El manescal: qui te per art i ofici guarir les malalties de les besties

divendres, 10 de desembre del 2021

10-12-21 tempus discurrit...

El poder militar de la República Veneciana, va venir donat per la seva supremacia marítima.
Ja al S. XII existia al nord-est de la ciutat una barriada de menestrals especialitzats en la construcció de vaixells. Van idear una nova tècnica per construir vaixells diferent de la dels romans, començaven per la quilla.
Al S. XV estava amurallat tot el recinte i només hi havia dues entrades: una terrestre i una de marítima.
Arsenale que vol dir drassana, era un lloc bulliciós, hi van arribar a treballar-hi més de 16.000 persones, que eren capaços de fer un vaixell en un dia, ja que treballaven en cadena, cosa que no es va tornar a implementar fins a la revolució industrial. Una activitat important era la fabricació de cordes.
Curiositat:
Dant ja en parla en la Divina Comèdia amb el nom de: Arzana. #edificissingularsdelmón #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

bodiboada

Poder naval de les Reppubliche marinare. Gènova, Venezia, Amalfi i Pisa. Poder militar i econòmic.

09-12-21 tempus discurrit...

Edificis modernistes de BCN.
Casa Llopis Bofill en la cantonada València-Bailen al barri de la Concepció, part dreta de l’Eixample.
Edifici projectat per Gallissà l'any 1902-1903. Va comptar amb la col·laboració de Josep M. Jujol, que va realitzar els esgrafiats.
És una de les obres més interessants i diferenciades del modernisme barceloní, allunyada de la tendència més goticista imperant.
Es caracteritza pel seu cromatisme i per la combinació de materials diferents: maó vist en contrast amb l'estucat blanc de fons amb esgrafiat de color vermell, ferro i vidre a les tribunes o ceràmica vidriada en aplicacions diverses.
En alguns elements denota una influència de l'arquitectura islàmica.
Malgrat algunes modificacions a les tribunes, la casa ofereix un magnífic aspecte després de la darrera restauració. Als baixos hi ha actualment una farmàcia.
Curiositat:
La tendència oriental de l’obra, sobretot pel fet de fer servir maó vist, la diferencia dels seus coetanis.
Malauradament fou la seva obra pòstuma ja que morí als 42 anys, just després d’acabar l’obra. #edificissingularsdelmón #edificissingularsdeCAT #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

conxa_comas

Aquest no el coneixia👏👏

el_manescal

@conxa_comas un “modernista” per mirar una bona estona, car té molts detalls impressionants!!!

j.muntaner

Bona ressenya, desconegut

08-12-21 tempus discurrit...

Massa sovint mirem enlaire i ens perdem el que trepitgem, heus ací els marbres de la basílica de S. Marco a Venezia. #edificissingularsdelmón #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

07-12-21 tempus discurrit...

Van augmentant les reserves d’aigua!!! #CMdlGBE #naturalocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

06-12-21 tempus discurrit...

El campanar de Sant Marc (en italià Campanile ) és un campanar emblemàtic de la ciutat de Venècia. S'aixeca, sense estar adossat enlloc, cosa bastant freqüent a Itàlia, en un angle de la plaça, just davant de la basílica. Data del s. X amb moltes modificacions.
Té una alçada total de 98,6 metres. El seu cos principal, de maó, és un prisma de base quadrada de 12 m de costat i 50 m d'alt, sobre el qual s'assenta un campanar blanc amb quatre arcs per cara, que allotja cinc campanes.
La construcció està coronada per una agulla piramidal a l'extrem hi ha un penell daurat amb la figura de l'arcàngel Gabriel.
La torre que s'observa avui és una reconstrucció de 1912, després del col·lapse del 14 de juliol de 1902, que va caure tota a terra!!!
Curiositat:
A Barcelona, en tenim dues reproduccions al Passeig de Maria Cristina, construïdes per convertir-se en l’entrada de l’Exposició Universal de 1929: les Torres Venecianes!!!

#CMdlGBE #edificissingularsdelmón #edificissingularsdeCAT #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

05-12-21 tempus discurrit...

Sant Mateu de Montnegre és una església ubicada al cor de les Gavarres que pertany al del municipi de Quart (Gironès)
L’església de Sant Mateu de Montnegre conserva a les façanes de tramuntana i migdia les restes d’un primer edifici d’una sola nau d’estil romànic construït a inicis del segle XI.
L’entrada actual és al mur de migdia per un portal dovellat. El campanar és de planta quadrada d’aproximadament 4x4 metres i de quasi 24 metres d’alçada (quasi 8 pisos), del segle XIV.
També dona nom a un agregat de Quart on hi viuen permanentment uns 30 habitants, hi ha també dues cases rurals. Hi havia hagut més de 40 focs (cases habitades) fa un segle.
A la placeta de l’església hom pot veure una tarima de pedra pels músics!!!
Curiositat:
Hi ha una pica baptismal amb l’inscripció : BERTOMEU FECIT 1562.

04-12-21 tempus discurrit...

La posta de sol d’ahir. El català és un llenguatge ric en maneres de dir:
Posta de Sol, a boca de fosc, a boca de nit, a boqueta de nit, a entrada de fosc, a hora baixa, a hora foscant, a la caiguda del dia, a la caiguda del sol, a la poca nit, al caient del sol, al capvespre, al primer foscant, al tardet, al vespre, a poca nit, a poqueta nit, a sol baix, a sol colgat, a sol post, a toc d’oració, cap al tard, entre dos foscants, entre dos llostres, entre dues fosques, entre dues llums. ( diccionari de sinònims de softcatalà) Curiositat:
Hi ha dos tipus de crepuscle: matutí o Aurora o alba i vespertí o capvespre. I 3 classes: civil ( Sol a -6 graus) nàutic (-12 graus) i astronòmic (-18 graus)

#CMdlGBE #naturalocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

03-12-21 tempus discurrit...

Un palau amagat del sestriere de S. Marco, el Palau Contarini del Bovolo és un petit palau de Venècia, molt conegut per la seva escala de caragol exterior, que té un gran nombre d'arcs, i que és coneguda com la Scala Contarini del Bovolo. El palau data del segle XVI i pel que sembla, es troba en no gaire bon estat de conservació. L'escala de caragol porta a una galeria, des d'on s'ofereix una encantadora vista panoràmica sobre algunes de les teulades de la ciutat. Curiositat: Bovolo vol dir cargol. #edificissingularsdelmón #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

dijous, 2 de desembre del 2021

02-12-21 tempus discurrit...

El mercat de Rialto. Venezia

La zona es va establir al segle IX, quan una petita àrea al mig de les Illes Realtine a banda i banda del riu Businiacus es coneixia com el Rivoaltuso el "canal alt". El Businiacus es va convertir en el Gran Canal, i el barri del Rialto, icupa el marge esquerre.

Rialto va ser important l'any 1097, quan el mercat de Venècia es va traslladar allí, i al segle següent es va instal·lar un pont de vaixells a través del Gran Canal que permetia accedir-hi. Aviat va ser substituït pel famós pont actual

El mercat va créixer, tant al detall com al major. S'hi van construir magatzems, incloent el famós Fondaco dei Tedeschi a l'altre costat del pont. Mentrestant, van aparèixer botigues amb tota classe de productes. L'escorxador de la ciutat també estava a Rialto.

La major part dels edificis del Rialto van ser destruïts en un incendi l'any 1514.

Curiositat:

La zona segueix sent un barri molt concorregut, amb el mercat diari de les hortalisses (Erberia) i el mercat de peix del Campo della Pescheria, però recorda molt la Boqueria, que s’ha convertit en un lloc per turistes. #edificissingularsdelmón #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

01-112-21 tempus discurrit...

Santa Llúcia de l'Arboç, és una ermita del municipi de la Bisbal d'Empordà, situada a la Serra dels Perduts, a les Gavarres, prop del poble de Sant Pol. El temple actual es va construir l'any 1717, format per una sola nau reforçada amb contraforts. A la llinda de l'entrada hi ha un escut amb la creu de la Bisbal i dos ulls, símbols de Santa Llúcia. El campanar és de cadireta, amb esferes de ceràmica de la Bisbal. Al costat de l'ermita hi ha restes de la casa de l'ermità, habitada fins a mitjan segle XVIII.
L'ermita es va construir sobre un edifici més antic conegut com a Sant Nazari de la Ganga, que ja existia l'any 891, tot i que des del 1367 consta el culte a Santa Llúcia.
Curiositat:
Pels volts del 13 de desembre, festivitat de Santa Llúcia, s'hi celebra un aplec, amb esmorzar d’hivern, ofici, sardanes i dinar popular!!!

#CMdlGBE #edificissingularsdeCAT #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

30-11-21 tempus discurrit...

El ghetto hebraic de Venezia, situat al sestriere (barri) de Cannaregio, deu el nom a “gheto o getto” que vol dir fundició, ja que en aquest lloc hi havia hagut foneries de ferro.
Es tancava cada nit, ja que era una petita illa (ghetto antico) que només tenia dos ponts per entrar-hi, i hi ha els edificis més alts de la ciutat ja que no es deixava créixer horitzontalment.
Encara es poden visitar 5 Sinagogues: Tedesca, Canton, Levantina, Spagnola i Italiana, i el museu hebraic.
Fou creat al 1516, però s’hi van començar a refugiar a partir del 1492 jueus que venien d’España i Portugal.
Hi ha uns bronzes a la Casa di Reposi, que escenifiquen el lloc on els nazis els van reunir per deportar-els cap els camps d’extermini.
Curiositat:
És el més antic del Món i i dona el nom a tots els altres. #ghettodevenezia #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

Almanac del cordill

Els Romans van ser els primers en fer tunels per passar-hi carreteres.
23-03-25.- A l'edat mediaval, les tòfonesno eren gaire apreciades, per ser negres i per nèixer sota terra eren considerades d'origen diabòlic.
24-02-25_ les vaques i els cavalls poden dormir dretes, però en aquesta postura no descansen
24-01-25 S. Francesc de Sales; parlem de dents de tauró quan a un nen li surt una doble fila de dents, sabem que els taurons en tenen 7 de files
20-02-25_ plantem en arrel nua quan les arrels van al aire, sense un pa de terra
13-01-25.- avui comença la setmana dels barbuts, S. Hilari, diuen la més freda de l'any. Hem començat bé, a CMdlG a -4º C. , el Sol des de 08:18 fins 17:44 i Lluna plena a les 23:27 a Càncer, BOIRES A LES PLANES (Calendari dels Pagesos)
08-01-25 S. Apol·linar i S. Gúdula. quan s'entraba a una casa es deia sempre: AH MARIA!!!

Paraula del dia de RODAMOTS.

ANAR A TOTES.- Algú, anar al màxim de les seves possibilitats, fins al límit. Va a totes per tal d’aconseguir treure la millor nota de la classe. Quan surt al camp, el nostre equip sempre va a totes.
ANAR DE TRONC.- Anar junts i avinguts a divertir-se. Es van separar de la colla i tots tres van anar de tronc fins a la matinada. Origen de l’expressió L’expressió anar de tronc es fonamenta en el fet que el tronc, a més de «la part d’un arbre o arbust compresa entre les arrels i les branques», és també un «parell de cavalls o muls que tiren un carruatge enganxats al fusell». Segons aquesta segona accepció és molt fàcil d’entendre què vol dir anar de tronc: dos amics que van junts a passejar, divertir-se, etc. En Joan i en Pere sempre anaven de tronc.
ANAR-LI AL DARRERA AMB UN FLABIOL SONANT.- Perseguir algú inútilment perquè faci alguna cosa; donar per perduda alguna cosa. Li vas deixar un llibre a la Laia i ara el vols recuperar? Ja li pots anar al darrere amb un flabiol sonant! Va deixar perdre l’ocasió, ara ja li pot anar al darrere amb un flabiol sonant.
BEMOLLS.- Eufemisme per collons; s’usa amb verbs com ara tenir o tindre, tocar, etc. Ara que ho teníem tot a punt, venen els veïns a tocar els bemolls. Sí que té bemolls que el nou ens vulgui donar lliçons. Etimologia En sentit recte (‘signe musical que indica que l’entonació natural de la nota que precedeix s’ha d’abaixar un semitò’) ve del baix llatí be molle, ‘be suau, molla’, a causa de la representació antiga, i també anglosaxona actual, de la nota musical si per una lletra b.
CALMÓS/OSA.-Que està en calma. La Maria va parlar tota calmosa. Són les nits calmoses i suaus de l’estiu. Té un tarannà calmós. 2 Que té calma, que fa les coses sense apressar-se gens. L’Eduard és de temperament calmós, no li menis pressa. Amb aquest caminar tan calmós farem tard.
CEBA.- En sentit figurat, dèria excessiva, idea fixa. Quina ceba que li ha agafat, amb això d’estudiar música, però no té bona oïda. Etimologia Del llatí cēpa, mateix significat. Més mots de la mateixa família són ceballaire (‘venedor de cebes’), ceballut, cebar (‘camp plantat de cebes’), cebaci (‘de ceba’) i ceballot.
COM AQUELL QUE DIU.- Fórmula que serveix per a acompanyar una afirmació poc exacta o que ho pot semblar. Només érem quatre, com aquell qui diu. Ell era, com aquell qui diu, una mena de missioner. També: com aquell que diu, com qui diu, per dir-ho així, com si diguéssim, que diguéssim
DIDALERA.- Digital; herba de la família de les escrofulariàcies, de fulles lanceolades i gruixudes, i flors en raïm, de corol·la tubulosa en forma de didal, generalment purpúrica i tacada per dins, que sol fer-se a les clarianes dels boscos humits, emprada com a tònic cardíac perquè conté digitalina i digitoxina (Digitalis purpurea). També: boca de llop, didals, digital purpúria, guantera, herba didalera... Etimologia De didal, del llatí digĭtale, mateix significat, derivat de dĭgĭtus, ‘dit’. Més mots de la mateixa família són ditada, dígit, ditejar i digitalitzar.
ENNUEG.- Acte d’ennuegar-se. Entre els plors i els ennuecs no vam entendre bé el que ens deia. També: ennuegada, ennuegament Etimologia D’ennuegar, del llatí vulgar innodicare, llatí clàssic innodare, ‘fer un nus’, derivat de nodus, ‘nus’.
ESCLATA-SANG.- Nom donat a diversos bolets comestibles de la família de les russulàcies, tots ells pertanyents al gènere Lactarius. Els més coneguts són el Lactarius sanguifluus (rovelló) i el Lactarius deliciosus (pinetell). Es fan a les pinedes. Els esclata-sangs són molt bons de menjar, fregits, guisats o bé rostits a la brasa o a la planxa. Esclata-sang es diu sobretot al sud del País Valencià, a Mallorca i a Menorca; en altres bandes la denominació més comuna és rovelló. Vegeu en aquest mapa com en diuen a les diverses comarques.
GINESTA.- 1 Arbust de la família de les papilionàcies (Spartium junceum), gairebé sense fulles, de branques verdes semblants a joncs, de flors grogues i oloroses i llegum negre quan és madur, que es fa a les terres mediterrànies. 2 Flor de la ginesta. Etimologia Del llatí vulgar genĕsta, llatí clàssic genista, mateix significat. Un ginestar és el lloc on abunden les ginestes. L’arbust també rep el nom de ginestera.
GRATAR.- Fregar amb les ungles. Els óssos graten els arbres per marcar el territori. Quan no sap què respondre, es grata el cap. Per extensió, fregar una cosa per a arrencar-ne allò que en revesteix la superfície, la capa més externa. Va gratar la pintura de la paret per veure què hi havia a sota. Per saber si teniu premi, grateu la zona platejada amb una moneda.
JOQUER.- 1 Lloc (normalment barra o embarrat) disposat perquè hi dormin les gallines, l'aviram, etc. A mitjan gener, cada gallina al joquer. 2 Jaç, llit, lloc per a dormir. En aquella posada trobareu bon menjar i bon joquer. També: joc (o jóc, abans que en suprimissin el diacrític) Etimologia De joc, del germànic fràncic juk, ‘jou; perxa per a objectes’.
MANOBRE.- Obrer que ajuda el paleta en totes les feines que no necessiten gaires coneixements de l’ofici. Quan van decidir de restaurar l’ermita, el mestre d’obres va comparèixer acompanyat d’un paleta i un parell de manobres. Etimologia Compost de mà i obra, inicialment ‘mà d’obra, materials i conjunt de constructors’, amb pas de l’abstracte a l’agent, en masculí, com guàrdia, guaita.
MESTRE DE CASES.- Professional que, sota la direcció d’un arquitecte o sense, dirigeix els paletes i els manobres. Sense un mestre de cases no es pot emprendre cap construcció. També: mestre d’obres
MEULA.- 1 Borratxera (mall., men.). Escorxava una meula que havia agafada diumenge decapvespre. 2 Constipat fort (mall., men.). He agafat una meula que no m’aguant. No vagis descalç, que aplegaràs una bona meula!
OCUPADA.- Eufemisme de prenyada; dit de persones o animals prenys. «Tinc la dona ocupada». «Tinc la vaca ocupada». També es deia: «Tinc la dona plena». Un altre eufemisme sinònim és panxuda. Etimologia D’ocupar, del llatí occupare, mateix significat, derivat de ob- ‘enfront de’ i capĕre ‘agafar’. Més mots de la mateixa família són cabre, cabuda, encabir (o enquibir), preocupar i desocupar.
PARSIMÒNIA.- Que està en calma. La Maria va parlar tota calmosa. Són les nits calmoses i suaus de l’estiu. Té un tarannà calmós. 2 Que té calma, que fa les coses sense apressar-se gens. L’Eduard és de temperament calmós, no li menis pressa. Amb aquest caminar tan calmós farem tard.
PENSAMENT.- Nom donat a les espècies del gènere Viola, de la família de les violàcies, de flors semblants a les violetes, però amb els dos pètals laterals acostats al superior. Cal esmentar-ne el pensament de jardí o, simplement, pensament (V. wittrockiana) i el pensament silvestre o de camp (V. tricolor). Etimologia Pensament ve del verb pensar, però en el sentit de la flor potser ve del francès pensée; a l’Edat Mitjana aquesta flor era considerada un símbol de la memòria.
PICAPEDRER.- 1 Persona que treballa la pedra que ha d’ésser emprada en construcció. 2 A les Balears, paleta, mestre de cases. També: picador -a, picapedra, pedrapiquer -a Etimologia De picapedra, que és una altra manera de designar els picapedrers, de picar i pedra.
POCA COSA.- 1 Cosa sense importància. La feina que m’han encomanat és poca cosa, aviat l’hauré enllestida. 2 Persona feble, insignificant, físicament o de caràcter. Aquest noi és molt poca cosa, però encara pot créixer. És tan poca cosa que no se sap imposar quan cal. També: poqueta cosa, poca coseta
QUÈ DIUS ARA! .- Expressió que indica sorpresa, estranyesa, davant el que un altre afirma o nega. Anar a la platja? Què dius ara! No veus que està a punt de ploure? —S’ha mort la meva mare. —Què dius ara? Si que em sap greu! També: què dius!, què vol dir!
SANGONERA.- 1 Invertebrat anèl·lid de la classe dels hirudinis, que es caracteritza perquè s’adhereix a altres animals i els xucla la sang. 2 En sentit figurat, persona que viu, que s’enriqueix, a despeses d’altri, exhaurint-ne els béns, els recursos; cosa que absorbeix grans cabals.
SANGTRAIT.- Blau, especialment petita acumulació de sang presa continguda sota la pell que es fa als dits, a les parts carnoses de la mà, etc., a conseqüència d’una pessigada, d’un cop d’una eina, etc. M’he pessigat els dits amb les estenalles i m’ha sortit un sangtraït. També: mostela, mula; el DCVB recull les formes sangprès i peramassat al Conflent. Segons els llocs es pronuncia santrit, sentruït, sang truïda, etc.
TRANQUILITAT I BONS ALIMENTS.- Locució amb què hom recomana de fer o de prendre les coses amb calma. No t’espantis i fes-ho a poc a poc; tranquil·litat i bons aliments.
TRINCAR.- Beure molt (Empordà). No trinquis tant, que t’emborratxaràs.
UAL·LA!!!.- Digital; herba de la família de les escrofulariàcies, de fulles lanceolades i gruixudes, i flors en raïm, de corol·la tubulosa en forma de didal, generalment purpúrica i tacada per dins, que sol fer-se a les clarianes dels boscos humits, emprada com a tònic cardíac perquè conté digitalina i digitoxina (Digitalis purpurea). També: boca de llop, didals, digital purpúria, guantera, herba didalera... Etimologia De didal, del llatí digĭtale, mateix significat, derivat de dĭgĭtus, ‘dit’. Més mots de la mateixa família són ditada, dígit, ditejar i digitalitzar.
VERGONYES.- Eufemisme per òrgans genitals; s’usa sobretot amb els verbs ensenyar, mostrar, etc. No els feia res d’ensenyar les vergonyes a casa, encara que tinguessin visita. Mig poble els va veure al riu mostrant les vergonyes.