08-10-21 tempus discurrit...

 Masroig (Priorat)
Un poble petit amb una gran cooperativa. Té el celler cooperatiu, fundat al 1917, més ben organitzat i preparat per a comercialitzar el seu vi i oli. Té 22 vins embotellats i tres misteles. Alguns vins joves els obtenen amb “fermentació carbònica”.
Amb 30 treballadors i més de 200 socis és el celler més gran de la D. O. Montsant.
Fa 15 anys que ha agafat un caire empresarial que li ha donat una bona empenta.
Fan visites guiades amb cata final d’alguns vins i han arreglat les antigues tines per fer-hi una passejada agradable.
Curiositat :
Al 1990 embotellaven 9.000 botelles, avui 1.200.000 anuals, amb una facturació de més de 5 milions d’euros. Actualment s’envassa el 40% de marca pròpia i el 60% son maqui-les per a d’altres marques. #cooperativesambseny #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

07-10-21 tempus discurrit...

 El Molar (Priorat)
Aquest és el poblet on teníem la casa rural, durant la visita enològica i cultural.
Situat a l’extrem occidental de la comarca, a tocar de la Ribera d’Ebre.
Havia tingut dos nuclis un de Ibéric dalt d’un turó del s. VII aC. que explotava unes mines de galena i un altra romà mes a ponent.
Un poblet dedicat a l’agricultura de secà: ametlles, avellanes, olives i raïm.
Te un “rentador” fantàstic, com podeu comprovar amb el vídeo i les fotos.
Curiositat:
Les seves vinyes estan repartides entre les dues denominacions d’origen de la comarca: Priorat i Montsant #poblespatitsdeCAT #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

 

06-10-21 tempus discurrit...

Siurana (Priorat)
Del llatí Severiana, passant per l’àrab: Xibrana fins a l’actual Siurana.
Siurana, o Siurana de Prades, és un poble del terme municipal de Cornudella de Montsant. Està situat a 737 metres d'altitud, sobre una cinglera de roca calcària, a l'extrem de les Muntanyes de Prades i sobre el riu Siurana i el seu pantà.
Tot i que està situada al Priorat, no te vinya i viu actualment del turisme i de multitud d’escaladores-rs que venen gràcies a les vies d’escalada, que la fan famosa.
Actualment té 40-50 veïns, però el castell sobre el rocam va fer que fos l’últim reducte musulmà de la Catalunya Nova.
Va estar ocupada uns tres segles
Curiositat:
Explica una llegenda recopilada per l'escriptor Joan Amades que Siurana era el domini de la reina Abd-el-Azia, de gran bellesa I que abans d’entregar-se a l’enemic es van tirar al barranc dalt del seu cavall blanc quedant la ferradura marcada a la roca. #poblessingularsdeCAT #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

05-10-21 tempus discurrit....

 Priorat i Montsant
Son dues denominacions d’origen dels vins més importants a Catalunya, ja que un percentatge molt alt es destina a l’exportació.
El Priorat és una comarca al bell mig de la Serralada Prelitoral Catalana a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, que limita amb les comarques del Baix Camp, la Ribera d'Ebre, les Garrigues i la Conca de Barberà.
Està situada en un terreny accidentat amb turons i la serralada del Montsant, pràcticament només presenta una plana, petita, al voltant de la seva capital: Falset.
És juntament amb la Rioja la única que té denominació d’origen Q( qualificada) pels seus vins.
Té oliveres, ametllers i avellaners, que fan una avellana petita però molt gustosa.
Dintre de la comarca, hi ha dos D. O. : Priorat i Montsant.
Curiositat:
Ha passat de ser una comarca deprimida a una que tira endavant amb força, gràcies a la qualitat del vi, que és dels millors del Món!!! #paisatgesimpagablesbe #quasiqmzero #elmanescalfañé

04-10-21 tempus discurrit...

 Els calçots comencen a treure el nas. 

#CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

03-10-21 tempus discurrit....

 La ruta del Modernisme barceloní.
Organitzada gràcies a una guia que val la pena comprar, podent organitzar les visites en quatre dies i visitant fins a 120 edificis o llocs modernistes de BCN, amb una explicació acurada de cadascun d’ells. I amb descomptes per visitar els edificis.
Curiositat:
La ruta està senyalitzada amb aquestes rajoles vermelles que tenen el panot de la flor modernista. #edifisssingularsdeBCN #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

02-10-21 tempus discurrit...

 Passeig de Gràcia (6 i últim)
Avui la “Manzana de la discòrdia!!!
Baixant més avall, cap a mar, entre Aragó i Consell de Cent, hi trobem tres joies significatives dissenyades pels tres arquitectes més trempats de l’època.
Com que las tres cases valen una visita guiada, que ben programada, és pot fer en un sol dia, no m’estendré.
La casa Lleó MORER de Domènech i Muntaner, la casa Amatller d’en Puig i Cadafalch i la casa Batlló de l’Antoni Gaudí, son fruit de les disputes entre els amos que volien “fardar”. I per suposat dels arquitectes per demostrar la seva “intel·ligència” arquitectònica!!!
Curiositat:
Hi ha dos edificis que sovint s’inclouen i estant ubicats a la mateixa “manzana”: casa Mulleras de Lluis Sagnier i la casa Bonet de Marcel•lià Coquillà. #edificissingularsdebarcelona #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

01-10-21 tempus discurrit...

 Passeig de Gràcia(5)
Baixant cap el mar a ma esquerra trobem l’últim edifici civil d’en Gaudí: la Pedrera (casa Milà).
És una obra d’art, visualment, tot i que els envejosos li deien la “mona de Pasqua”, inclús el mateix nom de pedrera ja era despectiu. Arquitectònicament, una passada, considerada una obra innovadora en comptar amb una estructura de columnes i plantes lliures de murs de càrrega. De la mateixa manera, la façana –totalment de pedra– és autoportant, és a dir, no ha de suportar càrregues de les plantes. Un altre element innovador va ser la construcció del garatge soterrat.
La part de les golfes i el terrat eren més altes del màxim permès per l’Ajuntament, al igual que un pilar de la façana que estava dintre de la vorera i a més a més excedirà en volum el permès. Això era degut a que Gaudí canviava sobre la marxa els Plànols originals per adaptar-los a les necessitats constructives.
Curiositat:
Altres propietaris del passeig de Gràcia es varen enfadar amb els Milà i els varen deixar de saludar, argumentant que la genialitat de Gaudí faria baixar el preu de sòl a la zona. (Sic) #edificissingularsdebarcelona #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

30-09-21 tempus discurrit...

 Passeig de Gràcia(4)
La part financera, també hi té o hi ha tingut edificis importants.
Un va tenir ressonàncies polítiques ja que es va intentar perseguir a un que era President de la Generalitat i l’altra, encara actiu, ha perdut força ja que van “centralitzar la Borsa”.
Banca Catalana va començar amb la B. Dorca d’Olot i va anar comprant entitats: B. de Girona, B. D’Expansió Comercial, B. de Barcelona, B. Industrial de Cat. , B. Industrial del Mediterrani. Finalment va ser absorbida pel BBVA. La seu al número 84, te una doble façana de vidres.
La Borsa de BCN, té una Seu històrica que és la Llotja de Mar, però va ser traslladada al Passeig de Gràcia numero 19, on encara hi roman però amb moltes limitacions.
Edificació molt austera i sense valor arquitectònic.
Curiositat:
Hom afirma que l'entitat (Banca Catalana)va finançar activitats catalanistes de tota mena, fins i tot el fitxatge de Johann Cruyff pel FC Barcelona el 1974 #edifisissingularsbcn #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

29-09-21 tempus discurrit...

 Passeig de Gràcia(3)
De fet el Passeig no s’acaba al Cinc d’Oros sinó que tota la zona dels Jardinets de Salvador Espriu encara ho és i a la part de muntanya i ha un edifici, ara hotel, que tanca quasi el Passeig, deixant el carrer Gran de Gràcia com un carrer més estret.
La casa Fuster es obra de Lluis Domènech i Muntaner, és per tant modernista i a fe que val la pena dedicar-li una vista si esteu a prop.
Construïda sobre el solar que ocupava la fàbrica de xocolata Juncosa. A la planta baixa hi havia el cafè Vienès famós per les tertúlies.
Més tard si van fer vivendes. Destaca sobretot la primera planta, la noble on vivien els Fuster, la columnata i la cantonada cilíndrica, especialment la base on s’aguanta.
Te cinc plantes, un terrat i un soterrani on hi havia hagut la sala de ball: el Danubio Azul
Curiositat:
Precisament els jardins s'anomenen així en honor del poeta, ja que en un dels despatxos de la torre cilíndrica de la cantonada Espriu hi va crear gran part de la seva obra literària #edificissingularsdebcn #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

28-09-21 tempus discurrit....

 Passeig de Gràcia(2)

La plaça del Cinc d’Oros, de fet no és una plaça sinó una intersecció de la Diagonal amb el Passeig, ha passat moltes vicissituds, des de 1907 fins el 1957 hi va haver-hi una rotonda amb una farola a cada cantonada, que junt amb la central feia que des dels pisos semblava que es veia la carta del cinc d’oros.
Cada govern i cada dictadura hi va fer instal·lar-hi les oportunes escultures commemoratives a l’igual que van canviar el nom de la plaça.
Fins que ha quedat únicament el monòlit, però abans hi va haver: una imatge de la República, un àguila franquista, que els barcelonins anomenaven el ”gran lloro”, un escut franquista.
També ha canviat de nom: Cinc d’Oros, Pi i Margall, de la Victòria, Carles I rei d’España i ara es torna a dir Cinc d’Oros.
Hi ha un edifici significatiu al cantó de mar-Llobregat: el Palau Robert, construït a finals del XIX, un marques d’origen gironí.
Curiositat:
L’obelisc és de granit negre, fa 20 metres d’alçada i també ha donat un nom popular a la plaça, la del “llapis”!!! #edifisissingularsbcn #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

 

27-09-21 tempus discurrit....

Passeig de Gràcia (1)
És a la Dreta de l'Eixample, tot i que en una posició molt central, connecta la plaça de Catalunya, a la banda de mar, amb el carrer Gran de Gràcia, a la banda de muntanya.
Fa 1.6 km de llarg i travessa tot l'Eixample; i és, de lluny, el carrer més ample de la ciutat, amb 42 metres.
Hi ha edificis singulars del Modernisme i del seus principals arquitectes.
L'antic camí rural, flanquejat per horts i cases rurals, era la via principal per anar de la vila de Gràcia (municipi independent fins al 1897) fins a Barcelona, per on s'entrava a través del portal de l'Àngel. El primer projecte d'urbanització, ideat per l'Ajuntament de la ciutat, data de 1821.
El nou passeig, inaugurat el 1827, va esdevenir el lloc favorit on l'aristocràcia va exhibir les seves habilitats en l'art de muntar a cavall i els seus cotxes luxosos al llarg del segle xix. En aquesta època el passeig va esdevenir un dels llocs d'esbarjo més coneguts de la ciutat, amb cafès, restaurants, sales de ball, atraccions i teatres d'estiu.
Les fotos estan fetes des dels jardins on comença el carrer Gran de Gràcia
Curiositat:
Ha esdevingut un Passeig que si parlen molts idiomes i molt poc català, vaja que és ple de gent forània!!! #edificissingularsdeBCN #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé