Tempus discurrit... 05-04-21

 Els Quatre Gats fou una cerveseria cabaret inaugurat a Barcelona el juny de 1897,situat al carrer de Montsió, als baixos de la Casa Martí, edifici modernista de Josep Puig i Cadafalch.

Ocupava el solar del convent de Santa Maria de Montsió, un edifici del segle XIV que havia estat traslladat el 1888, pedra a pedra, a la Rambla de Catalunya

Va ser un dels nuclis del Modernisme a Barcelona.

Va ser creat i regit per Pere Romeu, que havia treballat com a cambrer al cabaret Le Chat Noir de París. Els seus socis foren el pintor Ramon Casas, el drapaire enriquit Maties Ardèniz i el banquer Manuel Girona.

Ràpidament va ser adoptat com a lloc de trobada d'artistes i personatges insòlits. En foren impulsors i habituals els artistes Santiago Rusiñol, Ramon Casas i Miquel Utrillo i músics com Enric Granados, Isaac Albéniz o Lluís Millet. Els Quatre Gats s'inscriu en una llarga tradició de tertúlies, cenacles i caus d'art barcelonins. Al local s'hi realitzaren vetllades literàries, espectacles de titelles i d'ombres, informals vetllades musicals a càrrec de Granados, Malats, Albéniz, etc., lectures poètiques i sobretot exposicions d'art de Nonell, Pichot, Gosé, Torent o Picasso, les dues primeres individuals del qual tingueren lloc al local el febrer i el juliol del 1900.

Curiositat:

El quadre “Ramon Casas i Pere Romeu en tàndem”d’en Casas estava darerra el mostrador. 

#edificissingularsBCN #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

 

 

Tempus discurrit... 04-04-21

 El rellotge de llum construït pel rellotgerJuan Cabrerizo per encàrrec de la Banca Rosés, propietària de l’edifici a la Via Laietana, davant la finca núm. 69, de 1935, com a element publicitari de la companyia.

Està construït amb pedra artificial, ferramenta de llautó i discs de vidre glaçat. Marcaven les hores i els minuts amb esferes lluminoses. A la part central recreen l’efígie del déu Hermes amb l’escut de Barcelona, que precisament era el logotip d’aquesta banca, que als anys 50 del segle passat va passar a ser el Banco Condal, i no va tenir cura dels rellotges. Amb els anys, es van anar fent malbé per manca de manteniment.

El rellotge de Via Laietana és el segon que va construir el mestre Juan Cabrerizo, i es va inaugurar la nit de cap d’any de 1935. Sembla que havia tingut un carilló de fusta amb altaveus al terrat com a reclam publicitari.

A final dels anys 1980, la Conselleria de Governació de la Generalitat es va instal•lar en l’edifici de Via Laietana, 69, i va fer una reparació parcial del rellotge, que va funcionar durant un temps. Anys després, la conselleria va marxar de l’edifici i darrerament es trobava en estat d’abandó i molt malmès.  

#cosessingularsdeBCN #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

Tempus discurrit... 03-04-21

 La pera de Sant Joan o pera del Castell es un tipus de peres que destaquen per ser les més primerenques i les més petites.
El seu origen més probable és als Països Catalans, potser a Mallorca.
La perera (pyrus communis)que fa aquestes peres és un arbre caducifoli, les peres son menudes de color groc verdós clar amb una galta vermella a la banda on li toca el sol que fan uns 4 cm de llargada amb un diàmetre de 3 cm. L'arbre floreix entre març i abril i els fruits maduren entre mitjan juny i principi de juliol, d’aquí agafa el seu cognom. La seva polpa és blanca i cruixent. S'acostumen a menjar amb la pèla. Com a inconvenient té que es torna fàcilment “lloca”(fosqueja per dins) i per tant no es pot guardar.
Curiositats:
No totes les peres cauen per Sant Joan, que algunes en maduren per Sant Pere. No són les úniques peres lligades a un sant, n’hi ha d’altres com la de Sant Jaume, que madura a la darreria de juliol; la de Sant Llorenç, petiteta i groga o la candieta, a punt per Santa Càndia, patrona de Falset, a primers de setembre. 

#CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

Tempus discurrit... 02-04-21

 Actualment la supervivència de l’espècie humana, en quant a l’alimentació, depèn en gran part a la pol·linització de les plantes ( un 85% son angiospermes, que tenen flor que es converteix en fruit que conté la llavor ( flor> fruit> llavor), i un 15% son gimnospermes, que les llavors no estan envoltades de fruit(pi> pinya> pinyó).
Hi ha dues classes de fecundació vegetal: directa en la mateixa flor o creuada des de dues flors diferents i depèn del vector: anemòfila, produïda pel vent o entomòfila per insectes.
Les abelles son els insectes pol·linitzadors per excel·lència, es diu que més del 80% de la pol·linització es obra seva. El del vídeo no es pas una apis melifera sinó un borinot.
Curiositat:
Les plantes que es pol·linitzen pels insectes, fan mes olor que les que ho fan pel vent. 

#CMdlGBE #naturalocalBE #faunalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

Tempus discurrit... 01-04-21

 Ahir la boira pixanera ens va obsequiar amb un reguitzell d’imatges com aquesta teranyina perlada a la figuera o les gotes de condensació de les branques de la freixa o aquesta rosada sobre unes flors. #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

Tempus discurrit... 31-03-21

 El cirerer ja ha florit!!!
El cirerer (Prunus Avium) es un arbre caducifoli originari d’Europa i Àsia Occidentals.
Es troba sovint en estat salvatge fins a 1500 metres d’alçada. Les cultivades, típiques en molts horts i jardins son el resultat del creuament de dues espècies: Avium i Cerasus.
No els hi agraden gaire les podes.
Les flors son blanques , agrupades amb 5 pètals; de polinització creuada per insectes, la floració sols ser a finals de mars principis d’abril.
La cirera és el seu fruit de tipus drupa( del llatí druppa = oliva). Les varietats més apreciades son: burlat, starking, hedelfingen, cor de colom i picota.
Curiositat: remenar les cireres, frase feta que vol significar a la persona que te poder i dirigeix els assumptes, sovint des de l‘ombra. #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #conrreudirigt #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

 

Tempus discurrit... 30-03-21

 L’oli de colza.
Ara molts dels nostres camps es tenyeixen de color groc, un groc intens, degut a la flor de la colza (brassica napus).
D’ací a un parell de mesos, les espigues quederan d’un color fosc, i dintre d’elles hi haurà les llavors de la colza. Aquestes, una vegada recollides, se’n poden obtenir dos productes ben diferenciats: oli per a consum o biodièsel.
L’oli de colza, també anomenat de canola (una varietat canadenca), conté productes tòxics que extreuen amb hexans, un dissolvent potent. A Espanya cap a l’any 1981 va haver-hi una intoxicació pel seu consum (20.000 afectats i més de 500 morts) degut a que un oli destinat a usos industrials, tenyit amb anilines, es va desnaturalitzar i va pasar al consum humà.
Tota la colza que veiem als nostres camps va per a la producció de biodièsel a la planta francesa que hi ha Sete, en fabrica unes 500.000 tones.
Curiositat:
No fa pas massa el camp produïa productes per consum animal, ara per a estris mecànics de quatre rodes.
#naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

 

Tempus discurrit... 29-03-21

 Lluna plena o vella de Març, ideal per plantar patates, han d’estar una mica grillades, si son petites, millor plantar-les senceres, si son grosses, es poden partir a troços sempre i quan tinguin almenys dos grills i quan les plantem a uns 10 cms de la superfície, a menys profunditat les que neixen poden veure la llum i tornar-se verdes, llavors tenen solanina una substància tóxica que cal evitar. De totes maneres diuen: PAGÉS lluner no omple mai el graner. #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

 

Tempus discurrit... 28-03-21

Els pigments biològics, també coneguts simplement com a pigments o biocroms són substàncies produïdes per organismes vius que tenen un color que és el resultat de l'absorció de la llum. 

Els pigments biològics inclouen els pigments vegetals i els pigments florals. 

Moltes estructures biològiques, contenen pigments en cèl·lules especialitzades, anomenades cromatòfors.
El color del pigment difereix del color estructural en el fet que és el mateix per a tots els angles de vista, mentre que el color estructural és el resultat de la reflexió o la iridescència, normalment causat per estructures multicapa.
La funció principal dels pigments en les plantes és la fotosíntesi, la qual usa el pigment verd clorofil·la.
Altres funcions dels pigments en les plantes inclouen l'atracció d'insectes a les flors per afavorir la pol·linització. #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

 

Tempus discurrit... 27-03-21

 Olivera milenaria a Sant Sadurní de l’Heura.
L'olivera (Olea europaea) és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor, Anatolia la part asiàtica de Turquia, que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània. La varietat silvestre rep el nom d'olivera borda o ullastre. Un lloc plantat d'oliveres és un olivar, oliverar o olivet.
Son arbres perennes i poden ser milenaris, entre 1000 i 2500 anys.
La fulla és d'un color verd fosc, al revers, en canvi, les fulles són de color verd gris platejat a causa de la presència dels estomes, que només són en aquesta banda inferior de la fulla, i eviten la pèrdua d'aigua.
El fruit és l’oliva, el pes de les olives varia entre 1 i 12 grams segons les varietats. Per exemple, són molt petites les olives de les varietats Arbequina i Koroneiki i són molt grosses l'Ascolana i la Gordal. De les olives s’en treu l’oli(entre un 15 i un 25 %).
L'insecte que causa els problemes més seriosos en l'oliva és la mosca de l'oliva(Bactrocera oleae), es combat amb el control biològic.
Curiositats:
A la conca del riu Sènia hi ha més de 4.500 oliveres milenaries.
Les de salar, tenen un pinyol més gran i tenen menys carn
A l'Antiga Grècia, l'oli d'oliva era considerat sagrat i era usat per ungir reis i atletes. #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #arbresmonumentalsBE #elmanescalfañé

tempus discurrit... 26-03-21

 El flamenc (phoenicopterus) es un ocell esvelt amb una alçada entre 80 i 150 cms. Hi han 6 espècies al Món, amb un bec característic i unes cames i un coll llarg, tenen 4 dits, 3 davant palmats i un de petit al darrera. Al bec superior te unes làmines que li permeten filtrar els fangs de llacs poc profunds.
Viuen des del nivell del mar fins a 5000 metres d’alçada. Fan un niu de fang on hi sol haver un sol ou, que coven 30 dies. Els adults tenen plomes de color rosa-vermellós degut als carotenoides de les algues i els crustacis(artemia salina en els salars).
Aquest de la foto, és metàlic i te dos caps, fet per un artista prop de Grenoble, estaba motoritzat i feia certs moviments.
Curiositats: vola amb el coll i les potes estirades, dorm sobre una sola cama i pot viure fins a 40 anys!!! 

#quasiqmzero #naturanolocal #faunanolocal #elmanescalfañé

 

tempus discurrit... 25-03-21

 L'església parroquial de Sant Sadurní de l'Heura és una construcció (1773-1777) de grans dimensions, d'una nau amb capelles laterals Els murs lateral presenten contraforts i les capelles tenen coberta de teula a una vessant, mentre que la nau és coberta a dues vessants. A la façana principal, orientada a migdia, hi ha la portada, amb obertura d'arc rebaixat i pilastres a banda. A la part superior d'aquest conjunt hi ha una fornícula i, més amunt encara, una rossasa o rossetó.

A la banda de ponent de la façana s'alça un campanar de base quadrada, i un altra campanar a Llevant. Hom creu que aquest campanar va formar part de les defenses del desaparegut castell de Sant Sadurní. La resta d'elements antics de l’època romànica es troben totalment tapats per l’arrebossat.

Curiositat:

Hi ha documentació relativa a l'església de Sant Sadurní des del 978, del període romànic conserva l'antic campanar, anomenat "campanar vell".

#quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #edificacionsantigues #elmanescalfañé

 

Tempus discurrit... 24-03-21

 L’adaptació al medi és vital per a la supervivència tant de l’espècie com la de l’individu.
Dintre del nínxol ecològic on vivim, les plantes, tot i que semblen lentes i dèbils, sovint ens donen exempla d’aquesta adaptació vital.
Sense aquest sentit adaptatiu la Selecció Natural no seria possible i l’evolució comporta la desaparició d’espècies, que no tenen per que ser les més débils, sinó les que menys s’han sapigut adaptar al medi.
#naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #elmanescalfañé

Tempus discurrit... 23-03-21

 El radar del Puig d'Arques, és un model de radar meteorològic que fou instal·lat l'any 2002. Està en un edifici de 19 metres d'alçada, ubicat al cim del Puig d'Arques, en ple Massís de les Gavarres, al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (al Baix Empordà). Per a la instal·lació del radar , a part d’incloure mesures d'integració paisatgística i de la PÈSIMA restauració de l'entorn, com és el cas del dolmen, va fer falta asfaltar el camí que mena cap a Romanyà i ensorrar-hi un tub per a portar electricitat fins al radar.
Així mateix, es va condicionar un pis de la torre per a les funcions de vigilància forestal, substituint l'antiga torreta de guaita, transformant-lo en un magnífic mirador de 360 graus de vista.
Curiositat: l’Onze de Setembre els Amics de la ratafia hi fan una trobada on obsequien amb un tast de coca i ratafia. #naturalocalBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

Les Zoonosi intervenen en el procès evolutiu???

 

Una zoonosi és una malaltia infecciosa transmesa pels animals no humans (normalment vertebrats) als humans.

La paraula deriva del grec zòon (animal) i nosos (malaltia) La majoria de brots de malalties infeccioses en els darrers anys són del tipus zoonosi (ja sigui pel seu origen o pel seu comportament general)

Malalties actuals importants com l'Ebola o la grip per influenzavirus A són zoonosis. Les zoonosis poden ser causades per diversos patògens com virus, bacteris, fongs o paràsits.

Dels 1.415 patògens que se sap que poden infectar els humans, el 61% són zoonòtics i més del 70% d'ells tenen el seu origen en animals salvatges. Tot i això, només es consideren zoonosis aquelles que de forma habitual impliquen una transmissió d'animal a humà.

Les zoonosis tenen diferents modes de transmissió.

1.               directa la malaltia es transmet directament dels animals als humans a través de mitjans com l'aire (grip) o a través de mossegades i saliva (ràbia).

2.               via una espècie intermèdia, anomenada vector, que transporta el patogen sense veure's infectat.

 Quan els humans infecten altres animals s'anomena zoonosi inversa o antropozoonosi.

La tuberculosi en elefants és un bon exemple d'aquest fenomen. L'exposició a patògens humans, com ara el virus respiratori sincitial o el virus del xarampió, és una amenaça creixent per a la supervivència dels grans primats.

Tècnicament és una malaltia que existeix normalment en animals, que son infectats o no, però que també pot infectar als humans. El reservori de la malaltia solen ser vertebrats, però també poden ser insectes i altres animals paràsits.

La malària, per exemple, és la zoonosi de major impacte mundial a causa de les morts que produeix anualment i la transmeten uns mosquits (Anopheles gambiae  que inocula el Plasmodium falciparum).

La salut ambiental, que en gran part s'ocupa de les zoonosis, ha emergit en els darrers anys com un camp interdisciplinari dins de la salut pública i integra la medicina humana, la veterinària, les ciències mediambientals i ciències de la VIDA a partir del concepte d'una 'sola salut'. En aquest context, cal destacar que l'escalfament global provocat pel canvi climàtic és una de les causes de l'actual increment del nombre de zoonosis transmeses per artròpodes, ja que fa possible l'expansió i supervivència d'aquests vectors a latituds més altes i a zones de major altitud, un fenomen que previsiblement anirà a pitjor en els propers anys.

Zoonosis acceptades per la OMS (Organització Mundial de la Salut)

1.               Adiaspiromicosi.

2.               Anaplasmosi.

3.               Ancilostomosi.

4.               Angiostrongilosi.

5.               Anisakiosi.

6.               Àntrax.

7.               Ascariosi.

8.               Arbovirus.

9.               Babesiosi.

10.            Bailisascariosi.

11.            Balantidiosi.

12.            Bartonel·losi.

13.            Botulisme.

14.            Esquistosomosi.

15.            Borm.

16.            Brucel·losi.

17.            Campilobacteriosi.

18.            Candidosi.

19.            Cenurosi.

20.            Clamidiosi ovina.

21.            Còlera.

22.            Coriomeningitis limfocítica.

23.            Criptosporidiosi.

24.            Diftèria, tant cutània com respiratòria, per Corynebacterium ulcerans.

25.            Difilobotriosi.

26.            Dirofilariosi.

27.            Demodicosi.

28.            Dengue.

29.            Dermatitis i artràlgies per Cheyletiella spp.

30.            Dermatitis pels àcars dels ocells (també anomenada gamasoidosi).

31.            Dermatofilosi.

32.            Equinococcosi o hidatidosi.

33.            Escherichia coli O157:H7.

34.            Encefalitis equina oriental.

35.            Encefalitis equina occidental.

36.            Encefalitis equina veneçolana.

37.            Encefalitis pel virus Chandipura.

38.            Encefalitis pel virus de Jamestown Canyon.

39.            Encefalitis pel virus de La Crosse.

40.            Encefalitis pel virus Powassan.

41.            Erisipeloide.

42.            Esparganosi.

43.            Esporotricosi.

44.            Fasciolopsiosi.

45.            Fasciolosi.

46.            Febre groga.

47.            Febre hemorràgica argentina.

48.            Febre hemorràgica boliviana.

49.            Febre hemorràgica de Crimea-Congo.

50.            Febre hemorràgica coreana.

51.            Febre hemorràgica de l'Ebola.

52.            Febre hemorràgica d'Omsk.

53.            Febre hemorràgica pel virus Alkhumra.

54.            Febre hemorràgica pel virus Lujo.

55.            Febre hemorràgica pel virus Ngari.

56.            Febre hemorràgica pel virus Sabiá.

57.            Febre hemorràgica veneçolana.

58.            Febre de Lábrea o febre negra de Làbrea. Essencialment, és una coinfecció pels virus de l'hepatitis B i D que provoca hepatitis fulminants en àmplies zones amazòniques.

59.            Febre de Lassa.

60.            Febre de Marburg.

61.            Febre Nipah.

62.            Febre Oropouche.

63.            Febre pel virus Bourbon.

64.            Febre pel virus Mayaro.

65.            Febre per mossegada de rata.

66.            Febre Q o coxiel·losi.

67.            Febre del Colorado transmesa per paparres.

68.            Febre de la vall del Rift.

69.            Febre maculosa israeliana.

70.            Giardiosi.

71.            Glossopeda (malaltia animal, la seva transmissió als humans és extremadament rara però possible).

72.            Gnatostomiasi.

73.            Granuloma de les piscines (o dels aquaris)

74.            Grip aviària.

75.            Hantavirus.

76.            Herpes B.

77.            Henipavirus.

78.            Hepatitis E (per VHE-3, 4 i 7).

79.            Himenolepiosi.

80.            Infecció pel Huaiyangshan banyangvirus.

81.            Infecció pel virus del Zika.

82.            Infecció pel virus Dobrava-Belgrad.

83.            Infecció pel virus Madariaga.

84.            Infecció pel virus Toscana.

85.            Infecció pel virus Usutu.

86.            Infecció pel virus Wesselsbron.

87.            Infecció pel coronavirus 2019-nCoV (Covid-19).

88.            Infecció per Blastocystis spp.

89.            Infecció per Edwardsiella tarda.

90.            Infecció per Malassezia spp.

91.            Larva migrant cutània.

92.            Larva migrant ocular.

93.            Larva migrant visceral.

94.            Leishmaniosi.

95.            Leptospirosi.

96.            Listeriosi.

97.            Malaltia del bosc de Kyasanur.

98.            Malaltia de Chagas.

99.            Malaltia de Newcastle.

100.          Malaltia pel virus del riu Ross.

101.          Malaltia pel virus de la vall Cache.

102.          Malaltia per esgarrapada de gat.

103.          Malaltia de Lyme i altres borreliosis.

104.          Malaltia de Creutzfeldt-Jakob, causada per l'encefalopatia espongiforme bovina o "mal de les vaques boges".

105.          Malaltia variòlica pels virus d'Araçatuba i Cantagalo.

106.          Malària.

107.          Melioidosi.

108.          Miasi genital.

109.          Miasi furunculoide.

110.          Oestrosi.

111.          Opistorquiosi.

112.          Orf (malaltia animal que pot originar zoonosis ocupacionals).

113.          Paragonimosi.

114.          Paràlisi neurotòxica transmesa per paparres.

115.          Pasteurel·losi.

116.          Pesta bubònica.

117.          Psitacosi o ornitosi o clamidiosi o "febre dels lloros".

118.          Queiletiel·losi.

119.          Ràbia.

120.          Rickettsiosi (febre botonosa mediterrània,[189] tifus exantemàtic i murí, febre de les muntanyes Rocalloses).

121.          Rickettsiosi varioliforme.

122.          Salmonel·losi.

123.          Sarna.

124.          Sarna per S. scabiei var. canis.

125.          Síndrome respiratòria aguda greu.

126.          Síndrome respiratòria de l'Orient Mitjà.

127.          Sodoku.

128.          Streptococcus equi, subesp. zooepidemicus.

129.          Streptococcus suis.

130.          Tifus de les paparres de Queensland.

131.          Tinya (per Micosporum canis).

132.          Toxoplasmosi.

133.          Tripanosomosi africana.

134.          Triquinosi per T. spiralis.

135.          Triquinosi per T. britovi.

136.          Triquinosi per T. murrelli.

137.          Trombiculosi.

138.          Tuberculosi bovina.

139.          Tularèmia o "febre dels conills".

140.          Tungosi.

141.          Verola dels búfals.

142.          Verola dels simis.

143.          Virus de la família Bornaviridae.

144.          Virus del bosc Barmah.

145.          Virus Cowpox.

146.          Virus Hendra.

147.          Virus Melaka.

148.          Virus del Nil occidental.

149.          Virus Louping ill.

150.          Virus Puumala.

151.          Virus Seül.

152.          Yersiniosi.