Foto

La fotografia de la capçalera és d'en Lluís Bosch i va ser feta en un dinar de Nadal de Trenquem el Cuc, tocant la tenora amb en Josep Pascual de l'Estartit i amb un "públic" totalment entregat.

dijous, 15 d’abril del 2021

És una Zoonosi la Covid-19???

 

 

La Covid-19   

Provocada per un coronavirus.

                                            Coronavirus SARS-CoV-2
 

En el primer dels escenaris, el virus hauria evolucionat al seu estat patogen actual a través de la selecció natural en un hoste no humà i després hauria saltat a les persones (zoonosi). Així és com haurien aparegut brots previs de coronavirus en humans al contraure (agafar) el virus després de l'exposició directa a civetes (SARS) i camells (MERS).

Els investigadors van proposar als ratpenats com el reservori més probable per la SARS-CoV-2, ja que és molt similar a un coronavirus de ratpenat. No obstant això, no hi ha casos documentats de transmissió directa ratpenat-persona, el que suggereix que, probablement, va poder haver un hoste intermedi entre ratpenats i humans, probablement un pangolí???

En aquest escenari, les dues característiques distintives de la proteïna espiga de la SARS-CoV-2, la porció RBD que s'uneix a les cèl·lules i el lloc d'escissió que obre el virus, haurien evolucionat al seu estat actual abans d'infectar a persones.

En aquest cas, l'epidèmia actual probablement sorgiria ràpidament tan aviat com els humans s'infectessin, ja que el virus ja hauria desenvolupat les característiques que el fan patogen i capaç de propagar-se entre persones.

Sobre l'origen de l'COVID-19: "Per descomptat que ve de ratpenats, però no sabem l'animal intermedi"

"Avui dia coneixem 6 coronavirus humans. Quatre d'ells ens produeixen una infecció molt suau, conegut com refredat comú d'hivern, que és més fluixet que una grip i es coneixen des dels anys 50. Tots nosaltres, amb tota probabilitat, hem estat infectats en algun moment amb aquests coronavirus atenuats "

En Salut Pública un ha de ser pessimista per naturalesa.

Presentar SEMPRE un pla de contingència. ¿Que després no cal aplicar-ho? Millor.

D'una banda hi ha:

1.         els optimistes patològics, que són perillosíssims: la vacuna estarà en dos mesos i no hi haurà re-infectats

2.         a l'altre extrem hi ha els apocalíptics: que tot serà un desastre.

Ni una cosa ni l'altra. Cal ser un pessimista pragmàtic en salut pública!!!
Moltes d'aquestes coses les sabem els veterinaris des de fa 90 anys, perquè tenim coronavirus en animals.

El principal problema de les gallines i els pollastres és un coronavirus, la bronquitis infecciosa aviària, des de 1930.

Portem dècades treballant amb coronavirus. Sabem perfectament quines són les vies de transmissió, els comportaments estacionals, que els anticossos duren de 6-12 mesos en el millor dels casos, sabem perfectament que les vacunes són una porqueria i són complexíssimes.

Estem parlant de vacunes que estan provades i no funcionen. Perquè no protegeixen?

La immunologia és complexa.

I les vacunes millors que hi ha per coronavirus són les que indueixen una bona resposta davant molts antígens diferents, tant en anticossos com en resposta cel·lular.

I això, de moment, només ho aconsegueixen vacunes que siguin atenuades, que triguen anys a desenvolupar-se; i no vacunes que siguin inactivades, com moltes de les que s'estan desenvolupant.

Les inactivades són més fàcils, s'agafa a el virus i se l’inactiva, però amb prou feines activen la resposta cel·lular, amb la qual cosa només estem activant la meitat de el sistema immunològic.

Les vacunes per excel·lència, són les atenuades, agafar aquest virus i fer-li oblidar que es comporti de manera agressiva. Aquesta vacuna produeix anticossos i a més activa la resposta cel·lular, però actualment no hi ha cap en desenvolupament.

Els laboratoris farmacèutics volen una cosa que impacti i que es vengui ràpid.

Les inactivades són ràpides, però sabem que funcionaran poc temps i malament. És clar, en molt poc temps tens un model de vacuna: és el model d'Oxford, el dels russos, italians i diverses xineses.

Després hi ha les recombinades i hi ha d’altres més modernes, les de tipus genètic, que són la vacuna de Moderna als EUA o la d'BioNTech, que la  comercialitzarà Pfizer a Alemanya.

Queda molt bé sobre el paper, però encara no hi ha cap vacuna registrada amb aquesta tecnologia ni en animals ni en humans.

Suposem que es queda entre el 50% o 60% d'efectivitat, que ni tan sols arribes a la immunitat de ramat.

En veterinària ens exigeixen el 75% per a comercialitzar alguna cosa.

Fa uns anys que l'amenaça per a la humanitat són els virus que van a saltar de poblacions silvestres als humans.

El 75% de les malalties víriques i bacterianes que tenim el humans procedeixen dels animals, són d'origen zoonòtic i tot i així, els coneixements dels veterinaris no s'estan considerant per a res.

Assumint que no hi haurà cap mutació rellevant, ja que si es torna més agressiu, tot el que estem dibuixant se'ns ensorra.

De fet, el que li va passar a la SARS és que va tenir una mutació, però en aquest cas es va eradicar per si sol.

Podria auto-eliminar-se el virus? Podria passar, però sembla poc probable.

Aquest té algunes coses dolentes com SARS i MERS, però el comportament que té és com un virus respiratori, com els quatre coronavirus estacionals que tenim contínuament a l'hivern, encara que cada dia estan sortint més seqüeles no respiratòries i quasi mortals que s’hauran d’estudiar

Sóc partidari de mesures dràstiques mentre no tinguem una vacuna efectiva.

I com aviat, començarem a vacunar alguns col·lectius de risc al gener o febrer.

Espera a que comenci a sortir gent vacunada que tingui símptomes i positiva en los hospitals i veuràs la trompada que s’emporten els  optimistes patològics.

Els veterinaris ens enfrontem a malalties amb mortalitats de fins al 90% i hem hagut d'aprendre a ser molt dràstics. I també tenim en compte el tema econòmic. Hi ha situacions en què has de sacrificar la granja sencera de porcs i les que hi ha a deu quilòmetres a la rodona. Potser 100.000 animals.

En humans no es pot, és clar, l'equivalent és el confinament.

La primera fase, un confinament nacional ho entenc, perquè hi havia moltes incògnites, però si cal fer-ho, cal  fer-ho bé. Si saps que els majors de 70 són el col·lectiu de risc, posa tota la carn a la graella i en aquest punt. Jo obligaria a el confinament absolut a persones majors de 70 anys.

La pesta porcina d'Àfrica, que hi ha un munt de brots actius a Polònia. Alemanya està construint un mur en tota la frontera, de dos metres d'altura, perquè el problema el tindran amb els senglars infectats, que són bastant resistents, i això passa perquè no hi ha vacuna. Aquesta malaltia la coneixem des dels anys 50 i es carrega a el 99% dels porcs en qüestió de 72 hores. No hi ha vacuna. Es transmet per totes les vies que et puguis imaginar, aire, insectes, contacte directe, ingestió ... si tinguéssim una pesta porcina africana en versió humana, ja podem plegar. A una cosa així, sí que tinc por.

NO entenc que hi hagi pares que es neguin a portar els nens a l'escola, ni tampoc que d’altres demanin no portar mascaretes.

ULL !, i hi ha jutges que donen suport a la mesura i això és el dolent.

I que estan desautoritzant el govern.

Desautoritzant mesures de tipus sanitari, que han imposat científics per tallar la Pandèmia.

Això des del punt de vista científic no s’entén.

Cal fer pedagogia perquè sembla un virus que pot deixar moltes seqüeles inclús en humans joves.

            Amb els coneixements actuals, almenys que s'hagin comunicat, no poden "encara" dir que és una ZOONOSI!!!

Tempus discurrit... 15-04-21

La servera (Sorbus domestica) és un arbre de la família de les Rosàcies, del gènere Sorbus, del qual s'aprofiten els fruits, les serves. És una espècie caducifòlia. Floreix a la primavera, i els fruits, en forma de petita pera, es cullen a la fi de l'estiu, però s'han de sotmetre a una sobremaduració en palla perquè puguin ser comestibles. El server és un arbre molt rústic i poc afectat per les malalties d'altres fruiters, però es sol trobar escadusserament i solitari al bosc. Tradicionalment era present a la majoria de masies. La serva és un fruit secundari, que avui dia pràcticament no es comercialitza.

En temps dels romans, de les serves, se'n feia un suc que, un cop fermentat, constituïa una beguda alcohòlica que anomenaven "cerevisa"; d'aquí deriva la paraula catalana cervesa, referida, però, a un producte molt diferent.

Curiositat:

La seva fusta de color vermellós, és molt densa i difícil de partir

A ses Illes hi ha un poble, prop d’Artà, que en treu el seu nom d’aquest arbre: Son Servera!!!



 

Tempus discurrit... 14-04-15

 Neu a la muntanya del Canigó.
La neu és la sublimació inversa del vapor d’aigua a temperatura inferior a zero graus que te lloc a les capes altes de l’atmosfera formant petits cristalls anomenats: flocs de neu, volves, borralls, borrallons, cóps, tofes, ballarusques.
Tenen aquests cristalls forma hexagonal degut a l’estructura molecular de l’aigua, tots son hexagonals però no iguals.

La neu es transforma en aigua molt lentament, això fa que pugui penetrar molt més al sòl i ser aprofitada per omplir les capes freàtiques amb més eficiència que l'aigua de pluja.

Enguany la temperatura primaveral a fos la neu acumulada abans de temps, però l’últim cap de setmana ha deixat una bona “cagarada” de neu.
 

Curiositat:
“Tant val una bona nevada com una bona femada”, dita popular que indica els beneficis de la neu als conreus.

 #CMdlGBE #naturalocalBE #quasiqmzero #elmanescalfañé


 


Tempus discurrit... 13-04-21

La figuera (Ficus carica) és l'arbre que fa les figues.
Arbre de fulla caduca que té més de mil espècies.

La figuera és monoica en els individus silvestres, que s'anomenen cabrafigueres o cabrafigues (figueres femelles), i dioica en les races conreades. De 5 a 10 metres d'alt, té una capçada ampla, fa una flaire característica i conté làtex. L'escorça és grisenca, i les fulles, palmatipartides.

Hi ha figueres que duen figaflors (figues de la primera flor) i figues pròpiament dites, tardanes (figa de la segona flor), i figueres que solament porten figues.

Floreix del febrer a l'abril i la figa madura durant l'agost, el setembre i l'octubre. Alguns tipus de figueres, dites bíferes, també fan, a la fi de juny, un fruit anomenat figaflor o bacora.

Curiositat:

Els fruits que es fan a una alçada inaccessible es cullen fent servir el cóp, badoc o despenja-figues, una canya oberta per la punta, que permet d'abastar-los sense haver de pujar a dalt de l'arbre. Diuen que fa la millor ombra per la seva frescor. #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé







 

Tempus discurrit... 12-04-21

 La mallerenga carbonera (Parus Major) es un ocell passeriforme ( que te forma de pardal), pesa entre 16 i 19 grams. És més gran que la blava. Viu a tot Europa, Euroàsia i una franja que arriba al Pacífic, entre Sibèria i Xina.
Inconfusible amb la corbata negre, més marcada en els mascles, el color groguenc del cos i el barret (pili) negre.
Nidifica sobretot en forats dels arbres, però pot aprofitar qualsevol tipus d'obertura: des d'escletxes en arbres, parets o roques fins a caixes nius o testos, posa uns 7 ous blancs amb taques vermelloses que cova durant 13 dies.
És insectivor, però pot menjar fruita i llavors, menja fácilment en les menjadores casolanes.
Te un cant repetitiu típic de cada espècie (xerres més que una mallerenga).
Curiositat:
Te molts noms: Ferrerico a ses Illes. Al País Valencià: totestiu i ferreret.
I més encara: capellana, capellà, capellanet, estiverol, retoret, flaret, catastiu, tatastiu, carboneret, primavera, otxa carbonera, xinximet, xinximillo. Al català oriental i al Pirineu oriental es coneix com a estiverola, que és com apareix a la lletra tradicional del Cant dels ocells(que és Popular i no pas d’en Casals com molta gent es pensa). #CMdlGBE #naturalocalBE #faunalocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé


                                 Mallerenga carbonera

empus discurrit... 11-04-21

La carxofera, carxofer o escarxofera(Cynara cardunculus var. scolymus) és una planta conreada del gènere Cynara.

Es tracta de la mateixa espècie que el card comestible (Cynara Cardunculus ) que ens dona l’herbacol per poder quallar la llet per fer formatge

De la carxofera se n'aprofiten els capítols florals tendres que reben el nom de carxofa, escarxofa, encarnella, alcanària i ancanària en certs parlars valencians.

Es una planta que dura uns 5 anys, produint des del segon any; originària de la part Europea que dona al Mediterrani.

Es pot reproduir tant amb les llavors con amb els fillols que va fent la planta, que te unes arrels tuberoses bastant resistents, es planten a finals d’Agost i necessiten aigua i adob.

Curiositat:

La beguda alcohòlica italiana Cynar està feta a base de carxofa. Se li atribueixen a la carxofa, no al Cynar, virtuts per als trastorns del fetge.

És colerètica (afavoreix la secreció de bilis), colagoga (afavoreix la síntesi de bilis) i hepato-protectora. Efecte diürètic i digestiu. Indicada en hepatitis, arteriosclerosi i diabetis.

S'ha comprovat que els extractes de carxofera són antioxidants i poden ser capaços de disminuir els nivells d'hipercolesterol. #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #elmanescalfañé