El manescal: qui te per art i ofici guarir les malalties de les besties

dijous, 21 d’octubre del 2021

Art & Gavarres

Estan ja a la 4a edició de l'Art & Gavarres, el Festival internacional d'art i paisatge a les Gavarres.

Enguany tenim ben aprop sis obres: quatre davant de Santa Coloma de Fitor i dues a Can Puig

Un festival que parteix de la idea que l’art pot ser una eina que ens ajudi a reflexionar i a canviar la nostra mirada sobre el paisatge.

Relacionem art i natura per donar a conèixer aquest espai natural protegit i posar-lo en valor.

Els artistes participants creen durant una setmana obres in situ amb materials naturals.

Us convidem a visitar-nos i a descobrir aquestes intervencions artístiques efímeres, tot endinsant-vos a les Gavarres.

Curiositat:

Les obres són visitables fins que la mateixa natura, amb el pas del temps, les esborri.

De mostra un “botó”( continuarà)!!! #mostresnoquotidianes #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

15-10-21 tempus discurrit...

La història del rector de Fitor.
Cap el 1817, tres bandolers van assaltar la rectoria de Fitor, van apallissar al rector fins que els va semblar que era mort.
Malgrat que estava moribund, mossèn Joan Batlle, (va morir un parell de setmanes després), va identificar els assaltants. Amb el dit acusador del rector, es va detenir les tres persones acusades, van ser condemnades i ajusticiades per esquarterament.
Per escarni les autoritats del moment, varen fer construir a un ferrer tres gàbies on hi posaren els caps dels bandolers.
Les van penjar en arbres dels camins que arriben a Fitor. El pas del temps va fer que dues desapareguessin, però una va arribar a estar penjada fins l’any 1970, en quedaven fotografies, però va ser robada.
Al cap de 40 anys, va ser retornada als Amics de Fitor.
Curiositat:
Cada tercer diumenge d’octubre si celebra l’aplec de Santa Coloma, que està al caure!!! #fetscuriososdelpaís #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

14-10-21 tempus discurrit...

Santa Coloma de Fitor
En ple massís de les Gavarres, podem admirar a una joia romànica de característiques singulars.
Església de dues naus construïdes en dos etapes diferents, una té “opus spicatum” en un dels seus absis i a sobre de l’altra nau hi ha un campanar magnífic amb dues èpoques constructives, també, una al s. X amb finestres d’arc de mig punt a cada cara i a l’altra pis al s. XII amb finestres geminades de columneta i capitell senzill, té una sanefa d’estil llombard i un barret piramidal.
Té una porta a la vessant sud amb dos arcs de mig punt en gradació.
A l’interior queden vestigis de pintures murals.
Hi ha una història truculenta d’un rector que hi va morir(que explicarem en un altra post).
Curiositat:
El campanar té una inclinació cap el nord, talment com el de Pisa

, però no és tan famós!!! #edificissingularsdecat #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

13-10-21 tempus discurrit....

1 3 d’octubre, Sant Eduard, tria de mulats a Espinavell
Com cada any, enguany hem anat a baixar les eugues i els seus mulats fins als plans d’Espinavell.
Enguany la fira era bona pels ramaders ja que hi ha demanda i el preu és bo.
Però heus ací que una malaltia vírica ha fet malaltia ( avortar, malparir, aforrar o afollar) moltes eugues i els nounats moren els dos primers dies de vida.
No hi ha vacuna.
Però sí s’agafa immunitat de per vida després d’haver passat la malatia (immunitat natural).
Total que han baixat la meitat de mulats que els altres anys, cosa que encara ha fet pujar els preus.
Curiositat
Enguany hi havia menys gens que de costum. #firesqueesvanperdent #triademulatsdesinavell2021 #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

dimecres, 13 d’octubre del 2021

11-10-21 tempus discurrit....

Porrera ( Priorat)
Avui i sense que serveixi de precedent faré propaganda gratuïta d’un petit celler, que d’altra banda no la necessita pas.
A Porrera hi ha més de trenta cellers entre petits i més grans.
D. O. Q Priorat amb vinyes velles de més de 80 anys, del celler Balma-Prat al c. / Prat de la Riba, 7 ; és de caire familiar i només pot produir 3.000 botelles a l’any.
En el vídeo és veu un dels moments del “battonage” que consisteix en trencar el “barret” i barrejar tots els components del cub de fermentació per augmentar la capacitat dels ferments i obtenir després una maduració en bota més uniforme.
Fa només tres vins:
El Dempeus, cupatge de cinc varietats: carinyena, garnatxa, cabernet sauvignon, merlot i syrah, amb 12 mesos de criança.
La Parada, cupatge de les varietats pròpies del Priorat: carinyena i garnatxa negre i criança de 18 mesos.
I el Dempeus Selecció , una joia enològica, mono-varietal de carinyena, un criança de 24 mesos en bota de roure francès.
Per a producció dels criances, només utilitza unes dotze botes, de les quals en canvia 2-3 cada any.
Curiositats:
El carrer Prat de la Riba de Porrera, s’anomena “el passeig dels cellers”.
Les vinyes del carinyena de Dempeus Selecció tenen 125 anys i una producció molt escadussera!!! #gentquefapaís #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

10-10-21 tempus discurrit...

Scala Dei (Priorat)
Escaladei, és un agregat de Morera de Montsant.
Al s. XII, vingueren un monjos cartoixans des de la Provença francesa a fundar la primera comunitat cartoixana de la península
Sota la Serra Major del Montsant crearen la cartoixa.
Fins el 1835 van impulsar la cultura Agricola de la comarca, especialment la del vi. El seu Prior podia impartir justícia i era el batlle general de tots el pobles de la zona central de la comarca de la D. O. Priorat.
Al 1835 es va produir la Desamortització de Mendizabal i sobtadament els monjos van abandonar la Cartoixa, essent saquejada, espoliada i destrossada.
Avui es poden visitar les ruïnes que poc a poc es van refent, com exemple aquest claustre petit, a part del celler Scala Dei al centre del poblet (que era l’antiga conreria de la cartoixa), per on s’hi entra a través d’una avinguda amb uns plataners centenaris.
Curiositats:
Al 1218, tenien: Porrera, Poboleda, la Morera, Torroja i Gratallops i el Prior va donar nom a la comarca del Priorat vell i més tard a tota la comarca.
El nom de Scala Dei és degut a la llegenda que diu que un pastor va somiar que els àngels pujaven al Cel amb una escala. #poblessingularsdecat #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

galceranponsirenas

A Badalona hi ha la Cartoixa de Montalegre, en el fons d' una vall, al paratge de La Conreria.

09-10-21 tempus discurrit....

Mora la Nova (Ribera d’Ebre)
Està situada al marge esquerra de l’Ebre i a l’altra costat hi tenim Mora d’Ebre
A tocar del Molar i del Masroig tenim doncs un nucli ferroviari que va tenir molta importància durant tot el segle XX.
A la linea BCN-ZARAGOZA, quan les màquines eren de vapor, a Mora la Nova, per evitar la re-carga del carbó que era manual i lenta , es canviava la màquina, i més tard com que no estava electrificada tota la linea, només fins a Mora, es canviava l’elèctrica per la de fuel.
Actualment el trànsit és molt petit i han fet un museu del tren ben curiós que val la pena visitar sobretot la torre de control i el magatzem de màquines.
Curiositats:
Hi havien treballat prop de 3000 persones.
I un s’havia estat esperant hores mentre feien els canvis, durant la meva época universitària!!!😔 #museuscuriososdeCat #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

Almanac del cordill

Els Romans van ser els primers en fer tunels per passar-hi carreteres.
23-03-25.- A l'edat mediaval, les tòfonesno eren gaire apreciades, per ser negres i per nèixer sota terra eren considerades d'origen diabòlic.
24-02-25_ les vaques i els cavalls poden dormir dretes, però en aquesta postura no descansen
24-01-25 S. Francesc de Sales; parlem de dents de tauró quan a un nen li surt una doble fila de dents, sabem que els taurons en tenen 7 de files
20-02-25_ plantem en arrel nua quan les arrels van al aire, sense un pa de terra
13-01-25.- avui comença la setmana dels barbuts, S. Hilari, diuen la més freda de l'any. Hem començat bé, a CMdlG a -4º C. , el Sol des de 08:18 fins 17:44 i Lluna plena a les 23:27 a Càncer, BOIRES A LES PLANES (Calendari dels Pagesos)
08-01-25 S. Apol·linar i S. Gúdula. quan s'entraba a una casa es deia sempre: AH MARIA!!!

Paraula del dia de RODAMOTS.

ANAR A TOTES.- Algú, anar al màxim de les seves possibilitats, fins al límit. Va a totes per tal d’aconseguir treure la millor nota de la classe. Quan surt al camp, el nostre equip sempre va a totes.
ANAR DE TRONC.- Anar junts i avinguts a divertir-se. Es van separar de la colla i tots tres van anar de tronc fins a la matinada. Origen de l’expressió L’expressió anar de tronc es fonamenta en el fet que el tronc, a més de «la part d’un arbre o arbust compresa entre les arrels i les branques», és també un «parell de cavalls o muls que tiren un carruatge enganxats al fusell». Segons aquesta segona accepció és molt fàcil d’entendre què vol dir anar de tronc: dos amics que van junts a passejar, divertir-se, etc. En Joan i en Pere sempre anaven de tronc.
ANAR-LI AL DARRERA AMB UN FLABIOL SONANT.- Perseguir algú inútilment perquè faci alguna cosa; donar per perduda alguna cosa. Li vas deixar un llibre a la Laia i ara el vols recuperar? Ja li pots anar al darrere amb un flabiol sonant! Va deixar perdre l’ocasió, ara ja li pot anar al darrere amb un flabiol sonant.
BEMOLLS.- Eufemisme per collons; s’usa amb verbs com ara tenir o tindre, tocar, etc. Ara que ho teníem tot a punt, venen els veïns a tocar els bemolls. Sí que té bemolls que el nou ens vulgui donar lliçons. Etimologia En sentit recte (‘signe musical que indica que l’entonació natural de la nota que precedeix s’ha d’abaixar un semitò’) ve del baix llatí be molle, ‘be suau, molla’, a causa de la representació antiga, i també anglosaxona actual, de la nota musical si per una lletra b.
CALMÓS/OSA.-Que està en calma. La Maria va parlar tota calmosa. Són les nits calmoses i suaus de l’estiu. Té un tarannà calmós. 2 Que té calma, que fa les coses sense apressar-se gens. L’Eduard és de temperament calmós, no li menis pressa. Amb aquest caminar tan calmós farem tard.
CEBA.- En sentit figurat, dèria excessiva, idea fixa. Quina ceba que li ha agafat, amb això d’estudiar música, però no té bona oïda. Etimologia Del llatí cēpa, mateix significat. Més mots de la mateixa família són ceballaire (‘venedor de cebes’), ceballut, cebar (‘camp plantat de cebes’), cebaci (‘de ceba’) i ceballot.
COM AQUELL QUE DIU.- Fórmula que serveix per a acompanyar una afirmació poc exacta o que ho pot semblar. Només érem quatre, com aquell qui diu. Ell era, com aquell qui diu, una mena de missioner. També: com aquell que diu, com qui diu, per dir-ho així, com si diguéssim, que diguéssim
DIDALERA.- Digital; herba de la família de les escrofulariàcies, de fulles lanceolades i gruixudes, i flors en raïm, de corol·la tubulosa en forma de didal, generalment purpúrica i tacada per dins, que sol fer-se a les clarianes dels boscos humits, emprada com a tònic cardíac perquè conté digitalina i digitoxina (Digitalis purpurea). També: boca de llop, didals, digital purpúria, guantera, herba didalera... Etimologia De didal, del llatí digĭtale, mateix significat, derivat de dĭgĭtus, ‘dit’. Més mots de la mateixa família són ditada, dígit, ditejar i digitalitzar.
ENNUEG.- Acte d’ennuegar-se. Entre els plors i els ennuecs no vam entendre bé el que ens deia. També: ennuegada, ennuegament Etimologia D’ennuegar, del llatí vulgar innodicare, llatí clàssic innodare, ‘fer un nus’, derivat de nodus, ‘nus’.
ESCLATA-SANG.- Nom donat a diversos bolets comestibles de la família de les russulàcies, tots ells pertanyents al gènere Lactarius. Els més coneguts són el Lactarius sanguifluus (rovelló) i el Lactarius deliciosus (pinetell). Es fan a les pinedes. Els esclata-sangs són molt bons de menjar, fregits, guisats o bé rostits a la brasa o a la planxa. Esclata-sang es diu sobretot al sud del País Valencià, a Mallorca i a Menorca; en altres bandes la denominació més comuna és rovelló. Vegeu en aquest mapa com en diuen a les diverses comarques.
GINESTA.- 1 Arbust de la família de les papilionàcies (Spartium junceum), gairebé sense fulles, de branques verdes semblants a joncs, de flors grogues i oloroses i llegum negre quan és madur, que es fa a les terres mediterrànies. 2 Flor de la ginesta. Etimologia Del llatí vulgar genĕsta, llatí clàssic genista, mateix significat. Un ginestar és el lloc on abunden les ginestes. L’arbust també rep el nom de ginestera.
GRATAR.- Fregar amb les ungles. Els óssos graten els arbres per marcar el territori. Quan no sap què respondre, es grata el cap. Per extensió, fregar una cosa per a arrencar-ne allò que en revesteix la superfície, la capa més externa. Va gratar la pintura de la paret per veure què hi havia a sota. Per saber si teniu premi, grateu la zona platejada amb una moneda.
JOQUER.- 1 Lloc (normalment barra o embarrat) disposat perquè hi dormin les gallines, l'aviram, etc. A mitjan gener, cada gallina al joquer. 2 Jaç, llit, lloc per a dormir. En aquella posada trobareu bon menjar i bon joquer. També: joc (o jóc, abans que en suprimissin el diacrític) Etimologia De joc, del germànic fràncic juk, ‘jou; perxa per a objectes’.
MANOBRE.- Obrer que ajuda el paleta en totes les feines que no necessiten gaires coneixements de l’ofici. Quan van decidir de restaurar l’ermita, el mestre d’obres va comparèixer acompanyat d’un paleta i un parell de manobres. Etimologia Compost de mà i obra, inicialment ‘mà d’obra, materials i conjunt de constructors’, amb pas de l’abstracte a l’agent, en masculí, com guàrdia, guaita.
MESTRE DE CASES.- Professional que, sota la direcció d’un arquitecte o sense, dirigeix els paletes i els manobres. Sense un mestre de cases no es pot emprendre cap construcció. També: mestre d’obres
MEULA.- 1 Borratxera (mall., men.). Escorxava una meula que havia agafada diumenge decapvespre. 2 Constipat fort (mall., men.). He agafat una meula que no m’aguant. No vagis descalç, que aplegaràs una bona meula!
OCUPADA.- Eufemisme de prenyada; dit de persones o animals prenys. «Tinc la dona ocupada». «Tinc la vaca ocupada». També es deia: «Tinc la dona plena». Un altre eufemisme sinònim és panxuda. Etimologia D’ocupar, del llatí occupare, mateix significat, derivat de ob- ‘enfront de’ i capĕre ‘agafar’. Més mots de la mateixa família són cabre, cabuda, encabir (o enquibir), preocupar i desocupar.
PARSIMÒNIA.- Que està en calma. La Maria va parlar tota calmosa. Són les nits calmoses i suaus de l’estiu. Té un tarannà calmós. 2 Que té calma, que fa les coses sense apressar-se gens. L’Eduard és de temperament calmós, no li menis pressa. Amb aquest caminar tan calmós farem tard.
PENSAMENT.- Nom donat a les espècies del gènere Viola, de la família de les violàcies, de flors semblants a les violetes, però amb els dos pètals laterals acostats al superior. Cal esmentar-ne el pensament de jardí o, simplement, pensament (V. wittrockiana) i el pensament silvestre o de camp (V. tricolor). Etimologia Pensament ve del verb pensar, però en el sentit de la flor potser ve del francès pensée; a l’Edat Mitjana aquesta flor era considerada un símbol de la memòria.
PICAPEDRER.- 1 Persona que treballa la pedra que ha d’ésser emprada en construcció. 2 A les Balears, paleta, mestre de cases. També: picador -a, picapedra, pedrapiquer -a Etimologia De picapedra, que és una altra manera de designar els picapedrers, de picar i pedra.
POCA COSA.- 1 Cosa sense importància. La feina que m’han encomanat és poca cosa, aviat l’hauré enllestida. 2 Persona feble, insignificant, físicament o de caràcter. Aquest noi és molt poca cosa, però encara pot créixer. És tan poca cosa que no se sap imposar quan cal. També: poqueta cosa, poca coseta
QUÈ DIUS ARA! .- Expressió que indica sorpresa, estranyesa, davant el que un altre afirma o nega. Anar a la platja? Què dius ara! No veus que està a punt de ploure? —S’ha mort la meva mare. —Què dius ara? Si que em sap greu! També: què dius!, què vol dir!
SANGONERA.- 1 Invertebrat anèl·lid de la classe dels hirudinis, que es caracteritza perquè s’adhereix a altres animals i els xucla la sang. 2 En sentit figurat, persona que viu, que s’enriqueix, a despeses d’altri, exhaurint-ne els béns, els recursos; cosa que absorbeix grans cabals.
SANGTRAIT.- Blau, especialment petita acumulació de sang presa continguda sota la pell que es fa als dits, a les parts carnoses de la mà, etc., a conseqüència d’una pessigada, d’un cop d’una eina, etc. M’he pessigat els dits amb les estenalles i m’ha sortit un sangtraït. També: mostela, mula; el DCVB recull les formes sangprès i peramassat al Conflent. Segons els llocs es pronuncia santrit, sentruït, sang truïda, etc.
TRANQUILITAT I BONS ALIMENTS.- Locució amb què hom recomana de fer o de prendre les coses amb calma. No t’espantis i fes-ho a poc a poc; tranquil·litat i bons aliments.
TRINCAR.- Beure molt (Empordà). No trinquis tant, que t’emborratxaràs.
UAL·LA!!!.- Digital; herba de la família de les escrofulariàcies, de fulles lanceolades i gruixudes, i flors en raïm, de corol·la tubulosa en forma de didal, generalment purpúrica i tacada per dins, que sol fer-se a les clarianes dels boscos humits, emprada com a tònic cardíac perquè conté digitalina i digitoxina (Digitalis purpurea). També: boca de llop, didals, digital purpúria, guantera, herba didalera... Etimologia De didal, del llatí digĭtale, mateix significat, derivat de dĭgĭtus, ‘dit’. Més mots de la mateixa família són ditada, dígit, ditejar i digitalitzar.
VERGONYES.- Eufemisme per òrgans genitals; s’usa sobretot amb els verbs ensenyar, mostrar, etc. No els feia res d’ensenyar les vergonyes a casa, encara que tinguessin visita. Mig poble els va veure al riu mostrant les vergonyes.

El manescal: qui te per art i ofici guarir les malalties de les besties

Foto

els meus blocs