Passeig de Gràcia(5)
Baixant cap el mar a ma esquerra trobem l’últim edifici civil d’en Gaudí: la Pedrera (casa Milà).
És
una obra d’art, visualment, tot i que els envejosos li deien la “mona
de Pasqua”, inclús el mateix nom de pedrera ja era despectiu. Arquitectònicament, una passada, considerada una obra innovadora en
comptar amb una estructura de columnes i plantes lliures de murs de
càrrega. De la mateixa manera, la façana –totalment de pedra– és
autoportant, és a dir, no ha de suportar càrregues de les plantes. Un
altre element innovador va ser la construcció del garatge soterrat.
La
part de les golfes i el terrat eren més altes del màxim permès per
l’Ajuntament, al igual que un pilar de la façana que estava dintre de la
vorera i a més a més excedirà en volum el permès. Això era degut a que
Gaudí canviava sobre la marxa els Plànols originals per adaptar-los a
les necessitats constructives.
Curiositat:
Altres propietaris del
passeig de Gràcia es varen enfadar amb els Milà i els varen deixar de
saludar, argumentant que la genialitat de Gaudí faria baixar el preu de
sòl a la zona. (Sic) #edificissingularsdebarcelona #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada