Casa dels paraigües o casa Bruno Cuadros,
un comerç especialitzat en la venda de paraigües, ombrel·les, bastons,
vanos i altres complements. L’arquitecte Josep Vilaseca, va decidir
decorar la façana amb el reclam de paraigües i vanos, articles que es
venien als magatzems Bruno Cuadros. A la façana de la Rambla va establir
que hi anirien quatre agrupacions d’ombrel·les i vanos oberts i a la
façana orientada a mar tres paraigües tancats i un d’obert a l’alçada
del segon pis i un conjunt semblant als de la façana de la Rambla a
l’alçada del tercer pis. Destaca d’una manera especial l’escultura d’un
drac, feta en zinc, en un angle a l’alçada del primer pis, que sosté un
fanal amb les potes davanteres i un vano obert amb les del darrera. Sota
seu penja un paraigües tancat. Tant el drac com el fanal són
d’inspiració clarament oriental, i es diu que tant el disseny d’aquest
animal mitològic com el de les ombrel·les de la façana de la Rambla
estaven inspirats pel que havia vist Josep Vilaseca en un viatge que
acabava de fer al Japó. La idea va convèncer el propietari, perquè entre
els articles que venia n’hi havia alguns d’importats del Japó, com ara
perles cultivades. També a l’interior s’hi van posar motius decoratius
japonesos.
Curiositat: Aquesta decoració va causar sensació a la
Barcelona de finals de segle, i aviat l’edifici va passar a ser conegut
com la casa dels paraigües. La idea del drac-fanal va ser després
repetidament copiada per arquitectes modernistes que el va incloure de
forja en portes i façanes. Fins i tot després del modernisme se n’han
seguit fabricant i venent, fins al punt de convertir-se en un símbol
identificador a Catalunya. #humanitzaciódelmedi #casesquefangoig #elmanescalfañé
dijous, 4 de març del 2021
Tempus discurrit... 25-02-21
Tempus discurrit... 24-02-21
Porta nom de reial i ho és per la seva
bellesa. Amb un regust elegant accentuat per la font, fanals i palmeres,
la plaça Reial és una de les més bullicioses i vitals de Barcelona,
especialment de nit. Aquesta és la més apreciada de les places porxades
de Barcelona.
Cap el 1835, fruit de les desamortitzacions,
desapareixien molts dels edificis religiosos de Barcelona. Va ser el cas
de l'antic convent dels caputxins, que va passar a millor vida deixant
lliure un gran solar. S'hi urbanitzà, uns anys després, l'actual plaça
Reial.
El rei Ferran VII, monarca de l'època, havia de quedar
immortalitzat al centre de la plaça amb una estàtua eqüestre. El
monument no es va arribar a fer i al seu lloc hi trobem la font de les
Tres Gràcies.
Curiositat:
A ambdós costats de la font central hi
ha dos fanals, obra juvenil d'Antoni Gaudí. Culminats per un casc alat i
un drac, els fanals van ser instal·lats a la plaça l'any 1879 #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #plaçahistòricaBCN #elmanescalfañé
Tempus discurrit... 23-02-21
El que hom pot veure quan les RAMBLES son vuides: el mercat de S Josep, conegut com la Boqueria, al fons el campanar de Santa Marià del Pi(amb un gegant famós), les faroles del carrer Ferran, que uneix les Rambles amb la Plaça Sant Jaume o el Liceu que és un teatre d'òpera situat al núm. 51-59. Es va inaugurar el 4 d'abril de 1847, tot i que la seva història comença el 1837. Curiositat: Va ser, pel seu aforament, el teatre d'òpera més gran d'Europa durant els seus primers cent anys #carrerdebarcelona #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
Tempus discurrit... 22-02-21
Dintre del Clots de S. Julià, a la part
alta del turó (Puigsec) hi ha una pedra curiosa el Sitial o Tron de la
Reina, es tracta d'un aflorament de roca natural que ha estat excavada i
presenta un aspecte de cova. El seu interior és de planta ovalada, amb
les parets perfectament allisades i amb una amplada de 2,5 m i 2 m
d'alçada màxima. No se sap exactament quina era la seva finalitat, tot i
que hi ha una petita creu treballada a la roca. La llegenda també diu
que el nom de la pedra és “pedra dels sacrificis” i que si celebraven
rituals pagans, i si “non e vero e ben trovato”!!!
#naturalocalBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé
diumenge, 21 de febrer del 2021
Tempus discurrit... 21-02-21
Els Clots de Sant Julià, son unes antigues pedreres entre Peretallada i Canapost, diuen que poden ser pre-romanes, doncs es creu que al PUig de Sant Andreu d’Ullastret hi ha pedres que poden ser-ho, o romanes car el camí romà d’Empuries hi passa. Altra gent pensa que hi vivien els primers cristians de l’Empordanet; tenen cavitats de fins a 10 metres d’alçada i es tracte d’una roca que dificilment s’esquerda i per tant difícil de “tallar”#naturalocalBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé
Tempus discurrit... 20-02-21
El galzeran o cirerer de Betlem és un petit arbust perennifoli que es caracteritza per les seves tiges transformades en fulles amb els seus fruits vermells al centre. També rep el nom de boix marí, brusc, rusc, cireretes de Betlem, cireretes de pastor, galleran, llorer bord. S’utilitza per decoració nadalenca junt amb el Boix Grèvol , car tant el verd com el vermell es contrasten mútuament ( estan tots dos protegits per evitar la seva desaparició . Cal dir que la tija fa la funció clorofilica com si es tractes de les fulles. Els fruits, aliment pels ocells silvestres, fan que gràcies als mateixos s’escampin les llavors després de passar pel seu tracte intestinal. #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #elmanescalfañé
Tempus discurrit... 19-02-21
Dos arbres i un arbust: l’ametller (prunus dulcis) un
caducifoli que produeix un fruit sec molt apreciat, hi ha una varietat
que fa l’ametlla amarga, s’utilitza en farmacia; l’albercoquer (prunus
armeniaca) caducifoli també, dona un fruit groc-taronja amb un pinyol
dur, es un fruiter que te poques malures i facilment cultivable i
finalment un arbust: codonyer japonés (chaenomeles japónica) Normalment
es fa servir en jardineria perquè és molt vistós quan comença a florir
abans no surtin les fulles; tot i això quan ja han sortit amb un verd
potent, continua florint fins l'estiu; també s'usa per fer tanca perquè
té espines.El fruit tot i que es pot menjar cru, és molt àcid i dur,
però fa molt bona olor i fa unes bones melmelades.
I tres flors diferents: blanques, rosades i rosa intens #CMdlDBE #naturalocalBE #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé
Tempus discurrit... 18-02-21
Els ocells comencen a moure la cua, haurem de netejar els nius per que puguin niar!!! #CMdlGBE #naturalocalBE #faunalocalBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé
Tempus discurrit... 17-02-21
Cap blanc (Lobulària marítima),
ravenissa comú, morrisà bord, o també: herba blanca, salivetes del
Bon Jesús, escopinada, escopina de Crist, escopinada del dimoni,
escupinyada, herba de l'alacrà, herba pedrera, floreta de gos,
llagrimetes, miramar, pixagossos, ravenissa borda, salivetes de monja,
ravenellet i sempreenflor.
De la família de les brassicae
(abans crucíferes), floreix en qualsevol època de l'any, però
preferentment durant l'hivern. Les inflorescències cobreixen tota la
planta i li donen el nom de "caps blancs", un dels noms populars més
comuns.
Aquesta planta és utilitzada en fitoteràpia tradicional
casolana com a diürètic, per a reduir la febre, contra l'escorbut i
per a eliminar les pedres del ronyó. S’utilitzava per donar de menjar
als conills. #cmdlgbe #floralocalBE
Tempus discurrit... 16-02-21
Suro pelat. En l'aprofitament del suro hom distingeix dues fases diferenciades: en la primera pela, el suro es pot extreure per la primera vegada quan l'arbre té aproximadament 25 anys i aquest primer suro és l'anomenat "pelegrí", suro de molt baixa qualitat i tan sols vàlid per a l'elaboració de conglomerats. Després d'aquesta primera, les peles posteriors es fan cada vegada que el seu gruix és d'uns 25 mil·límetres, cosa que té lloc entre 5 i 10 anys, segons la natura del sòl, la latitud i les condicions meteorològiques. #naturalocalBE #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé
Tempus discurrit... 15-02-21
El PROCÉS sencer de les moreres i l’acàcia fins que la llenya ha quedat estellada. #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
Tempus discurrit... 14-02-21
Feina feta no te destorb. Ara només caldrà apilar-la convenientment per que s’assequi per l’any vinent!!! #cmdlgBE #naturalocalBE #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé
tempus discurrit... 13-02-21
El Canigó aquests dies quan es lleva el Sol agafa color!!! #cmdlgBE #naturalocalBE #quasiqmzero #elmanescalfañé
Tempus discurrit... 12-02-21
Forn de calç d’en Puigmiquel. Els forns de calç o de pedra, van ser utilitzats fins a mig segle passat. Estaven situats prop de pedreres de roca calcària i una vegada esmicolada, s’omplia el forn, començant per la boca inferior on s’hi feia una cúpula amb pedres més grosses fins arribar a la boca superior on eren de menor tamany. Després amb feixines de bruc, principalment, és feia foc a la boca inferior sota la cúpula i amb el calor (900-1000 graus) el CaCO3 es transformava en CO2 i CaO (òxid de calç o calç viva). La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. (A partir de la fabricació del ciment i del Portland al segle XX, va declinar la seva producció), també servia per a impermeabilitzar les cisternes i els safaretjos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. #naturalocalBE #mineralslocalsBE #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
tempus discurrit... 11-02-21
Ja queda menys, aquesta pila es el que resta de les tres moreres i l’acàcia, ara només em queda fer estelles. Una feina que escalfa aquests matins d’hivern fluixet que estem passant, car fred fred només en va fer 10 dies abans de la que diuen es la setmana més freda de l’any, la dels sants barbuts, la qual va passar quasi de manera primaveral, cosa que ha fet que les herbes comencin a créixer sense cap mena de control!!! #CMdlG #naturalocalBE #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
Tempus discurrit... 10-02-21
L’Erola una “barraca” de disseny a les Gavarres!!! #naturalocalBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé
tempus discurrit... 09-02-21
L'església Sancti Cipriani de Letone figura a les
Rationes Decimarum dels anys 1279 i 1280. L'any 1295 el cavaller Guillem
de Santa Pellaia va fer donació d'un mas d'aquesta parròquia al
monestir de Sant Pere de Galligants.
La parròquia, en un replà de
la serra de les Gavarres, inclou masies disperses, avui majoritàriament
abandonades. Hi esdevingué molt popular la veneració als sants metges
Cosme i Damià fins al punt d'ésser més conegut el lloc com «els Metges»
substituint l'antic de Sant Cebrià de Lledó. Que sembla que li ve del
lledoner que hi ha davant de can Cama, avui un hostal de montanya.
L'aplec dels Metges -el 27 de setembre, precisament l'endemà de sant
Cebrià- era molt concorregut per gent d'ambdós vessants de les Gavarres,
de l'Empordà i les terres de la Selva incloses al Gironès.
Curiositat:
Com explica Joan Amades (Costumari Català V, p.211-13) era anomenat
«l'Aplec de la Concòrdia» perquè s'hi esdevenia una treva entre els
partidaris dels dos estils de ballar la sardana, el selvatà i
l'empordanès, en ser lloc partioner entre ambdues comarques. #naturalocalBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé






