S'apropem eleccions, cal anar fent memòria!

Per si no ho havies llegit abans o per no oblidar-ho...

---

 

Un mal negocio

La Vanguardia

David García | 18/11/2010  

El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni  responde a  circunstancias difíciles de explicar.

Si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el espolio que padecen todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes?

¿Quién puede defender que España robe a Catalunya 60 millones de euros al día a partir del déficit fiscal?

¿Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el 58%?

¿Quién no querría ver aumentada la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia?

¿Quién puede defender que el "Ministerio de Cultura" haga un gasto anual por cada español de 47€ y por cada catalán sólo de 5€?

¿Quién querría viajar  con el 40% de los trenes construidos por el Estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?

¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?

¿Quién puede defender que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?

¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?

Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas?

Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo?

¿Se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?

¿Se puede aceptar el agravio que hemos sufrido con el AVE? En Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño, 574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.

¿Se puede aceptar pagar peajes y más peajes?

Con la dependencia de Catalunya con respecto a España  nosotros los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos.

España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte del su leitmotiv nacional.

                      

Català a l'atac!

Poca gent, només el 2% de la població, 200 persones a l'acte en suport d'una escolà en català.
Podeu comprovar-ho a totbisbal

Confuci

Quant la Natura domina sobre la Cultura, som salvatges.

Quan la Cultura domina sobre la Natura, som saberuts i pedants.

Quan la Natura i la cultura es troben en equilibri, som civilitzats.

Pere Quart

En ma terra del Vallès

tres turons fan una serra,

quatre pins un bosc espès,

cinc quarteres massa terra.

Com el Vallès no hi ha res.

Màrius Serra: 'Català a l'atac! Visca la llengua viva!'

L'escriptor defensa la immersió en l'acte institucional de la Diada

De tots els discursos que s'han sentit aquest Onze de Setembre en defensa de la llengua i a favor de la immersió lingüística, el més aplaudit ha estat el de Màrius Serra, que ha fet, en l'acte institucional de celebració de la Diada al parc de la Ciutadella, una glossa sobre l'evolució de la llengua l'últim segle, en ocasió del centenari de la Secció Filològica del IEC. Serra ha reivindicat de fondre el cap i el cor en la llengua. 'Necessitem més immersió lingüística que mai. Català a l'atac! Visca la llengua viva!', ha acabat dient, enmig de forts aplaudiments de tots els assistents a l'acte i dels representants dels partits que hi havia a la tribuna d'oradors. De tots, menys d'Alícia Sánchez Camacho, que es continuava ventant amb un full de paper.
Dicurs d'en Marius Serra

Anar de 21 BOTONS

Significa anar ben vestit. I, també, anar a ballar. perquè 21 botons son els botons que té l'acordió diatònic. En origen doncs qui anava a de vint-i-un botons , anava mudat per a ballar en alguna festa.

Acordió diatònic

Un cereal poc exigent

El SÈGOL té una espiga prima i allargada. ÉS un cereal poc exigent, a Catalunya es cultiva des de  fa molts anys en terrenys alts, poc assolellats i pobres en rendiment.
VIKIPEDIA

El sègol [ségol ] o sègle (Secale cereale) és una planta herbàcia anual, monocotiledònia de la família de les gramínies de 60 a 200 cm d'alçària, de fulles amplament linears i planes, d'espiga llarga, densa i una mica comprimida, i d'espícules amb dues flors aristades.

A diferència de l'ordi i el blat, que van ser domesticats, el sègol apareix, en un principi, com a mala herba dels cultius anteriors. En lloc d'eliminar-la, els pobles la van adoptar com a cultiu. La planta és originaria del sud-oest asiàtic, a la regió càspia. A l'any 3.000 a. de C. es coneix ja detalladament i el seu cultiu s'estén per Europa durant el següent mil·lenni.^[1]

El sègol pot germinar fins a -1 °C i madurar a una temperatura inferior als 12 °C, atributs que li permetrien ésser cultivat en aquells llocs on el blat no ho podia ser, com ara el nord d'Europa. A més, el fet de presentar una rel llarga, de fins a dos metres, el convertiria en un cultiu apte per a llocs secs, especialment de muntanya.^[2] És un cereal que es cultiva per extreure'n el gra, com a planta farratgera i per aprofitar un fong que el parasita.

Dita

Parlà el bou i digué mu.

Ens ha deixat en Joan de Falgars

Joan Canal i Soler

‘Joan de Falgars'

13/08/11 02:00 - Ramon Estéban

En Joan de Falgars en l'últim dinar de Nadal de TRENQUEM EL CUC.

El pagès i ramader garrotxí Joan Canal i Soler, conegut com en Joan de Falgars, va morir ahir als 81 anys. La seva activitat professional va estar lligada a la finca La Coromina, de Falgars d'en Bas (terme de la Vall d'en Bas), però molta gent el va conèixer principalment per ser un home del temps autodidacte, que basava les seves prediccions en l'observació de l'entorn i el comportament del bestiar. Va néixer a les Preses el 1930 i el 1970 va anar a viure a Falgars. El 1999 va haver de marxar-ne, després de ser desnonat. Del cas de Joan Canal, en van fer bandera alguns sectors agraris i polítics, al mateix temps que els principals mitjans de comunicació se'n van fer ressò. Des d'aleshores vivia a Joanetes. La fama com a home del temps la devia al programa de Ràdio Olot Trenquem el cuc, un espai molt popular dedicat al món agrari, en el qual va intervenir des del primer dia i fins fa cinc temporades. “El trobarem a faltar, era un home que sempre estava disposat a col·laborar quan es tractava del món de pagès, a més d'un gran amic”, va manifestar ahir Josep Guix, creador i director del programa. Canal va ser homenatjat en diverses ocasions i la Generalitat li va concedir la medalla al mèrit agrari.

Val més pagès que marquès!

Potser hi ha millor ofici, però no pas més important.
A pagès tenim els orígens del que som i el que mengem.
Els pagesos han de garantir aliments bons, sans i propers.
Diem que "passa de pagès, cada una val per tres", perquè la feina del camp és feixuga.
I "petjada de pagès no fa mal a res", perquè el pagès és home d'experiència.

El bou per la banya i l'home per la paraula

Aquest és un dels 9.727 refranys i dites populars que han estat recollits i comentats per en Jaume Alzamora Bisbal, un estudiós d'Artà (Mallorca). Ho ha publicat l'editorial Moll, sota el Títol "Espigolant dins l'antigor, una joia de la cultura catalana, valenciana i balear. Segons el Sr. Alzamora, aquest refrany significa que l'home que fa una promesa o un tracte és "agafat per la paraula, com el bou ho és per la banya". (Almanac del cordill)

El llorer

El llorer és un arbust que pot arribar a 10 metres d'alçada.

Una fulla de llorer lligada amb d'altres herbes aromàtiques millora la coció de molts plats. Combina especialment amb arrossos i peix bullit.

Una quarantena de mitjans de bombers va treballar en l'extinció d'un foc a Sant Pol

Ahir -16-07-11- començava cap a les cinc de la tarda i afectava 16 hectàrees

Columna de fum des de Fonteta (Q. Gudayol)

  LA BISBAL.- Prop de les cinc de la tarda es declarava un incendi en una zona agrícola i forestal del Pou del Glaç, a prop de Sant Pol. El foc hauria afectat 16 hectàrees i una persona ha resultat ferida. En la seva extinció hi han treballat set mitjans aeris i 36 dotacions terrestres de bombers. Com a mesura preventiva s'ha evacuat un centenar de persones de la casa de colònies La rosa dels vents cap al pavelló municipal d'esports. Policia local deia que han anat tornant de forma esglaonada en dos autocars al voltant de les nou del vespre.

Aquest mitjà contactava amb un veí de la zona, Manel Magrinyà, a dos quarts de set de la tarda. Explicava que "ara mateix de foc no se'n veu, fa estona que no veig cap columna de fum, i la impressió que tenim és que estan remullant". Magrinyà deia també que no disposen de servei de telefonia fixa per motius aliens al foc des d'aquest migdia. De les quatre fases d'un incendi (actiu, en control, controlat i extingit), aquest entrava en fase de control a les 20.29 h, segons informava Bombers.
-tret de http://www.totbisbal.com/noticies)/detallsNoticies.php?nIdNoticies=1741 

Xarop de bastó

Qui no s'ha fet mai un bastó amb una branca pelada?
Els gaiatos dels pastors solien acabar en ganxo, i eren fets d'avellaner (com les varetes dels mags, diuen)
Encara avui el bastó és un símbol de poder.
El porten alcaldes, presidents i mariscals.

"Vesteix un bastó i semblaràs un senyor"

"Un bastó tort fa anar dret"

(almanac del cordill)

La calor

Segons el refranyer, el període més càlid de l'any va de la Mare de Déu del Carme a la Mare de Déu d'agost.

La calor greu,

de Mare de Déu a Mare de Déu.

(Almanac del cordill)

Carn de bèstia viva

Aquest és el nom que rep la cua de xai amb patates, un plat que es pot menjar sense matar l'animal. I és que a la tardor es talla la cua de les ovelles que tenen un any. I d'allò tallat s'en fa aquest àpat típic de l'Alta Ribagorça. (Almanac del cordill)

Regar l'hort

Regueu l'hort a primera hora del matí, abans que el Sol escalfi.
Feu-ho sempre amb el raig dirigit a la terra, no pas a les fulles.

Per a rebre l'aigua, cal que les plantes s'hagin refredat del fort Sol d'aquestes dates.
A les zones on l'aigua és un bé escàs, convé pensar en instal·lar el reg gota a gota. Dona molt bon resultat.

Dita (almanac del cordill)

AMB TEMPS I PALLA MADUREN LES NESPRES

És ric amb sucre, però baix amb calories (unes 50 calories per 100 grs). Destaca en els seus components: potassi i en menors quantitats, magnesi, calci i ferro. Petites quantitats de vitamines del grup B i C. El nesprer, com moltes altres fruites té valor i propietats antioxidants. A més conté fibra soluble (pectines), tanins, substàncies d'acció astringent i nombroses substàncies aromàtiques com els àcids orgànics (cítric, tartàric i màlic) abundants a la seva polpa. Popularment s'indica que ajuda a expulsar pedres de la bufeta si es barreja amb escorça de rave.

Marian Aguiló (tret de l'almanac del cordill)

L'estrella més pura

poruga ja guaita,

tremola agradosa

dellà la muntanya.

Benhaja l'estrella,

l'estrella de l'alba!

Els galls que dormine

davall les porxades,

què és lo que ara veuen?

Han vista l'estrella,

l'estrella de l'alba.

Un mateix vent, aquí bo i allà dolent

Imprevisible i indomable, el vent escombra el cel.
Modela la terra i dibuixa paisatges.
Fa girar molins, acaricia plantes.
Transporta llavors.
N'hi ha de llarg recorregut, i d'altres de locals.
Secs, humits, càlids o glaçats.
Cada vent té el seu nom:
Llevant, Xaloc, Migjorn, Llebeig(Garbí), Ponent, Mestral(Cerç), Tramuntana i Gregal, vet aquí els vuit vents del món.

La Rosa dels Vents

 Aquesta es la més antiga que es coneix, s'atribueix a Cresques Abraham i data aproximadament de l'any 1375