Tempus discurrit... 04-06-212

 Transhumància (5)
3r dia.
Diada curta, uns 10-12 quilòmetres, unes 6-7 hores. Per poder descansar i preparar el quart dia, que és el més dur de tots. 

Des de la Comella pugem per la serra del mateix nom, que corona el coll de Sant Julià, poc abans del qual deixem a mà dreta el trencant que puja a l’ermita de Sant Julià de Ribelles i agafem una nova marrada, que els primers anys va costar molt, ja que les vaques la desconeixien. 

Enguany, però, amb el fil al costat esquerre, arribem sans i estalvis fins al rierol del coll de Ribelles i parem al camp d’en Quel, a sota de Can Domer i a prop del Molí del Morató.
 

Curiositat:
Les vaques capdavanteres, son les líders del ramat (estructura piramidal), recorden els camins i passos, costa molt fer-les canviar el “xip” d’un any a l’altre. I les marrades son corriols, sovint torrenteres, que tot baixant-hi s’eviten les zigzagueigs dels camins de muntanya. #transhumànciaBERI #naturalocalAG #faunalocalAG #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

 

Tempus discurrit... 03-06-21

 Transhumància (4)
2n dia.
Llarg, uns 20 quilòmetres. Entre 11 i 12 hores, i pesat pels desnivells acumulats, sobretot al coll de Bassagoda i el de Principi.
Des d’Albanyà passem per Can Ferrers, acompanyem la Muga fins a trobar el torrent del Pincaró i, deixant el GR-11, pugem per arribar al pla de Can Coll, on esmorzem. Deixem l’ermita de Sant Joan de Mussols (890 metres) al cim de la serra de Corsavell, a mà esquerra, i per les «escaletes», pas estret, per on el ramat ha de pujar en fila índia, anem pujant pausadament cap a assolir el coll de Bassagoda, on enllacem novament amb el GR-11, que abandonem per baixar i pujar cap a la creu de Principi. Allà dinem i deixem menjar el ramat. Els joves posen fil per fer una marrada que ja s’havia fet els anys anteriors. Posen fil fals a l’esquerra. Baixem cap a la Comella, cauen quatre gotes però ens deixa tranquils i podem parar la tenda i dormir fins a dos quarts de sis, per poder aviar a les sis.
Curiositat:
Els arbres d’Iberia, no es van pas tallar per fer naus pels “castellans” (l’Armada Invencible), sinó per fer camins i prats per pasturar-hi les ovelles merines. #transhumànciaBERI #quasiqmzero #elmanescalfañé

peremaria3449

L'armada invencible, era el nom que sarcàsticament li donaven els anglesos. La seva missió era envair Anglaterra. Va ser derrotada a la batalla de les dunes. 😂😂😂

 

_dani_salva  És avui Jaume?

Tempus discurrit... 02-06-21

 Transhumància(3)
Aquest és l’itinerari que estem fent:
1r dia. Jornada dura, més de 26 quilòmetres, unes 12 hores, ja que més del 75 % del trajecte es fa sobre l’asfalt.
Des dels paratges de la Falguerona aviem el ramat a les sis del matí, quan clareja, travessem tota la garriga i les brugueres cap als camps del Mas Pi, carretera Gi-510, Terrades i Sant Llorenç de la Muga. Dinem al Molí de la Cadamont i posem fil fins a Albanyà pel voral de la carretera per evitar problemes amb els camps de civada. Passem per la Mare de Déu de Palau i tanquem les vaques al Mas de l’Illa, a tocar del càmping d’Albanyà.
Curiositat:
La MESTA va ser una organització que va agafar tal embranzida que el “Rey” hi va posar ma!!!
Era important ja que era la única entrada de divises a España, doncs la llana de les OVELLES MERINES va vestir durant quatre segles a més de mitja Europa. #transhumànciaBERI #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

frovira1

Quan arribeu a Setcases?

Tempus discurrit... 01-06-21

 ranshumància (2)
A Catalunya, de transhumàncies pràcticament només se’n fan de ramats d’ovelles, i poques; i tan sols una de vaques, la que fan els germans Fontdecaba de la Moixa de Llanars, al barri de Feitús.
Enguany, com d’altres anys, els hem acompanyat des del 31 de maig fins al 4 de juny vam portar: 191 vaques, 1 brau i un centenar de vedells, en total cap a 300 caps de bestiar boví.
Des d’Avinyonet de Puigventós fins a Llanars amb l’ajut de 10 pastors, un gos (en Tarzan) i un cotxe d’assistència que porta els queviures, fil per a pastor elèctric, paraigües, la tenda (per si plou), sacs de dormir i aigua.
Curiositat:
Els camins ramaders tenien a cada tram un vigilant, que es cuidava de mantenir-lo i cobrava el pas,
vigilant també l’ordre de pas que s’havia establert en l’assemblea de la Mesta ( reunió o “concejo” de ramaders) i sobretot les zones de pastures. #transhumànciaBERI #naturalocalAE #faunalocalAE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

 

 

Tempus discurrit... 31-05-21

 La transhumància (1)
L a transhumància és un sistema d’aprofitament de les pastures. Per tant, a l’estiu els ramats mengen al Pirineu i a l’hivern, a la plana. Es tracta d’un sistema tan antic com la humanitat, a partir de l’assentament dels agricultors i el desplaçament dels ramaders amb els seus ramats, fets que des de sempre han provocat disputes i mala sang entre uns i altres.

Els camins ramaders han de tenir una sèrie de característiques: 

1- llocs perquè hi pugui dormir el ramat, 

2-llocs per a menjar, 

3-llocs per poder beure aigua i 

4- llocs per descansar durant el dia. 

Per això al llarg del temps han quedat ben determinats i amb molt poques modificacions, tot i que n’hi ha hagut molts que han desaparegut. ( el ramat travessant la Muga a Sant Llorenç) 

 Curiositat: 

Els camins ramaders (cañadas reales) es varen oficialitzar a l’edat mitjana, concretament el 1273, i els va fer oficials Alfons X el Savi. A la península Ibèrica n’hi va arribar a haver fins a 30.000 quilòmetres, dels quals queden relativament pocs. #transhumànciaBERI #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

Tempus discurrit... 30-05-21

 Els sembrats.
El paissatge empordanés va canviant dia a dia.
Hem passat del groc de la colza al verd dels sembrats i tot que ha fet un maig molt poc asoleiat, el cicle vital no s’ha pas parat.
Aquell verd clar dels ordis i el més fosc dels blats, va canviant de color i dintre de pocs dies, veurem com un groc-daurat predomina, deixant un paissatge d’ocres que ens porta cap a l’estiu.
Curiositat:
Si el canvi de color en lloc de ser cap daurat és més blanquinós és una mala senyal ja que vol dir que la maduració del gra ha estat massa ràpida i la seva mort també, cosa que influeix en la seva qualitat i en especial al seu pes específic. #naturlocalBE #floralocalBE #quasiqmzero humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

 

Tempus discurrit... 29-05-21

 Els IN-COMBO-STIBLES (2) My wai.

annacastell

Ueeeee

Tempus discurrit... 28-05-21

El margall bord (Hordeum murinum)
Es tracte d’un altre TRAPASACS.
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, arriba als 60 cm d’alçària, de fulles allargades i d’espigues molt denses, amb arestes llargues.
Es fa en vores de camins, erms, terrenys fressats i te una expansió mundial

Parenta de l'ordi (Hordeum vulgare).

Té molts noms populars: espigadella, espigatrencat, pèl de ca, blat de formiga, blat de sant joan, civadeta borda, cua d'euga, ordi bord, ordi salvatge, rompsac, trauca-sacs.

Les arestes es fixen fàcilment a la pell d'animals, al pel o a la roba.

Curiositat:

Així com la cogula, quan està madura l’espiga, i gràcies a l’aresta, s’aferra facilment als pels de vora les orelles dels gossos fins que penetra al conducte auditiu on provoca una otitis, poden arribar a perforar el timpà, donant feina als manescals. #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

Tempus discurrit.. 27-05-21

 La cugula és una gramínia del gènere Avena (avena faria o avena fatua). És una mala herba.
S’assembla molt a la civada (avena sativa), però sempre es més alta i sobresurt de tots els sembrats. Ni ha a molts marges, vora els camps i els camins.
Fa una inflorescència en forma de panícula (eix amb ramificacions) que acaba desprenent-se sencera quan madura cosa que la diferencia de la civada que cada llavor es desprèn individualment. Els noms científics de fatuasterilis i ludoviciana (boja) es refereixen al fet que semblen que no tinguin gra (en realitat cau ràpid de l'espiga).
Les llavors poden quedar enterrades i sobreviure fins a quasi 10 anys, cosa que la fa difícil eliminar-la.
La llavor forma part dels TRAPA-SACS: grans que tenen una forma lanceolada, amb unes arestes que fa que només pugui tirar endavant. TRAPA-SACS, pot venir d’estripar o sia trepar o foradar. Solen entrar a les orelles i nas dels animals de companyia.
Curiositat:
És conegut un joc que es fa per saber les novies i nuvis que un té, una vegada has retirat les llavors de la tija i les tires al jersei de la persona escollida. #CMdlGBE #naturalicalBE #floralocalBE #quasiqmzero #elmanescalfañé

nuriaduchdausa

Gràcies @el_manescal ! Ets la meva wikipedia 🙌😍

 

tempus discurrit... 26-05-21

 Quan hom menys s’ho pensa salta la llebre.
Caminant al matí he trobat aquesta estesa de civada tallada per tal que s’eixugui i es pugui embalar.
Cal reduir la humitat des de un 85-90 % fins a un 25-30%, bales embolicades -micro sitges- o bé un 15-18%, bales seques.

Els jardiners del territori, els nostres agricultors i pagesos, han après ràpidament i amb la maquinaria actual poden arribar a fer aquestes paral·leles corbes.
Abans les màquines segadores només tallaven, les primeres mecàniques les tirava un cavall i tenien una pinta amb unes ganivetes que tallaven el ferratge. Avui però son segadores-condicionadores, el que vol dir es que no tallen sinó que aplasten, amb la qual cosa augmenta la superfície d’evaporació i escurcem el període de assecatge i el perill que no es mulli.
#naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #emnanescalfañé

 

jesus_marti_campmajo

Baixant de coll bregó cap a Rabioses?

el_manescal

Si, on hi havien els eucaliptus d’en Botó!!!

tempus discurrit... 25-05-21

 Contrallum 33.- olivera. #CMdlGBE #natuuralocalBE #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

peremaria3449

Curiositat: no hi ha cap explicació didàctica.

el_manescal

No he trobat els llibres de bon matí!!!😉

Tempus discurrit... 24-05-21

 Estisoretes
Avui me'n he trobat una d’albina!!!
Forficula auricularia, la papaorelles comuna o tisoreta europea, és un insecte dermàpter omnívor, tenen dos apèndixs abdominals que li donen nom. Te dues ales però quasi no les desplega mai. Són inofensius i tendeixen a habitar en els llocs on ho fan els humans. F. auricularia és una espècie que té cura dels seus fills i ha sobreviscut en una gran varietat d'ambients.
Són actius principalment de nit, s'alimenten des de matèria vegetal a petits insectes. Són més aviat carronyaires que depredadors. De dia es solen amagar en escletxes i petits caus per a no ser depredats.
Ponen, les femelles, uns 50 ous en un niu, on s’alletarguen fins a la primavera que es quan neixen les nimfes a les que cuiden durant un mes.
Curiositat:
El nom de papaorelles prové del rumor que aquests insectes entren a les orelles humanes i fins i tot poden entrar dins el cervell. Evidentment que és només una llegenda urbana!!! #CMdlGBE #naturalocalBE #faunalocalBE #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

tempus discurrit... 23-05-21

 Ahir els IN-COMBO-STIBLES, vàrem fer el primer i potser únic concert!!!
L’escola Municipal de Música Conrad Saló intenta fer una socialització de la música i, a part de la Cobla, ha Creat una sèrie de grups per tal de que les/els alumnes aprenguin a tocar en conjunt. Al combo d’adults: InCOMBOstibles ens dirigeix l’Óscar i hi toquem: un piano, un saxo, dos clarinets, una bateria i una tenora. L’Ajuntament procura que en alguns dels seus actes actuïn aquests grups, per anar agafant “taules” (Tenir experiència com a actor.) No hi ha edat per aprendre a tocar un instrument i us animo a fer-ho. Sempre m’ha semblat que la MÚSICA és el MILLOR que hem fet com a espècie per deixar de ser homínids i ser més humans. #músicadeconjunt #elmanescalfañé

 

tempus discurrit... 22-05-21

 Passejant pel barri de la Ribera (5)
El concepte Gremi defineix un conjunt de persones que practiquen el mateix ofici; solien concentrar-se en un mateix carrer. A Barcelona, com a d’altres ciutats, hi ha carrers que mantenen el nom de l’ofici que allà s’hi havia realitzat durant molts anys.
Els artesans eren els “ministerials”: menestrals, persones que es guanyen la vida fent treballs manuals o mecànics !!!
Heus ací alguns dels carrers:

Carrer dels Assaonadors
Carrer dels Corders
Carrer de les Semoleres
Carrer dels Cotoners
Carrer dels Mirallers
Carrer dels Sombrerers
Carrer dels Abaixadors
Carrer de les Caputxes
Carrer dels Canvis vells
Carrer dels Canvis Nous
Carrer de la Vidrieria
Carrer de la Formatgeria
Carrer dels Flassaders

Per últim el carrer de l’Argenteria que des de la plaça de S. Maria ens porta a la Via Laietana.

Curiositat:
Cada corporació tenia la seva confraria, agrupació de caràcter religiós amb funcions socials i benèfiques amb un sant patró que la representava. Ajudaven els que ho necessitaven i les vídues i els orfes. #trepitjantBCN #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

Tempus discurrit... 21-05-21

 La “solanum tuberosum” (2)
La seva floració es dóna a la primavera i a principis de l'estiu, depenent del lloc.
Les flors es presenten agrupades en cimes i són blanques o violetes amb uns estams grocs molt visibles, amb cinc sèpals i una corol·la formada per cinc pètals soldats.
Les patates s'utilitzen per a cuinar un dels plats més populars del món: les patates fregides.
A Mallorca es fan servir per preparar el tombet, el Frit mallorquí i les coques de patata.
Les patates també es fan servir per elaborar el vodka.
Curiositat:
Per al consum humà la seva producció només és superada per tres cereals: el blat, l'arròs i el blat de moro. No obstant això, els tubercles de la patata brinden un rendiment per hectàrea diverses vegades superior a aquells que s'obtenen amb els grans dels cereals. #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

peremaria3449

També són molt populars les patates braves del bar Tomás, a Sarrià.

 

Tempus discurrit... 20-05-21

 Sant Joan de Salellas (2). Ermita romànica restaurada al 1985, està situada prop del mas de Can Salellas. Construïda entre els segles X-XI, presenta en els seus murs “opus spicatum” una manera de construir murs i paviments. L'opus spicatum (terme llatí que significa obra en forma d'espiga), o d'espiga de blat, o espina de peix, és un tipus de construcció utilitzada en temps dels romans i medievals. Consta de maons, rajoles o pedra tallada posats en un patró en forma d'espiga.
Com a paviment no presenta cap dificultat, el més gran que he vist és el de la plaça del Campo a Siena.
En canvi en la construcció de murs amb pedres planes i allargades, dona inestabilitat a la pared, degut a les carregues oblíques. En podeu veure també a Santa Coloma de Fitor
Curiositat:
Hom pensa que en els murs te un caire més ornamental que constructiu, ja que en la simbologia cristiana és un element recurrent. #edificissingularsbe #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

 

Tempus discurrit... 19-05-21

 El cep es considera una planta de secà la qual, per sobreviure a les secades, ha desenvolupat unes arrels molt profundes que poden arribar fins als 5 metres de fondària.
És un arbust de fulla caduca. És una planta enfiladissa que s’emparra agafant-se mitjançant els “circells”, petites branques que es cargolen al suport que troben. Normalment els ceps tenen un tronc “soca o rabassó” de poca alçada.
De la soca en surten unes branques primes anomenades “sarments o redoltes”, d’aquests en surten fulles “pàmpols” alternes i també flors agrupades en inflorescències en forma de raïm. Les flors són blanques o verdoses.
Els de CMdlG ja tenen flors, però encara son tancades!!!
Curiositat:
Tot i que n’hi diem cep, el nom és vinya i el lloc on es cultiven s’anomena vinyes o vinyars.
#CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #elmanescalfañé

peremaria3449

Curiositat, a la comarca del Priorat, les arrels poden arribar, fins i tot, als 10 metres de profunditat.

 

tempus discurrit... 18-05-21

 La colza (Brasica Napus), està granant, aquells colors grocs que a part d’atreure al insectes polinitzadors, és una planta molt mel•lifera, atreu als humans per tal de fer i fer-se fotos, estan passant a un color verdós on cada flor pol·linitzada forma una tavella de uns 7 centímetres (coneguda científicament com a silíqua) amb 10-15 llavors d’entre 1,5-2 mil·límetres de diàmetre.
Encara ens caldrà esperar perquè passi a color beix i finalment a un color fosc, bastant negre.
Les fulles primàries, en aquesta etapa es tornen grogues, i cauen, queda només la tija, de fet és la mort de la planta: morir per renéixer, típic de moltes plantes.
Podem fer-ne: oli i/o tortó.
Curiositat:
És la tercera font més abundant d'oli vegetal i la segona font de proteïna més gran del món. #naturalocalBE #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

 

tempus discurrit... 17-05-21

 Santa Maria de la Mar, antigament Santa Maria de les Arenes, ( sembla ser que en aquesta zona hi podia haver agut una arena o amfiteatre romà) és una església del gòtic català, construïda entre 1329 i 1383.
A l’any 1005 apareix com a parròquia de Vilanova de la Mar, barri extramurs com vàrem explicar ja en el primer post.
El terratrèmol del 1428 enderrocà la rosassa i provocà la mort de 30 persones.
Té 4 portes: la de la façana principal, la de les Moreres, de Sombrerers i una a l’absís que dona al Passeig del Born.
Tot i que te tres naus, l’impressió que hom té al entrar-hi es quasi d’una sola nau.
Així com la catedral la va fer construir la monarquia, la basílica la va construir el Poble, contribuint-hi especialment els bastaixos, carregadors del moll.

Curiositat:
La construcció de l'església és l'assumpte principal de la coneguda novel·la d'Ildefonso Falcones, L'església del mar. #trepitjantBCN #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #edificissingularsBCN #elmanescalfañé