30-08-21... tempus dsicurrit

La figuera (Ficus carica). És un arbre caducifoli, que en estat salvatge és monoic i el cultivat dioic.
El monoic se’n diu cabrafiguera i necessita un insecte per ser fèrtil, la “blastophaga psenes” , que així es diu l'himenòpter, penetre dintre on viu i es reprodueix, és un arbre roquer que viu a la Mediterrània.
La dioica té una fusta molt tova i fràgil, es trenca fàcilment i per això mateix es perillós pujar a una figuera, sovint sobretot a Mallorca, les branques obertes s’apuntalen amb socs i troncs per evitar que es parteixen. És per això que per abastar les de la part alta s’utilitza un estri rudimentari que es diu badoc( una simple canya oberta per l’extrem).
Diuen que fa l’ombra més fresca que cap més arbre i és un lloc ideal per fer-hi la migdiada. És un fruiter que el trobem a totes les cases de pagès junt amb pomeres, perers, codonyers i albercoquers.
Curiositat:
Hi ha figueres que duen figaflors (figues de la primera flor) i figues pròpiament dites, tardanes (figa de la segona flor), i figueres que solament porten figues. #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

29-08-21... tempus discurrit

Aquesta farmàcia de Ripoll situada a la plaça de S. Eudald, té una característica que la fa pintoresca:
Entre els balcons del quatre pisos que té hi figuren inscrites una sèrie de drogues que es fan servir en fórmules magistrals:
Fuscus crispus o molsa d’Irlanda
Acàcia arabica o goma aràbiga
Ruscus acuelatus o galzeran
Malva silvestris o malva comú
Arnica montana o àrnica comú
Citrus abrantum o tronja amarga
Illicium anisatum o anís estelat
Atropa belladona o belladona

Curiositat:
Les lletres majúscules serveixen com a cartell indicador de l’activitat sanitària que es desenvolupa a la planta baixa. #edificissingularsdecat #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

 

28-08-21... tempus discurrit

L’encant d’una flama blava.
El cremat, una beguda associada al mar, és el que resulta de cremar una part de l’esperit de vi que porta el rom i/o l’aiguardent de canya.
Mentrestant és crema se li pot afegir: cafè en gra o líquid, sucre, pell de llimona i canyella en branca.
És pot deixar amb la quantitat d’esperit de vi que vulguem, cremant-lo més o menys estona.
L’aire caribeny d’aquesta beguda (rom i canya) s’ha fet popular en les cantades d’havaneres, el que reforça encara més aquest possible origen mariner, que l’associa també amb Cuba.
El cremat, doncs, és una beguda de fortes arrels catalanes però que, pels seus ingredients i el seu clima, evoca un mític i paradisíac món tropical.
És per tant originari de la Costa Brava, ja que els americanos, indians i mariners reflectien en les seves nostàlgiques i cadencioses cançons els records de l’Havana.
Curiositat:
L'invent dels destil.lats, dels quals el rom i la canya en formen part, es deu a un personatge català medieval, Arnau de Vilanova, l'inventor de l'"aquavit" (aqua vitae o aiguardent). #culturalocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

 

26-08-21... tempus discurrit

 El pebre de cirereta, cirereta, cireret, vitxera (i el fruit vitxo), pebre coent, pebre de banyeta o bajoca roja (Capsicum frutescens).
Capsicum significa "caixa" i Frutescens significa "que esdevé llenyós" donat que és un arbust pertany a la família de les solanàcies com la patata.
El gènere Capsicum inclou moltes varietats de pebre, tant dolç com picant.
Les flors son blanques i solitàries, i els fruits poden tenir formes variades: rodons, oblonga (cúbica arrodonida dels vèrtexs ), allargats, de banya.
Son de color verd, però quan maduren acaben de color groc o vermell.
És fa servir en cuina, com a condiment picant.
Curiositats:
El principi actiu es la capsaicina, que es fa servir per: sprays de defensa personal o per l’alimentació de les ponedores per donar color al rovell o inclús per conservar la carn de porc junt amb pebre negre. #CMdlGBE #floralocalBE #naturalocalbe #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

 

25-08-21... tempus discurrit

 Enguany les olives fan bona cara, sobretot les de salar.
Esperem que la plaga de la mosca de l’olivera (Bactrocea Olea) no faci de les seves i posi els ous dintre de la olives.
Es tracta d’una mosca més petita que la comú.
Te un aparell punxegut al final de l’abdomen ( ovopositor) amb el que fa un forat a la oliva on hi posa un sol ou, aquest amb la temperatura adequada fa desenvolupar la larva, que és la que va minant l’oliva per poder transformar se en adult.
Hi ha poc mitjans per a combatre la plaga: aplicar insecticida o posar trampes amb feromones.
Curiositat:
La mosca té un cinturó blanc entre el tòrax i l’abdomen que fa que sigui fàcilment identificable!!! #CMdlGBE #naturalocalbe #floralocalBE #faunalocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

 

 

24-08-21 tempus discurrit

 Vinificació 5.- Dintre de tot el procés hi ha una part que es converteix en un subproducte (és un producte secundari o accidental derivat d'un procés industrial o una reacció química, que no és pas el que es vol obtenir)
Un subproducte pot ser útil i amb valor econòmic o pot ser considerat un residu a eliminar.
Tenim dos subproductes: la rapa (on s’agafen el grans) i la brisa que son les pellofes del gra i s’han d’eliminar, per tant és un cost afegit, però n’hi ha un tercer que s’aprofita per fer oli: les granes.
L’oli de grana de raïm era ja conegut a Egipte i a Roma; s’empraba per l’efecte calmant i amb ingesta continuada millora el benestar general. Accelera la regeneració dels teixits de la pell i tanca més ràpid les ferides.
Curiositat:
Se’n pot fer sabó de l’oli, té un olor agradable i dona una sensació d’alleugeriment a la pell. S’usa també en cosmètica!!! #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

23-08-21.... tempus discurrit

 El bitxo de Girona ,pebrot blanc o pebrot de trampó (capsicum annuum) és un pebrot propi de la província de la Girona, d'origen incert, que es recol·lecta des del juliol fins a l'arribada de la tardor.
La seva conservació com a espècie ha estat gràcies als hortolans del pobles i les cases de pagès.
De color groc-verdós, sabor suau i forma allargada i prima, té una mida aproximada de 15 cm.
El seu tret diferencial és la dolçor del seu gust, així com una aroma intensa i una pell molt fina.
Per tal de mantenir-lo durant tot l’any, tradicionalment se’n feien conserves en vinagre i sal, ideal per amanides o pica-pica.
També és un tipus de pebrot molt indicat per escalivar o fregir, ideal com a acompanyament de carns.
Curiositat:
Formula magistral d’en Jordi Roig:
1000 cc H2O
30 grams de ClNa
200 cc d’àcid acétic
400 cc d’oli extra.
Rentar, treure les llavors, trocejar o fer-ne tires, posar en pots, cobrir amb la barreja feta i tapar.
Cal tenir els pots capgirats durant 2 dies, després ja es pot consumir o guardar cap per munt més o menys un any !!! #CMdlGBE #naturalicaBE #floralocalBE #conservesdelatieta #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

 

22-08-21... tempus discurrit

 Vinificació 4.- Hem passat de la fase inicial de la fermentació i comença, a poc a poc, la intermitja.
Es comencen a veure petites gotes de CO2 que s’enlairen.
Tot en 72 hores des del trepitjat del raïm.
Ara les reaccions químiques estan accelerades ens trobem en una fase convulsa que fa que el most pugi i baixi.
Tot això gràcies als llevats!!!
Llevat és qualsevol fong microscòpic unicel·lular que són importants per la seva capacitat per a realitzar la fermentació d’hidrats de Carboni, produint diferents substàncies. Per exemple com el Saccharomyces cerevisiae que serveix per a la fermentació de la cervesa, el vi o per el pà de forner; es un ascomicet dels quals se’n coneixen més de 60.000 espècies. La tófona, la múrgula o rabassola, el penecillium o la candida en son.
Es reprodueixen asexualment per gemmació o brotació en un parell d’hores i sexualment
Encara que els llevats siguin organismes unicel·lulars algunes espècies han esdevingut pluricel·lulars.
Prové del llatí (fermentum) que significa fermentació. La paraula llevat ens remet a l’experiència visual de la massa de pa que es lleva quan s’afegeix llevat de farina.
El seu nom alternatiu ferment ve del llatí (fervere), que vol dir bullir, i prové del moviment del most durant la producció de vi o cervesa.
Curiositat:
També en tenim nosaltres mateixos a la flora intestinal o microbiota, junt amb bacteris, uns dos quilos que intervenen en la digestió així com a la regulació del sistema immune. #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

21-08-21... tempus discurrit

 Els meus nets hem van cridar esverats car havien descobert un colibrí menjant a la sàlvia. No anaven pas massa errats!!!
El cas es que hi havia aquesta papallona o borinot que s’anomena BUFAFORATS
El bufaforats, borinot carter, papallona colibrí, barrinol ros, o mosca boja(Macroglossum stellatarum), és una papallona diürna, d’uns 3-4cms., te espiritrompa i tots els seus parents son nocturns.
Pot volar lluny i és molt actiu. Sol estar en prats florits tot i que també es deixa veure en medis urbans.
És un gran pol·linitzador!!!
Curiositat:
Segons algunes creences, si hom en veu un borinot carter afirmen que rebrà notícies importants molt aviat. 😳. #FaunalocalBE #quasiqmzero #elmanescalfañé

orifraula

Doncs sí que tenien raó! S’assembla moltíssim!

manelikfrances

I normalment noticies bones. (a França d'aquesta papallona se'n diu "bonne nouvelle")

 

20-08-21.... tempus discurrit

 Vinificació -3
Si no volem el barret( procés de vinificació en negre) el treiem i fem un primer filtrat del vi anomenat: desenfangar.
Durant els segles XVIII i XIX els científics Lavoisier i Gay-Lussac van experimentar i determinar la reacció que descomponia el sucre en alcohol i gas carbònic; i Pasteur va determinar que sense llevats, la reacció no es produïa i és més o menys la següent:
Sacarosa i fructosa + llevats( ) = Energia (en forma de calor) + CO2 + etanol + glicerina + ac acetic + ac làctic.
C6H12O6 (sucres)= 2 CH3CH2OH (alcohol) + CO2 ; o sia una molècula de sucre en dona dues d’esperit de vi junt amb el diòxid de carboni i la calor produïda.
Aquest calor cal controlar-lo per evitar que morin els llevats i apareguin sabors estranys!!!
Aquesta formació d’esperit de vi, està limitada a 15 graus alcohòlics ja que a 15 moren els llevats, per això les graduacions dels vins negres no passen mai de 15
Curiositat:
Un raïm té un 85% de polpa, un 7% de pellofa, un 5% de rapa i un 3% de llavors. #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

 

19-08-21... tempus discurrit

 Vinificació 2 .-
Després del premsat, i de treure la rapa entrem en un procés químic que necessita l’ajuda dels llevats.
Aquesta fermentació te tres fases: 1- inicial o d’inducció, creix el nombre de llevats però els sucres encara no es transformen; 2- fase central més tumultuosa on els llevats es multipliquen per transformar els sucres i 3- una fase final que el mateix esperit de vi mata els llevats parant la fermentació.
La fase dos, també provoca l’obtenció en menor mesura de diverses substàncies com ara glicerina, àcids i altres alcohols que tindran un paper important en l’estructura organolèptica del vi.
Simultàniament podem deixar-hi les pellofes i d’ací en treure'm color, cos, aromes i tanins, aquest procés se’n diu maceració.
Curiositat:
A la part superior, si fem maceració, si forma una capa que es diu barret Després de 48 hores podem veure l’evolució de la vinificació. #CMdlGBE #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

18-08-21... tempus discurrit

 Fer vi 1.- Hem començat el procés de vinificació: veremar i xafar el raïm.
Amb l’ajut d’un nebot (l’Oriol) i d’un net (en Cesc), a partir d’ara “els socis”.
Enguany hem veremat els nostres i un cova ple de moscatell negre ( una varietat de moscat no massa comuna) de la veïna que n’hi sobrava.
El segon pas ha estat trepitjar el raïm.
Ho hem fet els tres socis.
El resultat ha estat bo, hem separat la rapa per evitar el gust astringent que donaria al vi i hem posat el most en recipients de vidre per controlar la temperatura de fermentació. Podeu veure el procés en les fotos.
Curiositat:
De trepitjar el raïm també se’n diu follar!!!😳 #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

 

17-08-21.... tempus discurrit

 La sàlvia (salvia oficinalis) és una planta aromàtica pròpia del Mediterrani.
Hi ha moltes varietats, sovint es cultiven com a ornamentals, però moltes s’empren com a medicinals, sobretot per a refredats amagats, ja que és un potent expectorant.
També va bé per baixar la febre i per la tos.
Es fa servir també pels problemes menstruals i per a la menopausa , redueix el colesterol, estimula el cervell, millora la memòria i retarda la demència. Te no obstant efectes adversos: és abortiva degut a la tuyona i conté també alcanfor.
Aquesta de casa te les flor vermelles i és la varietat: greggii.
La visiten sempre uns borinots petits, ja que te pol·linització entomòfila, per insectes!!!
Curiositat:
El seu nom ve del llatí “salvi” que vol dir salvar. #naturalocalBE #floralocalBE faunalocalBE #quasiqmzero #elmanescalfañé

manelikfrances

Aquesta que ens mostres no és la officinalis. Es una sàlvia però d'una altra tipus.

 

16-08-21....tempus discurrit

 La ferradura.
Des de fa molts segles els cavalls, mula i ases es ferren per evitar el desgast irregular de la peülla.
La ferradura es una peça de: ferro, plàstic o goma, en forma de u.
El peu rodó dels èquids es en realitat la seva ungla, tot i que dintre hi te tres ossos: les dues falanges i el navicular. Es correspondria amb el nostra dit mitjà( llarg o del cor).
La part externa és de naturalesa quitinosa com les nostres ungles, és un teixit sense terminals nervioses, per tant no nota el dolor. Es claven amb claus a aquesta part indolora.
Hi ha diversos tipus de ferradures: de treball, esportives i les curatives, que tenen especial importància quan l’aplom de cada cama no és el correcta.
Cal tenir cura dels cascos dels cavalls, ja que els 350-450 quilos de pes incideixen en tota l’estructura òssia i el casc n’és l'esmortidor principal degut al teixit corni, que actua deformant-se per absorbir el calor que rep en la trepitjada.
Curiositat:
Per un clau es va perdre una ferradura, per la ferradura es va perdre un cavall i pel cavall el cavaller i per aquest, una guerra!!! #CMdlGBE #estrisdeferro #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

15-08-21...tempus discurrit

Durant molts anys les carreteres tenien ombra. Sovint els plataners a ambdós costats donaven ombra al carros, mules i traginers que hi circulaven!!!
Evidenment la velocitat de circulació era diferent a la dels cotxes.
Es van començar a plantar al 1847 (Real orden del 30 de junio) i cent anys més tard, cap el 1960, degut als accidents de cotxe, que els camions i autocars tocaven les branques i que ocultaven les senyals de trànsit van començar a tallarel’s.
Sembla ser que la funció que tenien els arbres no era per fer ombra sinó que era per fixar i mantenir el “camí ral” ja que era de terra, i no pas enquitranat com més tard, i les llantes metàl·liques dels carros hi deixaven petja. Per el seu manteniment es va crear el cos de “peón caminero” que en tenia assignat un tros i el cuidava.
Curiositat:
Encara hi ha però llocs de Catalunya que ni queden vestigis com per exemple aquests de la carretera que va des de S. Quirze de Besora fins a Berga #arbresdecarreteres #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

 

14-08-21.... tempus discurrit

 La pols sahariana arriba a Ibèria quan hi ha una baixa a l’oest o quan l’anticicló africà es desplaça cap el nord.
La pols del Sàhara pot ser aixecada per convecció sobre zones desèrtiques calentes, i així pot arribar a zones de molta latitud i des d'allà ser transportada per tot el món pels vents, cobrint distàncies de milers de quilòmetres. La pols combinada amb l'aire càlid del desert del Sàhara forma una capa que és mou tota ella fins que troba temperatures inferiors.
Els vents alisis son els que, quasi anualment, porten nutrients cap al golf de Mèxic i cap a l’Amazonia. Mentre que els episodis Mediterranis son més alternants i menys freqüents.
Tot i que enguany sigui el quart.
La pols conté: quars, feldspats i argiles.
És molt necessària per al fitoplàncton i la selva amazònica, ja que hi aporta els minerals que s’emporten les pluges constants.
Curiositat:
El Sàhara perd 600.000.000 de tones de pols mineral cada any!!! #fenomensnaturalssensecontrol #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

13-08-21... tempus discurrit

La pahissa del GRAELL.
La pahissa o pallissa és un un edifici normalment situat al costat dels masos on si guarden la palla, l’herba i la userda o alfals convenientment assecats.
Moltes hi tenien a la planta baixa l’espai per els animals de peu rodó i les vaques. Sempre orientades al sud amb obertures i d’esquena al nord amb finestres petites.
Aquesta pertany a la masia del GRAELL a Alpens (Lluçanès ).
Es un edifici civil que te més de cent anys i una de les pahisses més grans de Catalunya, no si han fet obres i es manté tal com quan es va construir.
Curiositat:
Avui dia no es fa servir ja que els tractors actuals no poden accedir-hi doncs les portalades son baixes. #edificissingularsdecat #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

12-08-21... tempus discurrit

 Efectivament aquest estri és un fre, en castellà “bocado”!!!
Per dominar un cavall, ja sia de sella com si és de tir, hi ha dues eines que es posen dintre la boca del cavall: el FILET o el FRE.
Tots dos van estacats amb les regnes de cuir o de corda.
El filet es menys agressiu i necessita unes regnes simples, mentre que el fre en necessita dues per aixó hi ha quatre anelles on s’agafen les regnes.
El filet estira els llavis fent el cavall s’aturi, mentre que el fre fa que és clavi la part central sobre el paladar.
S’usa principalment en animals potents o difícils de domar.
Curiositat:
El fre en català també es diu MOS!!! #CMdlGBE #estrissingulars #estrisdeferro #elmanescalfañé

 

11-08-21.... tempus discurrit

 Pregunta: què és i perquè serveix??? Es una mica difícil per qui no sigui del ram!!! #CMdlGBE #estrisdeferro #elmanescalfañé

 

 

10-08-21 ...tempus discurrit

 El mateix mètode esterilització del préssec en almívar, és el que utilitzem per fer la conserva de tomàquet.
Collir els tomàquets i estendrel’s perquè acabin ben vermells.
Escaldarel’s 25-30 segons.
Posarel’s en aigua freda.
Treure la pell i les llavors.
Tallarel’s a trossos
Posar en pots que tapin bé.
I en fred, en una olla gran, posar-hi els pots i cobrir d’aigua fins a 1-1,5 cm. per sobre les tapes.
Quan bulli l’aigua, deixar-ho uns 20 minuts
Apagar i deixar refredar, millor 6-7 hores.
Etiquetar.
Curiositat:
Durant aquest procés, dintre el pot si acaba fent el vuit!!! #CMdlGBE #floralocalBE #conservaartesanal #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé