Contrallum-40
#contrallumdefoto #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
dimecres, 12 de gener del 2022
11-01-2022 tempus discurrit...
Les tres xemeneies del Poble Sec.
Cap el 1880 l’electricitat va començar un camí sense retorn cap a la tecnificació de les fàbriques.
Eren
part d’un complex industrial per a produir energia, transformant la
tèrmica en elèctrica, al costat d’un lloc on la demanda era cada dia més
gran.
Fins al 1920 no va arribar a Barcelona l’electricitat que es produïa a Cabdella, ja que fins llavors no es podia transportar.
La construcció de les tres xemeneies va ser esglaonada i conforme augmentava la demanda.
A partir de 1950, és va canviar el producte a cremar passant a ser el fuel.
Al desmantellar el complexa es van deixar les xemeneies que estan integrades a la seu de Fecsa-Endesa.
Curiositat:
Tenen 73 m. d’alçada i 4 de diàmetre #edificissingularsdelmón #edificissingularsdeCAT #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
10-01-2022 tempus discurrit...
Sant Pau del Camp.
Una joia romànica en ple barri del Raval.
Fundat
per Guifré II, al segle X, i com que primitivament estava fora muralla,
va patir varis assetjaments, per exemple Almansor quasi el va destruir
totalment. El nom li ve precisament pel fet d’estar al camp.
L'església
és d'una única nau amb planta de creu grega. Té un absis i dues
absidioles i cimbori amb transsepte. L'interior és cobert amb volta de
canó.
Ha estat monestir durant molts anys.
El que el fa únic és el claustre, que tractarem en un altra post.
Curiositat:
Fins el s. XIV no va quedar dintre de les muralles de la ciutat. #edificissingularsdelmón #edificissingularsdeCAT #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
09-01-2022 tempus...
El suro.
L’alsina surera, quercus suber, és un arbre de la família de les fagàcies originari de la Mediterrània Occidental.
El
que el converteix en un quercus diferent és la seva escorça, el suro.
Producte que s’obté després d’una sèrie de processos que donen finalment
una substància que actua com un aïllant. Els boscos de suros, les
suredes, s’exploten cada 10 anys extraient-li l’escorça. La primera
vegada en surt el suro “pelegrí” que curiosament no és tant bo com els
de les demés extraccions.
La vida útil d’un suro està entre100 i 150 anys i se li poden fer 17-18 extraccions, uns 500 quilos de suro!!!
Curiositat:
Les
cèl·lules del suro són impregnades de suberina, la qual li confereix la
impermeabilitat característica. En cada centímetre cúbic de suro hi ha
entre 30 i 40 milions de cèl·lules mortes, de secció generalment
hexagonal o pentagonal!!!
08-01-2022 tempus discurrit...
Simetria horizontal.
#naturalocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
La bassa d'en Botó. Fantàstic!
07-01-2022 tempus discurrit...
L’eucaliptus un arbre nascut a Austràlia, va envaint les terres llunyanes. És una espècie invasora i la seva implantació al Baix Empordà va ser en temps que mancava pasta de paper i els preus eren bons. Totes les espècies invasores van contra la diversitat ecològica, per tant, millor mirar-les en vídeos i fotografies que no pas implementar-les al territori. Curiositat: No tot és dolent de l’eucaliptus, té una droga: eucalipti folium que és bona pel sistema respiratori i pel sistema urinari!!! #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
06-01-2022 tempus discurrit...
Els “regals”.
Sembla ser que als primats, als homínids i als humans els hi agrada molt que els altres es preocupin per ells!!!
Tant
al rebre com al donar el regal, dues zones del nostre cervell
“s’exciten”: una primària l’amigdala i un altra més evolucionada el
còrtex frontal.
En el ritual de regalar i rebre obsequis entren en
joc substàncies químiques com: l'oxitocina, la dopamina, la serotonina i
les endorfines.
Les quals generen sensació de felicitat i benestar a les persones.
L'oxitocina, anomenada l'hormona de la cognició social, provoca desenvolupament de relacions socials.
La dopamina, es segrega tant al buscar com al aconseguir el regal.
La
serotonina, es segrega quan ens sentim importants (tant al rebre com al
donar) i per tant augmenta l’autoestima i la felicitat temporal.
I les endorfines, son neurotransmissors que alleugereixen el dolor i donen sensació de benestar.
Curiositat:
Sovint
els nens reben masses regals, i això que pot semblar una demostració
d’amor, resulta que provoca una reacció no desitjada: l’ansietat.
L’ansietat
per obrir un regal darrera un altra i la frustració després d’obrir
l’últim, sembla ser que ve donada per l’excés de serotonina segregada de
forma continuada, donant lloc a l’angoixa.
“Totes les masses piquen” deia ma mare!!!
05-01-2022 tempus discurrit ...
La bassa és un contenidor d’aigua plujana, excavada o
aprofitant el mateix desnivell del terreny impermeable. Algunes vegades impermeabilitzava amb argila. Bassa: aigual, aigüerol, badina, bassal,
basseta, bassinyol, bassiol, bassiot, bassó, bassol, bassot, embassada,
embassament, gorg, rebals, toll, tolla, tollada, xoll, pèlag (antic),
pèleg (antic)(tret del diccionari de sinònims de softcatalà.org)
Curiositat:
Durant molts anys, les basses a pagès ajudaven a poder tenir animals i hort!!!
03-01-2022 tempus discurrit...
Els sembrats amb aquesta bonança es van posant al seu lloc!!!
De l’aigua de gener, ni una gota se’n fa malbé!!!
Inclús
si és de boira baixa. "A l'hivern boirina i la neu per veïna".
Curiositat: amb les sembradores automàtiques directes, les llavors
queden enterrades en unes regues petites que aprofiten l’aigua de pluja,
estalviant llavors i obtenint millor produccions!!! #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
02-01-2022 tempus discurrit...
La boira baixa.
Aquest fenomen meteorològic es deu a la formació de vapor d’aigua arran de terra.
Necessita dues condicions:
-Evaporació abundant.
-Immobilitat relativa de l’aire.
La seva formació va lligada a la orografia del terreny i és freqüent en conques tancades o en els fons de les valls.
Rep
el nom de broma, també, i de boirassa o bromassa si és espessa
(visibilitat inferior a 1 km. ) o bé de boirina o boirim (visibilitat
entre 1 i 10 km.)
També hi ha un fenomen curiós quan la temperatura del terra ronda els 0 graus: la boira gebradora.
És un handicap per conduir tant de dia com de nit i la gebradora, encara complica més la circulació.
Hi ha zones en que el fenomen es persistent i poden no veure el Sol durant dies, inclús mesos.
Curiositat:
La
Segarra (el graner de Catalunya) n’és un exemple clar i gràcies a
aquest fenomen, una zona continental de secà, pot produir cereals degut a
la condensació de l’aigua en les fulles del sembrat!!! #CMdlGBE #naturalocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
dissabte, 1 de gener del 2022
01-01-22 tempus discurrit...
- No sóc ningú dintre la restauració, però avui us donaré una recepta senzilla per llepar-se els dits, mai més ben dit, ja que l’hortalissa en qüestió si ha de menjar per trobar-hi tots els gustos. Escarxofes al forn: agafeu les escarxofes talleu la cua perquè s’aguantin dretes, coroneu-les amb un bon ganivet, i esclafeu-les de bocaterrosa. Tot seguit poseu-hi: 1r. Sal, 2n. Vinagre i 3r. Oli bo, no l’estalvieu, encara que caigui a la safata. Poseu el forn a 180 graus duran quasi una hora, cada quart d’hora agafeu una cullera grossa i amb l’oli de la safata aneu re-omplint les carxofes. Al cap de l’hora agafeu all trinxat petit en juliana i en poseu a cada corona, amb 10 minuts més tindrem el plat a punt. Curiositat: La mera mare i ma tia Carme, ja els hi feien quan jo era petit, dintre el forn de la cuina econòmica!!!
Cal menjar-les molt calentes, i de les fulles més externes aprofiteu la part inigualable de la cua!!!
Salut i bony any nou!!! #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañéSalut i bon any, gran manescal.T'has descuidat de dir que s'han de menjar com les gambes. No hi valen forquilles i ganivets. 😎@ramonmatarrodonacrec que he mencionat que si ha de menjar amb els dit, potser no m’he expressat prou bé!!!
Son excel·lents, la meva àvia també les feia així. Jo les faig igual, però a sobre del caliu i també són molt bones.
31-12-22 tempus discurrit...
L'Home dels nassos és un personatge mitològic que té tants nassos com dies té l'any, es a dir com dies li’n resten.
És una tradició viva a Catalunya, al País Valencià o La Rioja i a Ses Illes Balears.
Hom només el pot veure, però, el trenta-u de desembre, puix que el personatge mitològic té, com tots els humans, un sol nas.
És
un personatge que a la mainada, la porta de corcoll, buscant-lo per
arreu, sobretot quan els hi diem que fa poc l’hem vist passar aprop!!!
De fet estaria entre els espanta criatures , juntament amb “l’home del sac”!!!
Curiositat:
Segons
el folklorista Joan Amades, el seu origen és un personatge mitològic
que representa l’any i que es simbolitza en l'arbre dels nassos; una
espècie d'arbre molt estrany que es creia que era la llar de l'esperit
de la vegetació. #costumariqueesperd #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé
30-12-21 tempus discurrit...
Últim post de la Sereníssima Venezia.
Una part
cultural d’un país és la gastronomia. La de la ciutat dels canals és
evidentment relativa al mar, tot i que no perd la part que ha fet famosa
a Itàlia pastes i pizzes.
Una part que ha evolucionat molt ha estat l’enologia, especialment els vins blancs.
Han
posat de moda els “montaditos” o “tapas” que anomenen “cicchetti”, tant
al migdia com al vespre, s’acompanyen de vi blanc (especialment del
Venetto i de les costes de la mar Adriàtica) o també de “spritz venecià”
beguda més lleugera que el vermut
Curiositat:
Un spritz consisteix en: aperol-3 (parts)+ Prosseco brut-2 + Aigua amb gas-1 + tall de taronja + gel.
Els
cicchetti solen ser una llesca de pa amb una Delicatessen a sobre, però
també els “polpette” de carn o de peix (mandonguilles) son
excel·lents!!!
#quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
29-12-21 tempus discurrit...
Avui, continuaré el post d’ahir.
El carrer actualment està que peta d’aparcament.
La foto on el carrer està buit correspon a un dia que per una cursa ciclista, l’Ajuntament el va buidar de cotxes.
#carrersúnics #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
28-12-21 tempus discurrit...
El meu carrer.
El carrer del Convent és un carrer de forta pendent, uneix el convent de S. Sebastià ( o dels franciscans) amb el nucli antic.
Degut a un important augment de població, es va doblar, al segle XVIII: de 1.557 habitants l'any 1718 a 3.389 el 1787.
La
construcció de noves cases va donar lloc a la formació dels carrers
Nou, del Pont, Santa Llúcia, Hospital, del Carme o del Convent, i el nou
carrer Ample es va convertir en la via principal. Està en una esquena
d’ase totalment rocosa, el que fa que moltes cases no necessitin
fonaments.
Les cases son baixes, planta i pis, i tot el carrer té una orientació nord-sud.
Curiositat:
L’amplada
de les voreres ha fet que sigui un carrer curiós i diferent: els cotxes
aparquen a dalt de les mateixes, i els vianant passen per on poden.
La
foto no es meva, però l’he penjada per què es veu clarament que temps
ha era un carrer normal, els pocs cotxes que hi havia encara aparcaven a
la via. #edificissingularsdelmón #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
27-12-21 tempus discurrit...
Les neules de Nadal.
El seu nom prové de la paraula
llatina nebula , que és un tipus de "boira" molt poc densa, degut a la
seva textura fina. La paraula catalana actual neula conserva a més el
significat que ja tenia en llatí, i que és un tipus de calitja espessa
que no arriba a ser boira baixa.
Consisteixen en un tub o canuto que
s’obté enrotllant una fina capa de pasta calenta al voltant d’un petit
pal, antigament, el pastisser quedava amb el palmell de les mans ben
socarrimat. Les neules van ser creades per una monja, que potser va
començar enrotllant una hòstia, de pa d’àngel. No coneixem amb exactitud
quan va ocórrer, però se sap que existien a Catalunya almenys des de
l'any 1168
Al començament, com les hòsties, les neules tenien gravats senyals i emblemes.
Curiositat:
Abans,
es sucaven en vins dolços, inclús amb un vi picant anomenat piment
("Gran maravella, verament /que les neules amb piment", nadala anònima
catalana del segle xv). Avui es solen sucar en cava!!!
#menjarstipicsnadalencs #estreisendesús #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé
26-12-21 tempus discurrit...
Mana la tradició que per Nadal mai pot mancar: ni
l’Escudella de galets, ni la carn d’olla, ni el pollastre farcit, ni per
suposat les neules!!!
#tradicionsquehomnopotperdre #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
25-12-21 tempus discurrit...
Penúltim post de la Sereníssima. Avui detalls dels
carrers venecians. El millor que pots fer per Venezia es perdre’t pels
carrers i descobrir l’esència de la ciutat. Una de les més curioses és
la dels Campi. Son zones més o menys grans no edificadades que solen
tenir un brocal de pou amb aigua potable. Piazza només n’hi ha una, els
demés son: campi i campiello, si son més petits. Dels que hem van
agradar més destaca el de s. Margherita. Curiositat:
El nom de campi ve de camp, ja que aquestes zones eren horts per cultivar-hi verdures. #edificissingularsdelmón #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
Subscriure's a:
Missatges (Atom)