Casa dels paraigües o casa Bruno Cuadros,
un comerç especialitzat en la venda de paraigües, ombrel·les, bastons,
vanos i altres complements. L’arquitecte Josep Vilaseca, va decidir
decorar la façana amb el reclam de paraigües i vanos, articles que es
venien als magatzems Bruno Cuadros. A la façana de la Rambla va establir
que hi anirien quatre agrupacions d’ombrel·les i vanos oberts i a la
façana orientada a mar tres paraigües tancats i un d’obert a l’alçada
del segon pis i un conjunt semblant als de la façana de la Rambla a
l’alçada del tercer pis. Destaca d’una manera especial l’escultura d’un
drac, feta en zinc, en un angle a l’alçada del primer pis, que sosté un
fanal amb les potes davanteres i un vano obert amb les del darrera. Sota
seu penja un paraigües tancat. Tant el drac com el fanal són
d’inspiració clarament oriental, i es diu que tant el disseny d’aquest
animal mitològic com el de les ombrel·les de la façana de la Rambla
estaven inspirats pel que havia vist Josep Vilaseca en un viatge que
acabava de fer al Japó. La idea va convèncer el propietari, perquè entre
els articles que venia n’hi havia alguns d’importats del Japó, com ara
perles cultivades. També a l’interior s’hi van posar motius decoratius
japonesos.
Curiositat: Aquesta decoració va causar sensació a la
Barcelona de finals de segle, i aviat l’edifici va passar a ser conegut
com la casa dels paraigües. La idea del drac-fanal va ser després
repetidament copiada per arquitectes modernistes que el va incloure de
forja en portes i façanes. Fins i tot després del modernisme se n’han
seguit fabricant i venent, fins al punt de convertir-se en un símbol
identificador a Catalunya. #humanitzaciódelmedi #casesquefangoig #elmanescalfañé
