Tempus discurrit... 28-04-21

 Els til•lers de la Rambla tenen un intrús al número 73. Barcelona

Així com en el passeig de Gràcia tenim una alzina a qui Mossèn Cinto Verdaguer dedicà un poema, a la Rambla de Catalunya hi ha un pi, que el claustre de professors i estudiants, van plantar davant del número 73, de l'esmentada rambla on vivia, com a homenatge i regal al seu estimat catedràtic, Josep Maria Pi i Sunyer, en el seu 80 aniversari. Què millor que un pi, com símbol del seu cognom.
Al mateix que l'alzina del Passeig de Gràcia, aquest pi tampoc no s'ha desenvolupat molt, tot i ser un arbre de creixement ràpid. Tant un com l'altre, se senten aliens en el seu hàbitat; aquell per estar entre plàtans i aquest per estar entre til.lers. Però allà segueixen, un per la memòria de mossèn Cinto i l'altre per honorà a en Pi Sunyer.

Josep Maria Pi i Sunyer (San Nicolás de los Arroyos, Argentina 1889 - Barcelona 1984) fou un advocat i jurista català, fill de Francesc Pi i Sunyer i nét de Francesc Sunyer i Capdevila. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la Universitat de Madrid. Personatge de Món, va ésser degà de la Facultat de Dret i del Col·legi d’Advocats
Interessat per la política, fou un dels fundadors d'Acció Catalana. Durant la Segona República Espanyola fou secretari de l'ajuntament de Barcelona.
Curiositat:
Tot i que va marxar a París al 1937, torna al 1940, essent depurat. Però va treure per oposició la càtedra de Dret Administratiu el mateix any, essent molt popular entre l’alumnat. #curiositatsdeBCN #naruralocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanurzaciódelmedi #elmanescalfañé

 

Tempus discurrit... 27-04-21

 Anglesina o glicina és el nom comú d'un gènere que científicament s'anomena Wisteria frutensis. Originàries de Nord-americà i Xina. És de la família de les faves i pèsols.
Es una planta llenyosa, de fulla caduca que s’enrrotlla sobra si mateixa i es enfiladissa si troba un tutor. Les flors son com les de les faveres i creixen com un raïm. Son lleugerament perfumades i de color blanc-lilós, depenent del ferro que troben en els nutrients del substrat. El fruit es semblant a una tavella de mongeta, avellutada i de tacte agradable, però no es comestible.
Curiositat:
Les branques es cargolen en sentit de les agulles del rellotge (dextrogires ) i floreix sempre de les branques de fusta nova del darrer any. #campdebarracaBE #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

 

Tempus discurrit... 26-04-21

El gat dalt la taulada...

El gat (Felis catus) és un petit mamífer carnívor domèstic. Es tracta de l'única espècie domesticada de la família dels fèlids Els gats poden ser casolans, de granja o ferals.
Tenen la visió nocturna i el sentit de l'olfacte ben desenvolupats
Molts països tenen un gran nombre de gats ferals (colònies), que han contribuït a l'extinció de moltes espècies d'ocells, mamífers i rèptils. Per aquest motiu, s'han plantejat mesures per controlar-ne les poblacions.
Els gats es domesticaren a l'Orient Pròxim cap al 7500 a C. Hi ha uns 600 milions de gats domèstics arreu del món cosa que en fa el segon animal de companyia més popular després dels gossos. Sovint es preferit per ser més autonem que el gos.
Els gats dormen moltes estones, a vegades, fins a 12-14 hores seguides degut a que son d’activitat nocturna.
. El ritme cardíac d'un gat domèstic es troba normalment entre 140 i 220 batecs per minut, entre 2 i 3 cops més que els humans i la temperatura corporal normal és de 38,5 graus.
Curiositat:
Son famosos dos gats enfurismats, de coure, dalt de la teulada d’una casa d’art nouveau a Riga (Estònia ), que l’amo va fer posar de cul a la casa del davant (el Gran Gremi de Comerciants) ja que no el van acceptar.

 

tempus discurrit...25-04-21

 L’actual Catedral de Barcelona, situada al Pla de la Seu, prop de les restes de la muralla romana i en el lloc més alt de la part antiga: 12 metres sobre el nivell del mar.
Està edificada sobre una església paleso-cristiana (S. IV), destruïda per Al-Mansur, es va transformar en romànica (S. XI) plànol de color vermell a la foto, la gòtica es va construir durant els S. XIV i XV i la façana ( vegeu la 3a. foto) neogòtica al final del XIX.
L’edifici consta de l’església i el claustre (on hi ha tretze Oques blanques que signifiquen els 13 martiris de Santa Eulàlia i on hi balla l’ou el dia de Corpus).
Els contraforts queden dintre de l’església, cosa que la fa singular i que sembli que té set naus. Te 5 portes i la més antiga es la de S. Iu ( a Llevant)
Està consagrada a la Santa Creu i a Santa Eulàlia, de la qual se'n hi conserven les restes de les seves relíquies. Santa Eulàlia fou destronada com a patrona de Barcelona per la Mercè. Tal com era habitual durant el segle XVII, el Consell de Cent es reuní per decidir quines rogatives calia emprendre per aturar la plaga de llagostes que assolava Catalunya. En aquest context, l’incendi del convent de la Mercè fou entès com un senyal per part dels consellers barcelonins. Si la Mare de Déu de la Mercè intercedia per ells alliberant-los de la plaga, la convertirien en patrona de la ciutat.

Curiositats:
Té 13 campanes la que toca els quarts (l’Honorata, va ser fossa al 1714 per haver tocat a somaten i transformada en un canó que des de Montjuïc apuntava la ciutat) i la que toca les hores ( Eulàlia-Alfonsa-Maria de les Mercès) és ara la mes gran de Catalunya, pesa 7.230 quilos i te una boca de 232 cm. de diàmetre.
Té 160 gàrgoles en tot el perímetre, en destaquen: un elefant, un unicorn i un bou.

 

Tempus discurrit... 24-04-21

 Contrallum-32.- El Convent al capvespre, abans de que el Sol s’en vagi a dormir. #naturalocalBE #contrallumsnaturals #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

 

Tempus discurrit... 23-04-21

 Per S. Jordi espiga l’ordi i algun camp de blat, tot hi que de ben segur que el blat espigarà per S. Marc.
L'ordi (Hordeum vulgare) és una planta herbàcia, d’espigues amb arestes. És un cereal de gran importància tant per als animals com per als humans. En conreus de cereals al món, és el quart, tant en termes de quantitat produïda (136 milions de tones) com d'àrea de cultiu (566.000 km²).
La llavor d'ordi és de forma afusada, més gruixuda en el centre i va aprimant-se cap als extrems. La closca de l'ordi és d'utilitat en els processos de maltatge i cerveseria.
Hi ha dues espècies principals: el de dos carreres que s’utilitza en cerveseria i el de sis carreres que va per alimentació animal.
L'ordi germina a una temperatura mínima de 6 °C, floreix als 16 °C i madura als 20 °C. Tolera molt bé les baixes temperatures i arriba a suportar els deu graus sota zero.

Curiositats:
La cervesa d'ordi fou probablement la primera beguda produïda pels humans del neolític
No s'ha de confondre amb la civada (Avena sativa) malgrat que en algunes contrades valencianes de l'ordi se'n digui civada, probablement per influència del castellà cebada, que sí és el Hordeum vulgare. #quasiqmzero #naturalocalBE #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #pagesiadelterritori #elmanescalfañé

 

Tempus discurrit... 22-04-21

 Sant Esteve de Peratallada és una esglèsia romànica de doble cos, doble absis i espadanya frontal amb quatre obertures, dues de les quals tenen campanes i una fornicula al mig (actualment sense cap imatge). Construïda al segle XIII amb carreus ben tallats pertany al romànic tardà empordanés.
Els absis conserven les finestres romàniques, en el més meridional (migdia o Sur) si va alçar una torra.
Dintre podem trobar l’ossera d’en Gilabert de Cruïlles, senyor de Peratallada, una caixa policromada amb inscripció mortuòria.
La primera menció es del 1202 i es parla del DELME del Sr. de Cruïlles envers el bisbe de Girona de la parròquia de Santi Estephani de Petracissa. Hi ha constància d’uns goigs on es venerava una “Santíssima Majestat” romànica, ara desaperaguda.

Curiositat:
L ‘església està fora muralla davant la porta Nord i prop del mas Bou Negre on hi ha un jaciment pre-romà. #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #empordanetBE #elmanescalfañé

 

Tempus discurrit... 21-04-21

 La “Solanum tuberosum” (en quetxua: papa > batata = boniato > patata, també trumfa, trumfo, pataca, patana, creïlla) es originària de la “CORDILLERA” i es cultiva fins a més de 4.000 m. d’alçada. La van portar a Europa els espanyols i es va convertir durant els segles XVI, XVII, XVIII i XIX en una menja que va salvar de la fam a molta gent. Tal com vàrem comentar en un altra post hom les cultiva com els quetxues en cavallons i fent servir el gota-gota. Enguany hem plantat la varietat de “bufet” molt gustosa després de bullir-la, xafar-la i regar-la amb un bon raig d’oli d’oliva.
Necesita un fotoperíode de 14 hores i una temperatura de la terra entre 7-17 graus. Amb aigua i temperatura de 20-24 graus te una producció òptima.
Curiositats:
Tot i que ha alimentat moltes generacions d’europeus, hi ha hagut períodes de carencia degut a les malures, especialment al míldiu de la patata, que entre els anys: 1846 i 1849 va provocar “la gran hambruna” a Irlanda, on va morir més d’un milió de persones i en va obligar a emigrar més d’un milió més. #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

 

Tempus discurrit...20-04-21

El color groc d’alguns dels nostres camps, tal com vàrem dir en un altra post, es degut a la flor d’una planta que els “jardiners del territori”, els nostres PAGESOS: tant agricultors com ramaders han sembrat ( més de 100.000 Ha. a la Península ) per obtenir uns rendiments de 2.500 quilos/Ha. El groc dèiem, ha fet un canvi d’intensitat degut als 15 litrets que van caure fa uns dies, fins llavors era un groc desnarit, sense força.
M’agradaria saber els milions de fotos que s’han fet!!!
Es normal que fem fotos, el que no ho és, es que trepitgem els cultius, fem rams de flors, etc...
El que molta gent pensi que el “camp” es de tothom, també cal pensar que uns quants, els pagesos, el necessiten per viure, i sovint per sobreviure, ja que a l’agricultura mai 2 + 2 es = 4. Factors incontrolables poder fer que les collites siguin escadusseres!!!
Curiositats:
Millora l’estructura del terreny.
Controla les males herbes.
Trenca el cicle de malalties dels cereals.
Evita l’erosió del terreny.
Ajuda a la rotació necessària dels cultius. #quasiqmzero #naturalocalbe #floralocalBE #humanitzaciodelmedi #elmanescalfañé

 

Tempus discurrit...19-04-21

 La pomera (malus domèstica) es un arbre caducifoli, originari del Caucas prop del mar Caspi.
Se’n produeixen més de 55 milions de tones anualment.
Les flors son hermafrodites amb pètals blanquinosos amb tons més o menys rosats.
Floreix ara però la poma madura a la tardor.

No floreixen en les zones tropicals, car requereixen acumular major quantitat d'hores de fred (temperatures inferiors a 7 °C.) durant el repòs hivernal.

Hi ha moltes varietats: Golden, Golden reinder, Starking, Red chief, Royal gala, Mondial gala, Buckeye, Fuji, Grany smith i les mes locals: Del ciri, Beneixama, etc...
Curiositats:
N’hi ha de famoses com per exemple la d’en Guillem Tell i la mossegada d’una marca tecnològica!!! #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

Tempus discurrit... 18-04-21

 El modernisme a BCN!!!
Al 1858 es vàrem enderrocar les muralles de Barcelona, es va proposar un pla per l’Eixample que va ser aprovat per l’Ajuntament, però el Govern Central va imposar el d’Ildefons Cerdà, que anava des de Montjuïc fins el Besòs, la burgesia barcelonina el va rebutjar al començament ja que venia imposat.
Es va construir, gràcies a la industrialització, durant els últims 20 anys del S. XIX i els 20 primers del S. XX. Període que va coincidir amb el MODERNISME.
Tot l’Eixample constitueix un conjunt arquitectònic modernista únic a Europa.
Així doncs passejant podreu admirar les portes i les entrades de les cases, amb ascensors de fusta i làmpades amb llautons excel·lents, aquí en teniu un exemple senzill de la Rambla De Catalunya
Curiositat:
Fixeu-vos en les làmpades que una te la part del vidre amb una curvatura més pronunciada que l’altra, la restauració, al trencar-se, no es va fer de forma massa acurada. #casessingularsBCN #humanitzaciódelmedi #artesaniadelmetall #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

Tempus discurrit...17-04-21

 Els panots de Barcelona.
Hom sap que el panot de la flor apareix documentat per primera vegada al 1906 i va ser escollit amb quatre dissenys més que va proposar l’Ajuntament, per les voreres de l’Eixample barceloní.
Fins llavors, la vorera solia ser de terra compactada i la burgesia que va començar a construir per sobre de la Pl. Catalunya (fora muralla), no volia pas embrutar-se les sabates, per això i com que la producció de ciment-porlan era important és va escollir el “panot hidràulic”, que tenia el dibuix per evitar resllicar en dies de pluja.
El panot Gaudí, dissenyat per ell mateix per a la casa Batlló (coneguda també com a la Casa de l’Aigua) representa un fons marí, però les figures no estan en una sola rajola, se n’han de juntar varies per poder veure els cargols, meduses i algues que hi figuren. Te forma exagonal, monocolor i també és hidràulic. Es coneix mundialment com a Mosaic Gaudí. Un disseny més de l’interminable Gaudí.

Curiositat:
L’expressió que diu: “ets de can Fanga” va sortir de l’Esquella de la Torratxa i era per el clam popular contra l’Ajuntament, per les voreres de terra compactada que embrutia les sabates dels barcelonins quan plovia. #panotsBCN #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

 

Tempus discurrit... 16-04-21

 Cases centenàries de BCN!!!
Passejant per la ciutat pots descobrir comerç de proximitat que s’ha mantingut durant el temps, especialment el S. XX, algunes botigues venent productes ben específics com: barrets, ciris o espelmes, manetes o picaportes, ganivets o estisores....
Segurament tenen els dies comptats, la tendència actual és la “VENDA FREDA”, sensa contacte personal ni assesorament. Poc que ens podrem queixar quan veiem els nostres pobles i ciutats sensa comerços!!!
Curiositat: les tres primeres fotos pertanyen a la “casa de barrets” on hi compro les gorres!!! #casessingularsBCN #humanitzaciódelmedi #comerçproximitatBCN #elmanescalfañé