor més citat com a determinant del valor nutritiu de la llet.

• Sap, el consumidor, que hi ha llet de diferent qualitat i creu que el sabor li serveix per diferenciar-la i triar la marca.

• Pensa que la millor llet es fa a Astúries i Galícia. La forma de produir-la també els preocupa.

Però creiem que en l’estudi hi manca un factor que si determina on i quina llet es compra: la comoditat

Avui en dia la gent compra UN DIA A LA SETMANA, compra en gran majoria en grans superfícies (MÉS DEL 73%) i COMPRA PER LA COMODITAT (un tetrabrick, dura sis mesos i no cal mantenir-lo dins la nevera fins que l’obrim).

Per tant no té en compte ni la QUALITAT, ni el SABOR i SI LI DONA IMPORTÀNCIA AL PREU (sovint per sota el preu de producció COM A PRODUCTE RECLAM, ja que comprarà d’altres productes on el marge comercial ÉS MÉS ELEVAT i pot recuperar els 6 o 7 CÈNTIMS D’EURO)

ÉS BARATA L'AIGUA ?

El incremento que sufrirá el agua en un plazo máximo de tres años será del 94%. Los consumidores están pagando una media de 0,67 céntimos/m3 y se subiría hasta 1,3/m3 lo que supone el porcentaje previsto. Ahora mismo es la Administración Central la que paga la diferencia entre el coste real y lo que desembolsa el usuario, por lo que se pretende penalizar el consumo a partir de 60 litros por persona y día.
Como ya se conocía anteriormente, una directiva europea obligará a equiparar el coste real del agua con el que actualmente pagan los consumidores. Este tema puesto de manifiesto el año pasado surge de nuevo a debate. El incremento que sufrirá el agua en un plazo máximo de tres años será del 94%. En concreto, el precio por metro cúbico quedará en 1,3 €, como recoge la Estrategia España de Desarrollo Sostenible.
Los consumidores están pagando una media de 0,67 céntimos, lo que se conoce como "valor unitario de abastecimiento de agua", según el Instituto Nacional de Estadística. http://www.ine.es/.
La diferencia hasta 1,3 euros (0,63 € de diferencia por metro cúbico) es lo que se traduce en el aumento del 94%.
Se dispone de 3 años para cumplir con el mandato europeo, pues la Directiva marco comunitaria sobre el agua obliga a que las tarifas domésticas se adecuen al valor real del bien, "a más tardar", en 2010. No obstante, no se descarta que la subida sea mucho más inmediata, pues desde el Ministerio de Medio Ambiente, se ha pedido adelantar el aumento de la factura antes de que se acabe el plazo obligatorio de la legislación europea con el fin de incentivar un comportamiento más responsable de todos los ciudadanos en relación con el uso del agua, ya que los actuales tramos de precios en función del consumo no están fomentando el uso eficiente que exige la OCDE. http://www.oecd.org/
El coste que actualmente se paga por este recurso no se corresponde con la situación de escasez hídrica y no favorece el uso sostenible del mismo, tal y como requiere la Directiva Marco Europea del agua (DMA). Asimismo, la DMA señala que los Estados miembros deberán garantizar para el año 2010 una política de precios del agua que proporcione incentivos adecuados para que el uso de los recursos hídricos sea lo más eficiente posible.
Pero no todo es imposición europea, ya que ahora mismo es la Administración Central la que paga la diferencia entre el coste real y lo que desembolsa el usuario, lo que se traduce en una importante pérdida de ingresos. Las subidas del precio del agua no quedarán solamente en el ámbito de los precios por mandato europeo ya que habrá que sumar las subidas anuales de las tasas que realizan los ayuntamientos que, con carácter general, se han incrementado en 2007 por encima de la inflación -que cerró el año pasado en el 3,9. Además, se pretende que la Ley de Aguas estatal penalice el consumo a partir de 60 litros por persona y día, cantidad que supone un tercio del gasto por habitante.
Los agricultores -que consumen aproximadamente el 70% del agua en España-, se llevarán la peor parte. El anuncio de que el coste de las obras hidráulicas futuras se cargará en las tarifas del agua que pagan los usuarios, tanto para consumo como para regadíos, ha provocado malestar entre el colectivo de regantes.
El informe “El uso del agua en la Economía Española. Situación y perspectivas”, pretende sentar las bases de un turismo sostenible y para ello apuesta por aplicar una "tarifa turística" al agua que implica el aumento del coste para los hoteles, apartamentos turísticos y viviendas de segunda residencia y así hacer del turismo una actividad respetuosa con el medio.
El consumo del agua en los hoteles "es tres veces más alto que en una residencia habitual". Pernoctar fuera de casa, según el informe, supone gastar 500 litros por habitante, frente a los 180 habituales.

En relación a los hoteles, Medio Ambiente cifra el gasto hídrico en 394 litros diarios, que en el caso de los establecimientos de cinco estrellas se eleva a 594. Con todo, el Ministerio está por la labor de que se extienda el empleo de las tarifas diferenciadas del agua, que en España únicamente se aplican en la localidad andaluza de El Ejido y en Palma de Mallorca.

El Ministerio hace también especial hincapié en el papel de las segundas residencias, cuya construcción se ha cuadriplicado en los últimos cinco años respecto a la demanda real. Estas viviendas, desequilibran el consumo de agua al aumentar la estacionalidad. Considera que esta característica dificulta la gestión de los recursos hídricos, disminuye la productividad y la calidad de la oferta.
El documento concluye que si no se aplica dicho recargo, el aumento del turismo y la estacionalidad provocará un incremento del precio que «tendrá que aguantar la población residente».

Sin embargo, el consumo turístico apenas representa el 23% del total del gasto de agua en la etapa estival de máxima afluencia de visitantes. Este porcentaje se reduce hasta el 6% en la temporada baja. De esta forma, el agua destinada a cubrir las necesidades del turismo fue de 372 hectómetros en 2006, que equivale al 11,8 por ciento del total.

Las previsiones del Ministerio apuntan a que el consumo de agua se incrementará entre 73 y 90 hectómetros cúbicos anuales hasta 2015. Este aumento no supera el 5 por ciento, por lo que puede ser asumido por el sector sin presiones.

El Ministerio ya ha anunciado en varias ocasiones su intención de aumentar el precio del agua, una propuesta que no ha concretado por su impopularidad.