La “Solanum tuberosum” (en quetxua: papa
> batata = boniato > patata, també trumfa, trumfo, pataca, patana,
creïlla) es originària de la “CORDILLERA” i es cultiva fins a més de
4.000 m. d’alçada. La van portar a Europa els espanyols i es va
convertir durant els segles XVI, XVII, XVIII i XIX en una menja que va
salvar de la fam a molta gent. Tal com vàrem comentar en un altra post
hom les cultiva com els quetxues en cavallons i fent servir el
gota-gota. Enguany hem plantat la varietat de “bufet” molt gustosa
després de bullir-la, xafar-la i regar-la amb un bon raig d’oli d’oliva.
Necesita un fotoperíode de 14 hores i una temperatura de la terra
entre 7-17 graus. Amb aigua i temperatura de 20-24 graus te una
producció òptima.
Curiositats:
Tot i que ha alimentat moltes
generacions d’europeus, hi ha hagut períodes de carencia degut a les
malures, especialment al míldiu de la patata, que entre els anys: 1846 i
1849 va provocar “la gran hambruna” a Irlanda, on va morir més d’un
milió de persones i en va obligar a emigrar més d’un milió més. #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada