Tempus discurrit... 14-06-21

 La colza acaba el seu cicle vital, les tavelles estan seques i dintre ja hi tenim la grana que ha madurat.
La planta s’està morint però deixa descendència per a la conservació de l’espècie.
Una part gran de la grana anirà cap a França per fer-ne oli!!!
Una altra part tornarà per alimentar vaques i porcs.
Curiositat:
La part sòlida que en queda després de l’extracció de l’oli conté un 36-37% de proteïna bruta, que fa que després de la soja sigui un aliment altament proteic per l’alimentació animal!!! #quasiqmzero #naturalocalBE #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

 

Tempus disucrrit... 13-06-21

Les flors de la vinya.
Quan es formen tenen gran quantitat de clorofil·la i per tant son molt verdes (foto1)
Son tan petites, quan s’obren, que es veuen més fàcilment en la projecció de l’ombra que no pas directament. (foto2)
Entre el Maig i el Juny apareixen en els ceps les infructescències, que es transformaran poc a poc en raïm, aquest procés s’anomena “quallat”.
El quallat dura entre 2 i 3 setmanes. I passa de flor a baia.
No totes les flors son pol·linitzades i per tant no totes es convertiran en grans de raïm.
Durant la floració, les plantes necessiten unes certes condicions, a saber: temperatures al voltant dels quinze graus, molta llum solar i res de pluja. En cas contrari la pol·linització es veuria afectada, aturant el quallat de la fruita

Curiositat:
Al calendari del cicle vital de la vinya, la floració i el quallat succeeixen de maig a juny en l'hemisferi nord i de novembre a desembre en l'hemisferi sud. #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

Tempus discurrit... 12-06-21

 Les flors d’olivera han seguit el seu procés de fecundació anemòfila (produïda pel vent) i el pol·len ha arribat al seu destí.
Sovint aquesta classe de pol·linització dona lloc a processos albèrgics, ja que la producció de pol·len es molt elevada.
Les flors estan agrupades ( 10-40 a cada inflorescència) i n’hi ha de dues classes: perfectes i estaminíferes. Les perfectes son hermafrodites, o sigui tenen els dos sexes, i les estaminíferes només estams produeixen pol·len però no donen olives (fruit).

Des de que l’extracció de l’oli, no es fa per pressió ( es posava en esportins) el gust ha canviat i ja no queda aquella picor al coll deguda a elements que sortien de la morca (pasta, molla o molinada) al sobrepassar els 26-27 graus. Se’n diu extracció en fred i es fa per centrifugació!!!
A veure enguany com evolucionen i podrem tenir forces olives per salar!!!
Curiositat:
Es tracte de l’única “oliàcea” que dona un fruit comestible.
En trobem 9 espècies presents de forma espontània al territori. Son: el gessamí groc, el freixe de flor, el freixe de fulla gran, el freixe de fulla petita, l'olivereta, l'ullastre, l'aladern de fulla estreta i el fals aladern. #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

 

Tempus discurrit... 11-06-21

 UN NÚVOL BLANC
Senzillament se’n va la vida, i arriba
com un cabdell que el vent desfila, i fina.
Som actors a voltes,
espectadors a voltes,
senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.

Serenament quan ve l’onada, acaba,
i potser, en el deixar-se vèncer, comença.
La platja enamorada
no sap l’espera llarga
i obre els braços no fos cas, l’onada avui volgués queda’s.

Així només, em deixo que tu em deixis;
només així, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca.
Molt blanca...

Sovint és quan el sol declina que el mires.
Ell, pesarós, sap que, si minva, l’estimes.
Arribem tard a voltes
sense saber que a voltes
el fràgil art d’un gest senzill, podria dir-te que...

Només així, em deixo que tu em deixis;
així només, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca.
Molt blanc...
© Edicions l'Empordà
Lletra d’en Lluis Llach

 

tempus discurrit... 10-06-21

 L’arboç de can Genoer.
L'arbocer o arbocera (Arbutus unedo) és una planta amb flor de la família de les ericàcies. També es coneix com a cirerer d'arboç, arboç o arboça, cirerer de llop, cirerer de pastor, llipoter o llipotera (Catalunya Nord). 

El fruit s'anomena arboç o arboça, cirereta d'arboç, cirereta de pastor o llipota/llipoti/llipot.
L'arbocer és un veritable arbre, encara que pel seu port sembla més aviat un arbust. Les fulles sempre son verdes i antigament s’associava a la immortalitat.
El de can Genoer, és segurament el més gran del massís de les Gavarres, però presenta ja símptomes de caducitat.
Les flors, blanques, tenen forma de campaneta, i estan de cap avall. Els fruits son esfèrics, rugosos de color groc i quan maduren es tornen vermell intens.
 

Curiositats:
El fruit i la flor de l’any següent son coetànies
La cirereta d'arboç és comestible i dolça.
Amb les cireretes d'arboç es preparava tradicionalment una beguda semblant a la sidra i també vinagre casolà.
També se'n pot fer melmelada o confitura. Aquesta melmelada, fàcil de preparar, és molt popular a Itàlia i a Còrsega. #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #elmanescalfañé

jesus_marti_campmajo

Una bona bèstia!

Tempus discurrit... 09-06-21

 Temps de cireres!!!
El cirerer ( prunus Avium) és un caducifoli originari de la zona del mar Negre.
De copa allargada i alta en estat salvatge i més arrodonida quan es cultiva, no vol pas ser esporgat. Hem de tenir cura ja que és un arbre molt sensible a les ferides per poda i se’ns pot infectar ràpidament i assecar branques senceres. És bo disposar de pasta cicatritzant i untar les ferides just després del tall.
Les fulles son serrades i es tornen vermelles i grogues abans de caure.
Les flors son blanques amb 5 pètals hermafrodites i de fecundació creuada per abelles.
La cirera es de tipus drupa.
El cirerer és un dels fruiters típics de les hortes de les nostres terres ocupant un lloc privilegiat, ja que els seus fruits són apreciats per nens i adults.
Pot viure fins a 100 anys.
Varietats: Bing, Burlat, Cristobalina, Cua Llarga, Napoleon (vermella fosca), Picota Vermella, Picota Negra, Cor de colom, Prime Giant, Ruby, Stark-Hardy, Summit, Sunburst, Sweetheart, Van, Santina, Chelan, Cristalina, Roca, Lapins, EarlyBig.
Aquestes meves son de la varietat sweetheart!!!Curiositat:
La fusta, de color clar entre rosat i vermellós, semidura i compacta, pot ésser tenyida fàcilment per a fer-la semblant a fustes valuoses d’uns altres colors, i singularment a la caoba; és emprada, tenyida o no, en la fabricació de mobles ben apreciats. #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

oriololler

Molt interessant, @el_manescal De la fusta també se'n fan instruments. Que jo sàpiga, les campanes d'alguns tibles són fetes de fusta de cirerer. Com que la fusta és clara, és tenyeix de color més fosc i així no contrasta tant amb la fusta de ginjoler del cos i de la part de dalt.

maraulet57

I si tens sort q no el sàpiguen els estornells en pots menjar ...👏😂

tempus discurrit... 06-06-21

 Transhumància (7)
5è dia i últim.
Des de Rocabruna fins a Llanars, 12 quilòmetres. Unes 6-7 hores, carretera asfaltada i lentitud, ja que el ramat està cansat. 

Sortim de Rocabruna a les sis del matí, anem fins a Font-rubí, esmorzem a coll Pregon i tirem cap a Camprodon passant pel costat del golf.

 Travessem Camprodon per plaça de la Vall, pont del Freixenet sobre el Ritort, c. del Freixenet, c. València, av. de Maristany i cap a Llanars. On triem les que van a la Moixa o al Catllar. Fem el dinar de comiat a la Moixa del barri de Feitús de Llanars.
 

Curiositat:
L’alcalde de Camprodon ens obliga a passar-hi el divendres quan sempre hi passàvem el dissabte. L’excusa es que el dissabte no te personal per netejar els carrers després de passar-hi les vaques. 

En canvi l’alcadessa de la Manere(França) voldria que en hi aturessim un dia per que podria organitzar una fira de la Transhumància. 😳
Qui perd els orígens, perd la identitat i molta gent no recorda que els CAMINS RAMADERS (O CARRERADES) HI EREN ABANS QUE: els cotxes, els carrers, les carreteres i els urbanites!!! #transhumànciaBERI #naturalocalRI #faunalocalRI #floralocalRI #humanitzaciódelmedia #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

tempus discurrit... 05-06-21

 Transhumància (6)
4t. Dia
Diada complicada, difícil i molt dura, més de 22 quilòmetres i molt de desnivell. Unes 13 hores. Cal entrar a França i els camins es compliquen. Podríem fer una drecera planera, però un ramader francès no ens permet fer el planer, cosa que ens estalviaria 5 hores de camí. Cal, doncs, baixar des de coll de Falgueres, darrere el Comanegre, fins a la Menera, i pujar per un GR secundari en fila índia, com a les «escaletes», dues o tres hores llargues.
Sortim des dels camps d’en Quel cap al Moretó i seguim la riera de Sant Aniol, que creuem fins als prats de Cal Moretó, on fem una queixalada, per matar el cuc, mentre les vaques i els vedells aprofiten les pastures. 

Pugem el coll de Falgueres, molt dret i mal camí, les vaques s’escampen cada vegada que trobem petits prats. En arribar a dalt per la pujada de l’Infern, es dispersen, i tenim feina a agrupar-les. 

Baixem fins a la Menera (França) i pugem pel marge esquerre del torrent de Malrem. Tardem gairebé tres hores des del primer cap fins a l’últim. 

 Al prat del coll de Malrem hi ha boira, que es va dispersant, després ens costa aviar-les per les boixedes. Deixem a mà dreta Bocabartella, passem pel cingle Blanc i el coll del Roure i anem a parar a l’Oratori de Sant Antoni, a la pista del Comanegra, on arribem a les tres tocades. 

Parem a dinar, han passat 9 hores des que havíem fet la queixalada. I per la pista i un tros de carretera ( la que porta a Beget) arribem a Rocabruna cap a les 7.
 

Curiositat:
Tal com vàrem comentar en el primer post les disputes entre els agricultors (sedentaris) i els ramaders (transhumants) fa per exemple que haguem de fer 5 hores més de camí. Moltes pel·lícules de Far-west tractaven aquesta temàtica. A tot el Món hi ha milions de quilòmetres de tanques per mantenir a les vaques, ovelles i cavalls fora de carreteres i camins per evitar accidents com per exemple: Islàndia, Xile, Argentina o Austràlia. #transhumànciaBERI #naturalocalRI #floralocalRI #faunalocalRI #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

Tempus discurrit... 04-06-212

 Transhumància (5)
3r dia.
Diada curta, uns 10-12 quilòmetres, unes 6-7 hores. Per poder descansar i preparar el quart dia, que és el més dur de tots. 

Des de la Comella pugem per la serra del mateix nom, que corona el coll de Sant Julià, poc abans del qual deixem a mà dreta el trencant que puja a l’ermita de Sant Julià de Ribelles i agafem una nova marrada, que els primers anys va costar molt, ja que les vaques la desconeixien. 

Enguany, però, amb el fil al costat esquerre, arribem sans i estalvis fins al rierol del coll de Ribelles i parem al camp d’en Quel, a sota de Can Domer i a prop del Molí del Morató.
 

Curiositat:
Les vaques capdavanteres, son les líders del ramat (estructura piramidal), recorden els camins i passos, costa molt fer-les canviar el “xip” d’un any a l’altre. I les marrades son corriols, sovint torrenteres, que tot baixant-hi s’eviten les zigzagueigs dels camins de muntanya. #transhumànciaBERI #naturalocalAG #faunalocalAG #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

 

Tempus discurrit... 03-06-21

 Transhumància (4)
2n dia.
Llarg, uns 20 quilòmetres. Entre 11 i 12 hores, i pesat pels desnivells acumulats, sobretot al coll de Bassagoda i el de Principi.
Des d’Albanyà passem per Can Ferrers, acompanyem la Muga fins a trobar el torrent del Pincaró i, deixant el GR-11, pugem per arribar al pla de Can Coll, on esmorzem. Deixem l’ermita de Sant Joan de Mussols (890 metres) al cim de la serra de Corsavell, a mà esquerra, i per les «escaletes», pas estret, per on el ramat ha de pujar en fila índia, anem pujant pausadament cap a assolir el coll de Bassagoda, on enllacem novament amb el GR-11, que abandonem per baixar i pujar cap a la creu de Principi. Allà dinem i deixem menjar el ramat. Els joves posen fil per fer una marrada que ja s’havia fet els anys anteriors. Posen fil fals a l’esquerra. Baixem cap a la Comella, cauen quatre gotes però ens deixa tranquils i podem parar la tenda i dormir fins a dos quarts de sis, per poder aviar a les sis.
Curiositat:
Els arbres d’Iberia, no es van pas tallar per fer naus pels “castellans” (l’Armada Invencible), sinó per fer camins i prats per pasturar-hi les ovelles merines. #transhumànciaBERI #quasiqmzero #elmanescalfañé

peremaria3449

L'armada invencible, era el nom que sarcàsticament li donaven els anglesos. La seva missió era envair Anglaterra. Va ser derrotada a la batalla de les dunes. 😂😂😂

 

_dani_salva  És avui Jaume?

Tempus discurrit... 02-06-21

 Transhumància(3)
Aquest és l’itinerari que estem fent:
1r dia. Jornada dura, més de 26 quilòmetres, unes 12 hores, ja que més del 75 % del trajecte es fa sobre l’asfalt.
Des dels paratges de la Falguerona aviem el ramat a les sis del matí, quan clareja, travessem tota la garriga i les brugueres cap als camps del Mas Pi, carretera Gi-510, Terrades i Sant Llorenç de la Muga. Dinem al Molí de la Cadamont i posem fil fins a Albanyà pel voral de la carretera per evitar problemes amb els camps de civada. Passem per la Mare de Déu de Palau i tanquem les vaques al Mas de l’Illa, a tocar del càmping d’Albanyà.
Curiositat:
La MESTA va ser una organització que va agafar tal embranzida que el “Rey” hi va posar ma!!!
Era important ja que era la única entrada de divises a España, doncs la llana de les OVELLES MERINES va vestir durant quatre segles a més de mitja Europa. #transhumànciaBERI #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

frovira1

Quan arribeu a Setcases?

Tempus discurrit... 01-06-21

 ranshumància (2)
A Catalunya, de transhumàncies pràcticament només se’n fan de ramats d’ovelles, i poques; i tan sols una de vaques, la que fan els germans Fontdecaba de la Moixa de Llanars, al barri de Feitús.
Enguany, com d’altres anys, els hem acompanyat des del 31 de maig fins al 4 de juny vam portar: 191 vaques, 1 brau i un centenar de vedells, en total cap a 300 caps de bestiar boví.
Des d’Avinyonet de Puigventós fins a Llanars amb l’ajut de 10 pastors, un gos (en Tarzan) i un cotxe d’assistència que porta els queviures, fil per a pastor elèctric, paraigües, la tenda (per si plou), sacs de dormir i aigua.
Curiositat:
Els camins ramaders tenien a cada tram un vigilant, que es cuidava de mantenir-lo i cobrava el pas,
vigilant també l’ordre de pas que s’havia establert en l’assemblea de la Mesta ( reunió o “concejo” de ramaders) i sobretot les zones de pastures. #transhumànciaBERI #naturalocalAE #faunalocalAE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

 

 

Tempus discurrit... 31-05-21

 La transhumància (1)
L a transhumància és un sistema d’aprofitament de les pastures. Per tant, a l’estiu els ramats mengen al Pirineu i a l’hivern, a la plana. Es tracta d’un sistema tan antic com la humanitat, a partir de l’assentament dels agricultors i el desplaçament dels ramaders amb els seus ramats, fets que des de sempre han provocat disputes i mala sang entre uns i altres.

Els camins ramaders han de tenir una sèrie de característiques: 

1- llocs perquè hi pugui dormir el ramat, 

2-llocs per a menjar, 

3-llocs per poder beure aigua i 

4- llocs per descansar durant el dia. 

Per això al llarg del temps han quedat ben determinats i amb molt poques modificacions, tot i que n’hi ha hagut molts que han desaparegut. ( el ramat travessant la Muga a Sant Llorenç) 

 Curiositat: 

Els camins ramaders (cañadas reales) es varen oficialitzar a l’edat mitjana, concretament el 1273, i els va fer oficials Alfons X el Savi. A la península Ibèrica n’hi va arribar a haver fins a 30.000 quilòmetres, dels quals queden relativament pocs. #transhumànciaBERI #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

Tempus discurrit... 30-05-21

 Els sembrats.
El paissatge empordanés va canviant dia a dia.
Hem passat del groc de la colza al verd dels sembrats i tot que ha fet un maig molt poc asoleiat, el cicle vital no s’ha pas parat.
Aquell verd clar dels ordis i el més fosc dels blats, va canviant de color i dintre de pocs dies, veurem com un groc-daurat predomina, deixant un paissatge d’ocres que ens porta cap a l’estiu.
Curiositat:
Si el canvi de color en lloc de ser cap daurat és més blanquinós és una mala senyal ja que vol dir que la maduració del gra ha estat massa ràpida i la seva mort també, cosa que influeix en la seva qualitat i en especial al seu pes específic. #naturlocalBE #floralocalBE #quasiqmzero humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

 

Tempus discurrit... 29-05-21

 Els IN-COMBO-STIBLES (2) My wai.

annacastell

Ueeeee

Tempus discurrit... 28-05-21

El margall bord (Hordeum murinum)
Es tracte d’un altre TRAPASACS.
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, arriba als 60 cm d’alçària, de fulles allargades i d’espigues molt denses, amb arestes llargues.
Es fa en vores de camins, erms, terrenys fressats i te una expansió mundial

Parenta de l'ordi (Hordeum vulgare).

Té molts noms populars: espigadella, espigatrencat, pèl de ca, blat de formiga, blat de sant joan, civadeta borda, cua d'euga, ordi bord, ordi salvatge, rompsac, trauca-sacs.

Les arestes es fixen fàcilment a la pell d'animals, al pel o a la roba.

Curiositat:

Així com la cogula, quan està madura l’espiga, i gràcies a l’aresta, s’aferra facilment als pels de vora les orelles dels gossos fins que penetra al conducte auditiu on provoca una otitis, poden arribar a perforar el timpà, donant feina als manescals. #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

Tempus discurrit.. 27-05-21

 La cugula és una gramínia del gènere Avena (avena faria o avena fatua). És una mala herba.
S’assembla molt a la civada (avena sativa), però sempre es més alta i sobresurt de tots els sembrats. Ni ha a molts marges, vora els camps i els camins.
Fa una inflorescència en forma de panícula (eix amb ramificacions) que acaba desprenent-se sencera quan madura cosa que la diferencia de la civada que cada llavor es desprèn individualment. Els noms científics de fatuasterilis i ludoviciana (boja) es refereixen al fet que semblen que no tinguin gra (en realitat cau ràpid de l'espiga).
Les llavors poden quedar enterrades i sobreviure fins a quasi 10 anys, cosa que la fa difícil eliminar-la.
La llavor forma part dels TRAPA-SACS: grans que tenen una forma lanceolada, amb unes arestes que fa que només pugui tirar endavant. TRAPA-SACS, pot venir d’estripar o sia trepar o foradar. Solen entrar a les orelles i nas dels animals de companyia.
Curiositat:
És conegut un joc que es fa per saber les novies i nuvis que un té, una vegada has retirat les llavors de la tija i les tires al jersei de la persona escollida. #CMdlGBE #naturalicalBE #floralocalBE #quasiqmzero #elmanescalfañé

nuriaduchdausa

Gràcies @el_manescal ! Ets la meva wikipedia 🙌😍

 

tempus discurrit... 26-05-21

 Quan hom menys s’ho pensa salta la llebre.
Caminant al matí he trobat aquesta estesa de civada tallada per tal que s’eixugui i es pugui embalar.
Cal reduir la humitat des de un 85-90 % fins a un 25-30%, bales embolicades -micro sitges- o bé un 15-18%, bales seques.

Els jardiners del territori, els nostres agricultors i pagesos, han après ràpidament i amb la maquinaria actual poden arribar a fer aquestes paral·leles corbes.
Abans les màquines segadores només tallaven, les primeres mecàniques les tirava un cavall i tenien una pinta amb unes ganivetes que tallaven el ferratge. Avui però son segadores-condicionadores, el que vol dir es que no tallen sinó que aplasten, amb la qual cosa augmenta la superfície d’evaporació i escurcem el període de assecatge i el perill que no es mulli.
#naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #emnanescalfañé

 

jesus_marti_campmajo

Baixant de coll bregó cap a Rabioses?

el_manescal

Si, on hi havien els eucaliptus d’en Botó!!!

tempus discurrit... 25-05-21

 Contrallum 33.- olivera. #CMdlGBE #natuuralocalBE #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

peremaria3449

Curiositat: no hi ha cap explicació didàctica.

el_manescal

No he trobat els llibres de bon matí!!!😉

Tempus discurrit... 24-05-21

 Estisoretes
Avui me'n he trobat una d’albina!!!
Forficula auricularia, la papaorelles comuna o tisoreta europea, és un insecte dermàpter omnívor, tenen dos apèndixs abdominals que li donen nom. Te dues ales però quasi no les desplega mai. Són inofensius i tendeixen a habitar en els llocs on ho fan els humans. F. auricularia és una espècie que té cura dels seus fills i ha sobreviscut en una gran varietat d'ambients.
Són actius principalment de nit, s'alimenten des de matèria vegetal a petits insectes. Són més aviat carronyaires que depredadors. De dia es solen amagar en escletxes i petits caus per a no ser depredats.
Ponen, les femelles, uns 50 ous en un niu, on s’alletarguen fins a la primavera que es quan neixen les nimfes a les que cuiden durant un mes.
Curiositat:
El nom de papaorelles prové del rumor que aquests insectes entren a les orelles humanes i fins i tot poden entrar dins el cervell. Evidentment que és només una llegenda urbana!!! #CMdlGBE #naturalocalBE #faunalocalBE #quasiqmzero #elmanescalfañé