18-08-21... tempus discurrit

 Fer vi 1.- Hem començat el procés de vinificació: veremar i xafar el raïm.
Amb l’ajut d’un nebot (l’Oriol) i d’un net (en Cesc), a partir d’ara “els socis”.
Enguany hem veremat els nostres i un cova ple de moscatell negre ( una varietat de moscat no massa comuna) de la veïna que n’hi sobrava.
El segon pas ha estat trepitjar el raïm.
Ho hem fet els tres socis.
El resultat ha estat bo, hem separat la rapa per evitar el gust astringent que donaria al vi i hem posat el most en recipients de vidre per controlar la temperatura de fermentació. Podeu veure el procés en les fotos.
Curiositat:
De trepitjar el raïm també se’n diu follar!!!😳 #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

 

17-08-21.... tempus discurrit

 La sàlvia (salvia oficinalis) és una planta aromàtica pròpia del Mediterrani.
Hi ha moltes varietats, sovint es cultiven com a ornamentals, però moltes s’empren com a medicinals, sobretot per a refredats amagats, ja que és un potent expectorant.
També va bé per baixar la febre i per la tos.
Es fa servir també pels problemes menstruals i per a la menopausa , redueix el colesterol, estimula el cervell, millora la memòria i retarda la demència. Te no obstant efectes adversos: és abortiva degut a la tuyona i conté també alcanfor.
Aquesta de casa te les flor vermelles i és la varietat: greggii.
La visiten sempre uns borinots petits, ja que te pol·linització entomòfila, per insectes!!!
Curiositat:
El seu nom ve del llatí “salvi” que vol dir salvar. #naturalocalBE #floralocalBE faunalocalBE #quasiqmzero #elmanescalfañé

manelikfrances

Aquesta que ens mostres no és la officinalis. Es una sàlvia però d'una altra tipus.

 

16-08-21....tempus discurrit

 La ferradura.
Des de fa molts segles els cavalls, mula i ases es ferren per evitar el desgast irregular de la peülla.
La ferradura es una peça de: ferro, plàstic o goma, en forma de u.
El peu rodó dels èquids es en realitat la seva ungla, tot i que dintre hi te tres ossos: les dues falanges i el navicular. Es correspondria amb el nostra dit mitjà( llarg o del cor).
La part externa és de naturalesa quitinosa com les nostres ungles, és un teixit sense terminals nervioses, per tant no nota el dolor. Es claven amb claus a aquesta part indolora.
Hi ha diversos tipus de ferradures: de treball, esportives i les curatives, que tenen especial importància quan l’aplom de cada cama no és el correcta.
Cal tenir cura dels cascos dels cavalls, ja que els 350-450 quilos de pes incideixen en tota l’estructura òssia i el casc n’és l'esmortidor principal degut al teixit corni, que actua deformant-se per absorbir el calor que rep en la trepitjada.
Curiositat:
Per un clau es va perdre una ferradura, per la ferradura es va perdre un cavall i pel cavall el cavaller i per aquest, una guerra!!! #CMdlGBE #estrisdeferro #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

15-08-21...tempus discurrit

Durant molts anys les carreteres tenien ombra. Sovint els plataners a ambdós costats donaven ombra al carros, mules i traginers que hi circulaven!!!
Evidenment la velocitat de circulació era diferent a la dels cotxes.
Es van començar a plantar al 1847 (Real orden del 30 de junio) i cent anys més tard, cap el 1960, degut als accidents de cotxe, que els camions i autocars tocaven les branques i que ocultaven les senyals de trànsit van començar a tallarel’s.
Sembla ser que la funció que tenien els arbres no era per fer ombra sinó que era per fixar i mantenir el “camí ral” ja que era de terra, i no pas enquitranat com més tard, i les llantes metàl·liques dels carros hi deixaven petja. Per el seu manteniment es va crear el cos de “peón caminero” que en tenia assignat un tros i el cuidava.
Curiositat:
Encara hi ha però llocs de Catalunya que ni queden vestigis com per exemple aquests de la carretera que va des de S. Quirze de Besora fins a Berga #arbresdecarreteres #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

 

14-08-21.... tempus discurrit

 La pols sahariana arriba a Ibèria quan hi ha una baixa a l’oest o quan l’anticicló africà es desplaça cap el nord.
La pols del Sàhara pot ser aixecada per convecció sobre zones desèrtiques calentes, i així pot arribar a zones de molta latitud i des d'allà ser transportada per tot el món pels vents, cobrint distàncies de milers de quilòmetres. La pols combinada amb l'aire càlid del desert del Sàhara forma una capa que és mou tota ella fins que troba temperatures inferiors.
Els vents alisis son els que, quasi anualment, porten nutrients cap al golf de Mèxic i cap a l’Amazonia. Mentre que els episodis Mediterranis son més alternants i menys freqüents.
Tot i que enguany sigui el quart.
La pols conté: quars, feldspats i argiles.
És molt necessària per al fitoplàncton i la selva amazònica, ja que hi aporta els minerals que s’emporten les pluges constants.
Curiositat:
El Sàhara perd 600.000.000 de tones de pols mineral cada any!!! #fenomensnaturalssensecontrol #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

13-08-21... tempus discurrit

La pahissa del GRAELL.
La pahissa o pallissa és un un edifici normalment situat al costat dels masos on si guarden la palla, l’herba i la userda o alfals convenientment assecats.
Moltes hi tenien a la planta baixa l’espai per els animals de peu rodó i les vaques. Sempre orientades al sud amb obertures i d’esquena al nord amb finestres petites.
Aquesta pertany a la masia del GRAELL a Alpens (Lluçanès ).
Es un edifici civil que te més de cent anys i una de les pahisses més grans de Catalunya, no si han fet obres i es manté tal com quan es va construir.
Curiositat:
Avui dia no es fa servir ja que els tractors actuals no poden accedir-hi doncs les portalades son baixes. #edificissingularsdecat #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

12-08-21... tempus discurrit

 Efectivament aquest estri és un fre, en castellà “bocado”!!!
Per dominar un cavall, ja sia de sella com si és de tir, hi ha dues eines que es posen dintre la boca del cavall: el FILET o el FRE.
Tots dos van estacats amb les regnes de cuir o de corda.
El filet es menys agressiu i necessita unes regnes simples, mentre que el fre en necessita dues per aixó hi ha quatre anelles on s’agafen les regnes.
El filet estira els llavis fent el cavall s’aturi, mentre que el fre fa que és clavi la part central sobre el paladar.
S’usa principalment en animals potents o difícils de domar.
Curiositat:
El fre en català també es diu MOS!!! #CMdlGBE #estrissingulars #estrisdeferro #elmanescalfañé

 

11-08-21.... tempus discurrit

 Pregunta: què és i perquè serveix??? Es una mica difícil per qui no sigui del ram!!! #CMdlGBE #estrisdeferro #elmanescalfañé

 

 

10-08-21 ...tempus discurrit

 El mateix mètode esterilització del préssec en almívar, és el que utilitzem per fer la conserva de tomàquet.
Collir els tomàquets i estendrel’s perquè acabin ben vermells.
Escaldarel’s 25-30 segons.
Posarel’s en aigua freda.
Treure la pell i les llavors.
Tallarel’s a trossos
Posar en pots que tapin bé.
I en fred, en una olla gran, posar-hi els pots i cobrir d’aigua fins a 1-1,5 cm. per sobre les tapes.
Quan bulli l’aigua, deixar-ho uns 20 minuts
Apagar i deixar refredar, millor 6-7 hores.
Etiquetar.
Curiositat:
Durant aquest procés, dintre el pot si acaba fent el vuit!!! #CMdlGBE #floralocalBE #conservaartesanal #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

09-08-21... tempus discurrit

 Un altre que espera la pluja!!! El cargol o caragol és un mol·lusc gastròpode, amb la closca helicoïdal
i generalment dextrorsa (gira cap a la dreta)
El cap és proveït de quatre tentacles: els inferiors detecten les olors, i els superiors tenen dos ulls simples a l’extrem. El peu és de forma allargada i porta una glàndula mucosa que segrega la bava. En les èpoques desfavorables (durant l’hivern i en períodes de secada) es fiquen dins la closca i en tapen l’obertura amb una membrana. Són hermafrodites. El cargol sapenc (Helix aspersa) i el cargol bover (Helix pomatia), son els més apreciats per al consum

Curiositat:

Han desenvolupat un pulmó que els ha convertit en terrestres, i tenen tres zones diferenciades al cos: cap, aparell digestiu i el peu. #naturalocalBE #faunalocalBE #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

08-08-21... tempus discurrit

 Paella d’arròs de vaca vella!!! 

Recepta senzilla però molt efectiva. Cal abans de fer el sofregit de ceba i tomàquet treure tot el gust de la carn i del greix que porta, serà el regust que tindrà l’arròs. 

El totxo de carn, s’acaba a la brassa o a la planxa i una vegada tallada és presenta sobre l’arròs. Bon profit!!!
#elmanescalfañé

 

07-08-21... tempus discurrit

 Per menjar a l’hivern cal collir a l’estiu, però sovint els aliments, tenen data de caducitat.
Des de fa anys els humans han buscat solucions de molts tipus per aquesta problemàtica.
Des d’enterrar fruita, en clots, fins a fumar la carn dintre les cavernes o senzillament assecant el productes al Sol per evitar les reaccions oxidatives traien l’aigua, principal conductor de les reaccions químiques.
Quan van trobar la sal es va fer un bon salt per conservar aliments principalment: peix i carn.
Un altra bon conservant és el sucre i més si s’acompanya d’esterilització. Aquest és el cas del préssec amb almívar!!!
Curiositat:
L’esterilització permet, segons el pH del producte, una conservació a temperatura ambient molt llarga; mentre que la Pasteurització es molt curta (1 setmana a tot estirar) i ha d’anar acompanyada de fred!!! #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #conservacióalimentària #elmanescalfañé

 

-06-08-21... tempus discurrit

Tot i els litres caiguts aquests dies, hi haurà molts arbres que poc que ho resistiran pas, l’estrès hídric que han patit, els ha deixat en una situació molt critica, per no dir quasi mortal.
La manca d’aigua obliga a la planta a tancar els estomes que és per on s’evapora l’aigua i la fotosíntesi queda compromesa quedant les fulles grogues, marrons i finalment cauen.
Ja veurem quins l’any vinent tornaran a brotar!!!
Curiositat:
La fitohormona que provoca el tancament dels estomes és l’àcid abscísic!!! #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

05-08-21... tempus discurrit

 Amb els 12 litres d’ahir portem ja 33 litres que amb prou feines serviran per fer créixer les males herbes. Curiositat: mentre a la Bisbal en varen caure 5, a CMdlG 12!!! Típic dels xàfecs estivals!!! #CMdlGBE #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

04-08-21... tempus discurrit

 Enguany la cuareta blanca ( motacilla Alba) ha fet el niu sota les fulles d’una carbassonera. De ben segur que és la segona posta. Te tres cries que encara els hi manquen uns 8-10 dies per poder volar. Curiositat: els ous els coven uns 14 dies i també amb 14 dies ja poden volar. #CMdlGBE #naturalocalBE #faunalocalBE #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

03-08-21.... tempus discurrit

 La nyita és una eina de talll com un ganivet, però és específic per a tallar i rebaixar el cuir.
És junt amb la mitjalluna o coltell l’eina que fan servir els pocs basters que queden.
Tenen eines ben especifiques com:
Compàs, punxó o alena, trepant per fer forats, grif-ador per marcar els punts, mata-caires o el passa-cordes.
Curiositat :
L’ofici de baster ha passat de ser necessari per a la pagesia a ser un ofici per els que tenen cavalls de sella. #CMdlGBE #einescurioses #elmanescalfañé

 

02-08-21... tempus discurrit

 El picamatalassos és un estri que s’utilitzava sobretot els dissabtes, servia per treure la pols a les màrfegues i matalassos de llana. També s’utilitzava per a treure la pols de les alfombres, penjades a la barana del balcó. Te una forma com una raqueta de tenis. Curiositat: està fet amb vímet dur que es trena i després s’asseca. #CMdlGBE #estriscuriososdecasa #elmanescalfañé

 

 

01-08-21... tempus discurrit

 Enguany la femella del pistatxer (pistacea vera) ha començat a donat festucs.
El festuc o pistatxer és un arbre petit, originari de les regions muntanyoses de l'Àsia Central.
És un caducifoli amb fulles compostes i pinnades, de 10 a 20 cm de llarg.
Es tracta d'un arbre dioic, és a dir, que hi ha plantes masculines i plantes femenines.
Fa sis anys que la vàrem plantar junt amb un pistatxer mascle, aquests seran els primers que podrem provar.
Es un arbre bastant desgarbat encara que amb les podes se li pot donar una forma arrodonida a la copa.
L'Iran produeix més del 50% dels pistatxos del món que, alhora, són considerats els de màxima qualitat.

Curiositat:

És l'arbre fruiter amb més resistència a la secada i supera en aquest aspecte l'ametller. Però és de creixement i fructificació molt lents. #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

31-07-21... tempus discurrit

 La Buguenvíl·lea (Bougainvillea) és un gènere de plantes originàries de les regions tropicals i subtropicals de l'Amèrica del sud. Va ser descoberta al Brasil, el 1767, pel naturalista Louis Antoine de Bougainville. Ja sabem per què es diu així.
És una planta enfiladissa que pot ser caducifòlia o no segons ell lloc on està.
Aparentment fan gran quantitat de flors, però en realitat són fulles modificades o bràctees amb colors vistosos sovint entre un rosa i un morat.

Les buguenvíl·lees necessiten sol directe per prosperar i són molt poc atacades per insectes i malalties, es per això que utilitzant molt en jardineria.

Curiositat:

Les autèntiques flors són blanques, petites i poc destacades i fan fruits en forma d'aqueni, que és un fruit sec amb una sola llavor #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

30-07-21... tempus discurrit

 

Avui un estri que ha deixat de fer-se servir.
Aquesta eina es feia servir per fer la manicura a vaques i bous i també per a ferrar mules, eugues i cavalls.
L’animal encaixonava
dintre i l’hi lligaven el cap alt, les barres rodones de la part alta, son dos torns que roden, un a cada costat, tenen un ferros tant al davant com al darrera per lligar-hi una corda que subjectava un dels peus o una de les mans i fent-la rodar es feia pujar la pota a una alçada raonable per treballar més còmodament.
Es feia servir molt per quan moltes cases no podien tenir cavall o mula i havien d’utilitzar les vaques o els bous per a llaurar.
Quasi a tots els pobles en tenien un de públic.
Curiositat:
Aquest “ferrador” és el de Molló (Ripollès ) i l’han protegit i salvat de la crema. Inclús li han fet un teulat per evitar que l’aigua el malmeti!!! #einessingulars #humanirzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé